La UE no perd l'esperança amb Trump i es conjura per tancar-hi un acord comercial

Brussel·lesBrussel·les feia dies que assegurava que la Unió Europea i els Estats Units estaven a punt de tancar un acord comercial. "La nostra sensació és que érem molt a prop d'un pacte", ha confirmat aquest dilluns el comissari de Comerç, Maroš Šefčovič. Tanmateix, Donald Trump aquest cap de setmana ha tornat a amenaçar el bloc europeu i, segons ha admès Šefčovič, és un moviment que situa les negociacions "en una dinàmica del tot diferent". "Vull deixar clara la meva decepció sobre la mesura [dels EUA]", ha insistit l'encarregat de la UE de negociar amb l'administració estatunidenca a l'entrada del Consell de Comerç de la UE d'aquest dilluns. Šefčovič ha dit que el 30% és un nivell que resulta "absolutament prohibitiu" per a qualsevol relació comercial.

Tot i això, tant Brussel·les com els estats membres coincideixen en el fet que la "prioritat" continua sent arribar a una entesa amb Trump i evitar una guerra comercial. Aquest és el motiu pel qual Brussel·les ha ajornat els aranzels de resposta a la Casa Blanca fins a l'1 d'agost. De fet, Šefčovič ha insistit que la seva intenció és treballar fins a l'últim dia per assolir un pacte comercial i ha afirmat que ja té previst parlar amb les autoritats estatunidenques aquesta mateixa tarda. De fet, aquest mateix dilluns Trump ha dit que està obert a negociar: "Sempre estem oberts a parlar. Estem oberts a parlar, inclús amb Europa", ha assegurat el mandatari en una trobada a la Casa Blanca amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte.

La gran majoria de socis europeus comparteixen el posicionament de la Comissió Europea i fan pinya amb l'executiu. El ministre d'Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, ha dit que "confia que els estats membres es mantindran units" i ha defensat que l'actitud de la UE no és en cap cas una qüestió de "debilitat", sinó un "senyal clar" de voler evitar una guerra comercial. "Hem de mantenir-nos units", ha dit el representant de Dinamarca, que és el país que té la presidència de torn del Consell de la UE.

Tot i això, hi ha una certa divisió entre països. Per un costat, les economies més exportadores als Estats Units, com Alemanya i Itàlia, urgeixen a tancar un acord amb l'administració Trump encara que no sigui el desitjat per la UE. D'aquesta manera, volen evitar que, per exemple, els EUA continuïn aplicant el 25% dels aranzels que està cobrant ara mateix per la importació de cotxes europeus. De fet, Berlín està disposat a acceptar un 10% de taxes de duanes als Estats Units a canvi de salvar alguns sectors, com és el de l'automòbil i el farmacèutic.

En canvi, alguns estats membres menys exposats a l'economia estatunidenca, com França, aposten per un posicionament més dur davant de Trump i demanen no cedir ni acceptar un acord descompensat. El ministre de Comerç francès, Laurent Saint-Martin, ha demanat aquest dilluns que la UE presenti les seves capacitats de respondre de "manera clara" i que exposi "les contramesures i les represàlies" que té a l'abast.

Al seu torn, el ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha mostrat "suport" a la Comissió Europea i ha assegurat que, malgrat les noves amenaces de Trump, veu "avenços positius" en les negociacions. Tot i això, ha apostat per "no ser ingenus" i preparar-se per respondre a una nova ofensiva aranzelària de Trump.

En aquest sentit, el comissari de Comerç europeu i la majoria de ministres de Comerç i d'Exteriors de la UE també han recordat a Trump les mesures de resposta que tenen a la recambra. Una d'elles és l'increment d'aranzels als EUA d'un 10% al 25% i afectaria transaccions d'un total de 21.000 milions d'euros, segons calcula la mateixa Comissió Europea. La llista inclou al voltant d'uns 1.700 productes, com tota mena d'aliments, matalassos, roba o diamants, així com marques icòniques com Levi's o Harley Davidson.

Aquesta contramesura estava previst que entrés en vigor aquest dimarts, però Brussel·les l'ha ajornat fins a l'1 d'agost, quan Trump assegura que aplicarà els nous aranzels a la UE. D'aquesta manera, la Comissió Europea pretén tenir més marge per arribar a un pacte comercial amb la Casa Blanca.

Brussel·les també disposa de la batejada com "instrument anticoacció", que pretén aconseguir un efecte dissuasiu davant la intenció de la Casa Blanca. Aquesta legislació pretén dotar la UE d'un marc legal per facilitar que, de manera urgent i per la via ràpida, pugui incrementar els impostos de duanes, restringir les importacions o les exportacions, excloure alguns països de participar en licitacions públiques i, entre més aspectes, suspendre obligacions internacionals en matèria de propietat intel·lectual, cosa que afectaria especialment les grans tecnològiques. En tot cas, Brussel·les i els estats membres descarten activar aquesta mesura per no agreujar el conflicte aranzelari i insisteixen en la voluntat de tancar un acord amb Trump.