Banca
Economia 26/10/2021

Bancs, economia i clima, una relació complicada

El BCE incorporarà més elements mediambientals a la seva política monetària per controlar la inflació

2 min
canvi climàtic

"El risc climàtic afecta els bancs i per això és fonamental que sigui una de les prioritats monetàries". Són paraules del governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, que anticipa que el Banc Central Europeu (BCE) continuarà incorporant criteris mediambientals a la seva política monetària amb l'objectiu de millorar els instruments per controlar la inflació. De Cos ho ha avançat aquest dimarts a la trobada Energy Prospectives, organitzada per l'energètica Naturgy i Iese Business School, on el canvi climàtic ha pres tot el protagonisme. "El canvi climàtic és un element de disrupció i s'ha d'abordar", ha insistit De Cos, vinculant-lo a dues paraules que des de fa temps ocupen els titulars: "Transició energètica".

Hi ha impactes de la crisi climàtica que ja són irreversibles "per segles i mil·lennis" i el món superarà segur els 1,5 ºC d'escalfament global, com alertava a l'estiu un nou informe dels científics de l'ONU . Un avís que ningú posa en dubte i que el columnista en cap d'Economia del Financial Times, Martin Wolf, també ponent de l'acte, ho ha resumit així: "Hem de fer alguna cosa ja", i lamentant que fins ara "no s'hagi fet prou". En aquest punt, De Cos i Wolf han apuntat al sector privat i financer i a les seves inversions, de bracet de la tecnologia, com a actors imprescindibles per aconseguir revertir l'escenari més pessimista, però realista. Ara bé, segons Wolf, perquè això es produeixi cal un context en què "els països [governs] apostin per incentius creïbles, clars i a llarg termini". "La transició energètica no posa el sector financer en risc", ha volgut resumir el moderador i professor d'economia Jordi Canals.

Els bancs haurien d'estar preocupats? Malgrat que el clima ara se situa al centre dels debats sobre el sector financer i la política monetària, invertir en combustibles fòssils és un dels eixos vertebradors dels principals bancs del món. L'últim informe Banking on climate change (amb informació de 50 països diferents) ha revelat que els 60 bancs més grans del món han injectat més de 3,8 bilions de dòlars a la indústria dels combustibles fòssils des de l'Acord de París, i que l'any 2020 es va assolir una "xifra rècord".

Al seu torn, una cruïlla que els ponents han posat damunt la taula és la de la fiscalitat vinculada a la lluita contra el canvi climàtic. El Banc d'Espanya, de puntetes, ha apuntat els "riscos" vinculats a la introducció de figures tributàries com l'impost sobre el carboni i a la possibilitat que alimentin l'espiral alcista dels preus de la llum i, al seu torn, més costos per a les empreses, en especial les industrials, però també l'impacte "desproporcionat" sobre la població més vulnerable. "Hem de resoldre aquesta història", ha dit Wolf, que ha emplaçat a una "col·laboració total" per aconseguir una "revolució energètica mantenint el creixement econòmic". La pregunta, amb més dubtes que respostes, és si això és possible.

stats