El 25% de La Caixa depèn d’Abertis
La seva venda es dona per feta i la fundació buscarà altres empreses per alimentar l’obra social
BarcelonaAls passadissos del sector financer català s’explica que una de les reunions més dures que anualment manté Isidre Fainé, president de La Caixa, amb els executius de les empreses participades per la seva fundació és la que fixa l’aportació en dividends que cada companyia hi farà. És una de les escasses ocasions en què Fainé, que exerceix un control ferri sobre tota la galàxia del gegant financer, troba oposició a l’altra banda de la taula. Perquè la realitat és dura per a tots: d’una banda, les urgències de cada companyia; de l’altra, la necessitat d’alimentar la tercera fundació del món, amb un pressupost de 510 milions.
És en aquest conflicte, especialment agreujat durant la crisi, que s’explica el problema que afronta el gegant català amb l’imminent canvi de propietari d’Abertis. L’acord entre Atlantia i ACS per mantenir només l’opa d’aquesta última i crear a mitges una empresa que la controli portarà, amb tota probabilitat, que Criteria abandoni el que ha sigut un dels seus vaixells insígnia.
Tot i que oficialment Criteria manté que no s’ha pres cap decisió sobre aquesta participació, una de les més lucratives del grup, diferents fonts consultades donen per fet que La Caixa vendrà també la seva part, un 18%. El moviment és rendible a curt termini i aportarà una injecció de 3.300 milions d’euros al grup d’origen català.
Però la decisió suposarà un problema: trobar una o més empreses que omplin el buit que deixarà Abertis, i molt especialment els seus dividends. Des del 2010 es calcula que Abertis ha aportat a La Caixa uns 700 milions d’euros en dividends: l’any passat van ser més de 140 milions. Dit d’una altra manera: els dividends de l’empresa d’infraestructures cobrien les necessitats econòmiques d’una quarta part de la Fundació La Caixa.
Ara bé, La Caixa no entrarà en una cursa contra rellotge per trobar una nova participació que substitueixi l’empresa presidida encara per Salvador Alemany. Diferents fonts coincideixen que “és massa d’hora” i que la prioritat, ara per ara, serà “reduir deute”.
Les inversions, afirma una veu coneixedora de l’escenari, es faran “sense presses, en empreses d’alta rendibilitat i elevat pay-out [percentatge de beneficis destinat a dividends]” i que en qualsevol cas seran inversions “a llarg termini i diversificades”.
El gir de La Caixa
I tot plegat haurà d’encaixar en el gir que els últims mesos està introduint la fundació que va traslladar la seva seu a Palma: vol passar d’exercir el poder a les empreses on té presència a mantenir posicions més d’acompanyament. O, com diuen al grup, volen passar a “gestionar activament participacions, no companyies”. Això descarta, segons diferents fonts, que La Caixa augmenti la seva participació en empreses on ja té presència (CaixaBank, Gas Natural, BEA, Inbursa, Suez, Saba i Cellnex, per esmentar les més importants).
Els últims temps, La Caixa ha iniciat un gir cap a participacions més petites en empreses més grans (en la línia del que té a Suez) i la veritat és que està sumida en una dinàmica de vendes que va començar el 2015. En aquests tres anys el grup ha reduït fins al 40% la participació en CaixaBank, s’ha desprès d’un 10% de Gas Natural i ara hi haurà de sumar la venda d’Abertis. En total, prop de 9.000 milions d’euros en vendes que no s’han compensat en compres: les adquisicions més destacades han sigut BEA i Inbursa (2.651 milions) i Cellnex (161 milions més).
La incògnita Gas Natural
I mentre Criteria (braç inversor de La Caixa, a la qual pertany en un 100%) estudia quines inversions pot fer per substituir Abertis, al sector s’alerta que la recerca de nous tentacles es podria disparar si es produeix, a mitjà termini, la sortida de Gas Natural. El que fa uns anys hauria sigut un veritable anatema es preveu ara com una possibilitat real a mitjà termini.
“Si mires com estan, quina és la seva participació [el 24%], que ara hi manen els fons i qui ha triat la companyia com a president [Francisco Reynés], aquest pot ser l’escenari a mitjà termini”, diu una veu del sector. En efecte, l’habilitat de Reynés com a venedor, que va demostrar a Uniland primer, separant Saba i Cellnex d’Abertis després, i que té en el seu currículum també l’opa sobre Abertis, convida a l’especulació. La Caixa, en tot cas, encara té feina.
