Les botigues de souvenirs: "Estem arruïnats"

BarcelonaA la botiga hi ha figures de ceràmica que representen bailaoras de flamenc, samarretes i gorres que diuen "I love Barcelona" i imants per a la nevera en forma de paella. Tot està impol·lut i perfectament ordenat, a punt per a la venda. Però no hi ha manera que cap client entri a la botiga. Mukesh Manghnani, que és familiar del propietari i treballa com a dependent, fa cara de circumstàncies: ahir va facturar 19 euros en tota la jornada. I no va ser venent cap recordatori precisament, tot i que la botiga es diu Barcelona Souvenirs. Va vendre una mascareta i un peluix. Almenys va ser alguna cosa, altres dies no ha facturat absolutament res.

Al carrer Marina i en altres de pròxims al temple de la Sagrada Família, hi ha cartells a les façanes que diuen: "SOS souvenirs. Ajudes ja. Estem arruïnats". No poden ser més explícits ni més clars. El que abans era una zona en què els turistes omplien les voreres, ara no es veu ni un estranger. El resultat és que les botigues de souvenirs fa mesos que no venen un recordatori. Algunes han abaixat la persiana directament. D'altres resisteixen, però passen les jornades sense atendre ni un sol client. Els productes que comercialitzen continuen sent els mateixos de sempre; és a dir, recordatoris de Barcelona. I cal ser realista: algú de Barcelona difícilment comprarà un souvenir d'aquí.

La botiga de la família Manghnani és una de les que resisteixen. Ells continuen obrint cada dia. "Què he de fer? Si em quedo a casa, em torno boig. No tinc una altra feina", diu el dependent. A més, afegeix, tant si obren com si no han de continuar pagant el lloguer del local, la llum, el telèfon i la Seguretat Social. Tant per tant, prefereixen apujar la persiana i provar sort.

La botiga és en un lloc privilegiat, o almenys ho era abans de la pandèmia: la cantonada del carrer Marina amb la plaça Gaudí, a pocs metres de la Sagrada Família. Ara aquesta ubicació els condemna a haver de continuar pagant un lloguer que els costa un ull de la cara –més de 2.000 euros al mes–, tot i que, assegura el dependent, la facturació de la botiga ha baixat un 95%. "Fins ara hem viscut d'estalvis. Ja portem un any així. El pitjor és que no sabem quant de temps més haurem d'aguantar d'aquesta manera", es queixa el noi.

200 botigues a Barcelona

Precisament per això, perquè els venedors de souvenirs no veuen la llum a final del túnel, han protagonitzat una concentració de protesta a Barcelona aquesta setmana, convocada per l'Associació Catalana de Negocis Turístics de Catalunya. L'organització va néixer fa tres anys, segons explica el seu president, Alok Lahad, que assegura que apleguen uns 200 comerciants a la capital catalana i desenes més a Girona, Tarragona i Lleida. En total, calcula, aquestes botigues donen menjar a entre 3.000 i 7.000 famílies.

"El govern ha anunciat ajudes per al sector del turisme, però a nosaltres no ens hi inclou", es queixa el president. Segons diu, les botigues de souvenirs solen estar registrades com a ferreteries, botigues de regals o de multipreu. En definitiva, formalment no figura que visquin dels turistes. I aquí rau el problema.

"Demanem que ens tinguin en compte", insisteix Lahad, que lamenta que se’ls tracti amb un cert menyspreu. "No ho entenc, nosaltres paguem els nostres impostos i no fem res dolent. Venem nines de flamenc, però vam intentar vendre castells i no tenien cap sortida", es justifica. La majoria de les botigues estan regentades a Barcelona per persones originàries de l'Índia o Bangladesh. I ara, admeten, és difícil canviar el tipus de productes que venen.

"I què faig amb tot el gènere que tinc?", es pregunta Shohaq Rahman, que té una botiga de souvenirs al carrer Sardenya i mata el temps fregant el terra. Ell tampoc té clients. Diu que va demanar un crèdit de 20.000 euros per sobreviure l'últim any, però ara ja gairebé l’ha gastat. Cada mes paga 1.500 euros de lloguer. Ahir va vendre només unes ulleres de sol: va facturar 5 euros en tota la jornada.