L'enginyeria fiscal de les multinacionals deixa Espanya sense 30.000 M€

BarcelonaL'enginyeria financera, de la qual es beneficien les grans companyies, provoca efectes devastadors a les hisendes dels països. La hisenda espanyola va deixar d'ingressar més de 32.000 milions de dòlars del 2016 al 2021 (27.700 milions d'euros al canvi actual) a través de l'impost de societats a conseqüència de les tècniques tributàries legals dutes a terme per les multinacionals de tot el món. D'aquesta suma, al voltant del 10% va correspondre a pràctiques per reduir la càrrega fiscal, com traslladar guanys a territoris de més baixa tributació, per part de grans companyies dels EUA, com Amazon i altres.

Aquestes són xifres que recull en el seu darrer informe Tax Justice Network, en el qual s'adverteix que "els Estats Units, sota la presidència de Donald Trump, són un perill clar per la sobirania fiscal dels països, fins i tot el seu". L'anàlisi abasta el primer mandat del líder nord-americà, que va ser del 2017 al 2021.

Durant el període estudiat, que va de 2016 a 2021, les multinacionals estatunidenques van ser responsables de pèrdues de recaptació a tot el món per valor de 495.000 milions de dòlars, la qual cosa suposa el 29,6% de la recaptació total per l'impost que grava els beneficis de les empreses a escala global. De fet, els mateixos EUA van deixar 271.000 milions de les multinacionals autòctones, al voltant de la meitat de la minva d'ingressos total de grans companyies al país, segons l'informe. El total global de pèrdua de recaptació va ser a tot el món d1'7 bilions de dòlars durant aquest període.

A Europa, segons aquesta organització independent d'investigadors i activistes que estudien els efectes de l'evasió i l'elusió fiscal, Espanya va ser de les perjudicades, amb més de 3.000 milions deixats d'ingressar per les pràctiques de multinacionals dels EUA d'un total de més de 30.000 milions de companyies de la resta del món. Però la superen a Europa: Luxemburg amb més de 22.000 milions d'un total de 50.763; Alemanya, amb 16.512 milions d'un total de 109.873 milions; França (el país de la UE més castigat), amb 14.024 milions d'un total de 116.813 milions; o el Regne Unit –que va abandonar la UE el 2020–, amb 9.010 milions d'un total de 53.503 milions, entre altres. En tot cas, la hisenda espanyola va ser la quarta d'Europa que més va veure erosionada la recaptació de societats dintre d'Europa, només superada per França, Alemanya i Bèlgica (76.921 milions, dels quals cap és de multinacionals dels EUA).

Negociacions globals

Els països es troben en negociacions per un marc global de cooperació tributària. L'objectiu, per primera vegada, és comptar amb un marc global inclusiu i efectiu. La tributació mínima global, un dels avenços, és un dels canvis més rellevants en la fiscalitat internacional de les darreres dècades. El seu objectiu és garantir que les grans multinacionals paguin, com a mínim, un 15% d'impostos sobre els beneficis, sense importar on estiguin establertes o on generin els seus ingressos.

En l'àmbit intern, els EUA amb Trump, que va aconseguir aprovar una enorme retallada d'impostos, han reduït la capacitat de les seves autoritats tributàries, tot i ser "un país que pateix algunes de les pèrdues d'ingressos més grans a causa de l'abús fiscal transfronterer", segons l'informe. Al mateix temps, Trump també ha amenaçat la majoria dels països amb aranzels per defensar la seva pròpia sobirania fiscal i ha sol·licitat una exempció efectiva per a les seves multinacionals de les propostes que els mateixos EUA van impulsar a l'OCDE, que agrupa els països més industrialitzats del món.

El 2025 el fracàs de l'OCDE és encara més perjudicial. Mentre que les propostes de "dos pilars" de l'OCDE estan en ruïnes i és poc probable que s'implementin mai de manera substancial, els països del món estan negociant un Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Cooperació Fiscal Internacional ("conveni fiscal de les Nacions Unides").

Els avenços en matèria de regulació tributària global arriben "en un moment en què la tributació global equitativa és amenaçada simultàniament sense precedents per l'acció unilateral de la nova administració dels EUA", adverteixen els autors.

Després dels mateixos EUA, els països més perjudicats per l'enginyeria fiscal exclusivament de les multinacionals dels EUA són l'Índia, amb 34.803 milions de dòlars, seguits per Austràlia (18.310 milions) i Mèxic (17.530 milions). Per continents, a l'Àfrica, el país que més ingressos va deixar de tenir durant aquest període per l'enginyeria fiscal de les multinacionals dels EUA va ser Sud-àfrica, amb 36.660 milions de dòlars, dels quals més de 6.000 milions són de companyies dels EUA. A Àsia va ser l'índia, amb 88.370 milions de dòlars, dels quals més de 34.000 milions eren d'empreses dels EUA. A la zona del Carib van ser les illes Caiman, que són un paradís fiscal, amb 46.436 milions de dòlars, però per part de companyies dels EUA van ser les Bermudes, amb més de 21.000 milions de dòlars d'un total d'uns 24.000 milions. A Llatinoamèrica va ser Mèxic, amb 17.5529 de multinacionals dels EUA, d'un total de 45.380 milions; tot i que el país més castigat va ser Veneçuela, amb més de 50.000 milions, dels quals uns 6.500 eren de companyies estatunidenques. A Oceania va ser Austràlia, amb 47.662 milions de dòlars, dels quals més de 61.000 milions eren de multinacionals dels EUA.