Bourbon, 'big tech' o Tesla: la UE busca la manera d’atacar Trump sense prendre mal

Brussel·lesEls socis europeus fan una crida a la unitat i a respondre de manera conjunta a la guerra aranzelària de Donald Trump. Diversos ministres de Comerç de la Unió Europea, que s'han trobat aquest dilluns a Luxemburg, coincideixen en el fet que cada estat membre per separat no té prou força per aplicar contramesures que tinguin un impacte important en els Estats Units ni per fer recapacitar l'administració republicana. De fet, la UE encara no ha perdut del tot l'esperança i manté la mà allargada a Washington fins a l'últim moment. En aquest sentit, Ursula von der Leyen ha fet públic aquest dilluns que la Comissió Europea ha ofert a la Casa Blanca un acord de "zero per zero" aranzels en béns industrials i evitar una escalada en la guerra comercial entre les dues potències. "Sempre estem preparats per a un bon pacte", ha dit la cap de l'executiu comunitari.

Segons informen fonts comunitàries, Brussel·les va proposar-ho a Washington abans del 2 d'abril, quan Trump va anunciar la pluja d'aranzels i que, en el cas de la UE, li imposaria unes taxes d'importació generals del 20%. La Comissió Europea va fer aquesta oferta en el marc dels contactes que ha mantingut el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, amb diverses autoritats estatunidenques. Tot i això, fins ara les negociacions entre el bloc europeu i l'administració Trump han sigut infructuoses.

Per aquest motiu, els socis europeus es preparen per respondre la Casa Blanca i ja debaten la manera de respondre conjuntament amb noves taxes d'importació que perjudiquin al màxim l'economia estatunidenca i al mínim l'europea. Un dels productes que hi ha sobre la taula és el bourbon, que ha generat un debat simptomàtic dels dubtes que tenen els països europeus a l'hora de contraatacar Trump. D'una banda, és una de les begudes alcohòliques més icòniques dels EUA i es troba en el primer llistat que va publicar la Comissió Europea per respondre als aranzels de la Casa Blanca contra el sector de l'acer i l'alumini europeu. Fonts comunitàries defensen que castigar el bourbon encaixa a la perfecció amb l'objectiu de l'estratègia de resposta de la UE: no és en cap cas clau per a l'economia europea i pot tenir un fort impacte simbòlic i polític als Estats Units.

Ara bé, França i Itàlia creuen que pot anar en contra dels seus interessos comercials i s'oposen a aplicar un 50% d'aranzels al bourbon, que és el que preveia la Comissió Europea. Per què? El sector vitivinícola i en general de begudes alcohòliques francès i italià temen que això doni encara més ales a l'administració republicana per atacar les importacions de vi o xampany als EUA. En aquest sentit, el comissari europeu d'Estratègia Industrial, el francès Stéphane Séjourné, ha assenyalat aquest dilluns que espera que "el bourbon surti de la llista" de productes afectats per les contramesures de la UE.

De fet, aquesta primera llista de resposta als aranzels de Trump al sector siderúrgic europeu es preveu que s'acordi aquest dilluns entre els ministres de Comerç de la UE i que els estats membres la ratifiquin en una votació dimecres que ve. La iniciativa requereix una majoria qualificada –almenys quinze països que representin el 65% del total de la població de la UE– i, per tant, el posicionament d'estats amb un pes tan destacat al bloc com França i Itàlia pot ser determinant.

Més enllà del debat sobre el bourbon, que han transcendit a l'esfera pública, els socis europeus també debaten sobre tota mena de productes i sectors que podrien fer mal a l'administració Trump. I a mesura que passen les hores guanya més força la idea de no només respondre amb contramesures aranzelàries i atacar, per exemple, les grans tecnològiques estatunidenques. Així ho han suggerit almenys França i la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va assegurar que és una de les "cartes" que té la UE a la seva disposició.

La divisió, però, no només es fa evident a la UE, sinó també a la Casa Blanca. Pocs dies després que Trump anunciés els aranzels del 20% al bloc europeu, un dels seus assessors, el magnat Elon Musk, ha dit en un acte del partit italià d'extrema dreta Lliga que advoca per "una zona de lliure comerç entre els EUA i la UE" i que finalment "no s'acabin aplicant aranzels". Al seu torn, el vicecanceller alemany i titular de Finances, Robert Habeck, ha criticat els missatges contradictoris que arriben de Washington, i ha assegurat que les declaracions de l'amo de X i Tesla són un senyal de la "por" que té que acabi afectant negativament els EUA i les seves empreses.

L'acord de Mercosur guanya adeptes

La pujada d'aranzels de Trump contra la UE ha fet canviar d'opinió diversos estats membres sobre la conveniència de ratificar l'acord comercial amb Mercosur, i els països que en són més partidaris, com Espanya, estan redoblant la pressió perquè es firmi com més aviat millor. Tot i que França i Polònia mantenen les reticències, hi ha estats membres que ara han passat a defensar-lo, com Àustria, o que s'hi mostren més oberts, com els Països Baixos. De fet, malgrat les diferències en la lletra petita del pacte amb Mercosur, hi ha una gran unanimitat en la voluntat de reforçar noves aliances comercials, sigui amb Amèrica del Sud o, per exemple, amb l'Indo-Pacífic –especialment amb el Japó, Corea del Sud i el Vietnam–, aprofitant el buit que hi poden deixar els Estats Units.