La Iniciativa per a la Productivitat i la Innovació (IPI) promoguda pel Cercle d'Economia té un consell assessor presidit per Xavier Vives. En formen part Teresa Garcia-Milà (presidenta del Cercle), Oriol Aspachs (CaixaBank), Pepe Agell (Pear VC), Clara Campàs (Asabys), Pau Relat (MAT Holding), Xavier Ferràs (Esade), Núria Mas (Iese) i Miquel Puig (economista), entre d'altres. El projecte compta també amb una secretaria tècnica, formada pels economistes Lluís Torrens, del Cercle d’Economia, i Elisenda Lamana, del centre tecnològic Eurecat. El comitè executiu el formen, a més de Vives, Miquel Nadal, director general del Cercle d’Economia, i els membres de la secretaria tècnica. La iniciativa compta amb suport financer del Banco Santander i la Fundació per a la Indústria del Gremi de Fabricants de Sabadell.
Catalunya millora en transferència de tecnologia, però no prou
El Cercle d'Economia reclama un pacte de país per focalitzar el finançament, les polítiques i una governança amb objectius clars en R+D
BarcelonaUn dels reptes d'una economia és la transferència tecnològica, passar de coneixement fruit de la recerca científica i tecnològica a solucions o aplicacions pràctiques per al mercat. En 13 dels 23 indicadors del Regional Innovation Scoreboard (RIS) de la Comissió Europea del 2025, creat per identificar punts forts i dèficits en relació amb les regions capdavanteres d’Europa en innovació, Catalunya encara està per sota de la mitjana de la Unió Europea (UE).
El fet és que Catalunya millora en transferència tecnològica, però no prou. I la distància és més gran encara si es compara amb el top 10 de regions innovadores, format per Estocolm (Suècia), Hovedstaden (Dinamarca), Londres (Regne Unit), Zúric (Suïssa), l'Alta Baviera (Alemanya), Ticino (Suïssa), sud-est d’Anglaterra (Regne Unit), Hèlsinki-Uusimaa (Finlàndia), Suècia occidental (Västsverige) i Suècia meridional (Sydsverige). De totes maneres, mentre que el 2023 Catalunya es trobava a 43,6 punts per sota de la mitjana d’aquestes regions de referència, el 2025 s'ha escurçat a 33,2 punts.
Les dades evidencien, en tot cas, un desequilibri estructural que cal abordar, segons conclou el primer dels treballs de la Iniciativa per a la Productivitat i la Innovació (IPI), impulsada pel Cercle d'Economia, el consell assessor que està presidit pel professor d'economia i catedràtic de l'Iese, Xavier Vives. Aquest primer treball que emmarca una pròxima sessió de debat es titula Del laboratori al mercat: com assegurar una transferència tecnològica amb impacte?.
Marató, no pas esprint
Les primeres conclusions fruit de l'anàlisi de dades i enquestes a personalitats dels sistemes català, basc i flamenc de transferència de tecnologia reflecteixen un dèficit de finançament i incentius, de coordinació i governança institucional, i una manca de concreció i continuïtat en les polítiques per la innovació, un excés de burocràcia i una recerca i desenvolupament (R+D) privades molt baixes. I les polítiques en favor de la productivitat i la innovació requereixen constància: "Són una marató, no un esprint", que reclama perseverança i no canvis constants d'enfocament i orientació, afirma Vives. Una mostra de constància són dos casos d'èxit que s'han analitzat per part de l'IPI: el del País Basc i el de la regió belga de Flandes.
L'IPI té el suport del Banc Santander i de la Fundació per la Indústria del Gremi de Fabricants de Sabadell. Va ser posada en marxa per l'anterior president del Cercle, Jaume Guardiola, i mantinguda i impulsada pel seu relleu, Teresa Garcia-Milà, perquè el Cercle combini les funcions de think tank –generar opinió– amb les d'un action tank –incidir en les polítiques públiques.
L'informe conclou que Catalunya "té un ecosistema d’innovació d’estructura homologable a altres regions europees capdavanteres, així com un capital científic i institucional considerable". El problema rau en les dinàmiques i els incentius per passar del laboratori al mercat, "que no estan plenament alineats". "La distància entre el laboratori i el mercat no és només una qüestió tècnica o de finançament, és una qüestió de visió, d’arquitectura institucional i de prioritats compartides", diu Vives. Segons ell, "millorem, però no prou segons els indicadors europeus". De fet, Catalunya té els seus propis problemes, com la fragmentació de la governança i manca de constància en les polítiques, que se sumen a un d'àmbit europeu: "La pèrdua del tren digital" i el lideratge en indústries tradicionals, no en les més noves, com Alemanya amb el vehicle amb motor de combustió, però no l'elèctric.
A Catalunya a més de la potència investigadora destaca l'ecosistema de start-ups, amb més de 2.200 actives, centres tecnològics, com Leitat o Eurecat, universitats com la UB i la UPC amb oficines de transferència de coneixement o grans empreses que innoven com ara Seat, Grifols o Almirall. Però hi ha barreres. Els autors avisen que "no n’hi ha prou amb desplegar plans, estratègies, instruments o línies de finançament si no existeix una estratègia coherent de país que defineixi les àrees de prioritat, el tipus d’innovació que es vol promoure i els indicadors amb què s’avaluarà el progrés, així com, i no menys important, un pressupost associat estable que estigui a l'altura dels reptes que hem anat desgranant". A Catalunya, dels pressupostos del 2024 es van destinar 1.000 milions a R+D+I, una part dels quals per a transferència tecnològica, a través de diferents programes. S'hi sumen dos elements, el pla Lidera, fins al 2030 i el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025.
Una altra mancança és la baixa capacitat de les pimes d’innovar en productes i processos i de col·laborar, amb més proporció de microempreses i menor d'empreses mitjanes que a Europa, la qual cosa limita el pes de la transferència tecnològica. Hi ha també una manca d'incentius al sector investigador. Destaquen, per exemple, "obstacles burocràtics que entorpeixen la creació de spin-offs i start-ups de base científica". De fet, l’activitat de transferència de tecnologia "queda relegada sovint a l’esforç voluntarista dels investigadors, amb una distribució desigual entre universitats i centres de recerca", destaca el treball.
De la fragmentació al pacte
Els autors aposten per superar la fragmentació i descoordinació institucional amb "una estructura de governança integrada i estable", que "hauria de ser el resultat d’un pacte entre partits polítics, administracions, sistema de recerca, teixit empresarial i entitats intermediàries".
L'anàlisi detecta que els avenços "apunten a un canvi de tendència". Però caldria reforçar els instruments de suport i el finançament, especialment a l'R+D privada, el desenvolupament experimental o la col·laboració publicoprivada. Les dades indiquen que cal "la consolidació d’un ecosistema orientat a la valorització del coneixement i a la innovació aplicada esdevé una prioritat estratègica".
En tot cas, aquestes conclusions es basen en les dades del RIS, un instrument valuós, però amb limitacions que pot amagar desequilibris rellevants. Estudis com el de Cotec, fundació privada dedicada a promoure la innovació, proposen metodologies alternatives que millorarien la posició de Catalunya. És per això que des de l'IPI aposten per "avançar cap a un model d’avaluació més robust, que consideri tant la qualitat com la rellevància dels resultats generats".
L'informe compara Catalunya amb el País Basc, amb una orientació al teixit productiu, basada en la col·laboració estable entre centres tecnològics i empreses; i la regió belga de Flandes, amb un ecosistema altament especialitzat. Al País Basc, el sistema és el resultat "d’un compromís institucional continuat des dels anys vuitanta i d’una aposta estratègica per la transferència de tecnologia com a eina per reforçar la competitivitat empresarial". El sistema flamenc, per la seva banda, es caracteritza per una estructura col·laborativa, no competitiva, i altament especialitzada, orientada a donar resposta a les necessitats de les empreses i administracions públiques.