Per què s'encareix al nivell de fa gairebé 20 anys el deute dels EUA?

BarcelonaEls bons del Tresor dels EUA a 30 anys han disparat el seu rendiment fins a situar-se per sobre del nivell del 5% (5,07%), el més elevat des de fa gairebé dues dècades. Aquesta evolució –el moviment entre els preus i el rendiment és a la inversa, a menys preu més interès i a més preu menys rendiment– significa que els diners fugen d'aquests actius, és a dir que la demanda cau, mentre que fins fa poc eren considerats un valor de refugi en temps d'incerteses. Els EUA han de retribuir més, és a dir pagar més car, per captar recursos per finançar-se.

És un efecte que ja es va començar a produir amb els anuncis d'aranzels de l'administració de Donald Trump i que ha aguditzat el fet que aquest dijous el Congrés hagi aprovat un projecte de llei que preveu una retallada d'impostos de fins a 3 bilions de dòlars. Ni la primera reacció dels mercats amb les càrregues duaneres, que van fer que Trump moderés les seves ànsies recaptatòries davant el temor de provocar una crisi econòmica al seu país, ni l'actual evolució del deute eren efectes esperats pel president dels EUA. Més aviat al contrari.

Els inversors estan amoïnats perquè aquesta retallada tributària suposarà un augment del dèficit públic, situat en 1,05 bilions de dòlars, i del deute nacional, que ja supera la gegantina xifra dels 36,2 bilions de dòlars, més del 124% de tota la riquesa que genera el país en un any (PIB). Els analistes calculen que les retallades previstes poden augmentar els números vermells públics uns 2.700 bilions de dòlars en una dècada. Els inversors tenen al cap el desastre que va provocar la primera ministra britànica Liz Truss amb les seves retallades fiscals el 2022, que van ensorrar el valor de la lliura esterlina. A conseqüència d'això, es va convertir en la mandatària més efímera de la història del Regne Unit, ja que va durar en exercici del 5 de setembre al 25 d'octubre del 2022.

Nota de solvència

Un altre element que va fer posar nerviosos els inversors va ser la rebaixa dimecres de la qualificació creditícia dels EUA per part de l'agència Moody's, un fet que no es produïa des del 1917. La primera potència mundial ha perdut la nota de més aplicat de la classe, és a dir la màxima qualificació de solvència per a un país, Aaa, per passar a ser Aa1. I, tot i que el grau que se li ha imposat és encara alt i lluny del risc d'impagament, suposa una fita preocupant. Ara la superen els deutes d'Alemanya, Austràlia, el Canadà o Suïssa i iguala els d'Àustria o Finlàndia.

El pla fiscal, batejat per Trump com "el gran i bell projecte de llei", va aconseguir llum verda amb una majoria de només un vot després d'una llarga sessió nocturna, de matinada a Espanya. També, després que congressistes republicans conservadors, contraris a la legislació perquè consideraven que augmenta el dèficit, sostinguessin diverses reunions amb la Casa Blanca per arribar a un acord. El text, que ara arribarà al Senat, a més de les rebaixes tributàries preveu un augment de 4 bilions de dòlars en el sostre de deute i una reducció de la despesa social.

Els experts preveuen que els rendiments dels bons del Tresor dels EUA podrien continuar fluctuant entre el 4% i el 5% durant el 2025. Els mercats hauran d'anar assimilant les noves polítiques fiscals i l'evolució que registri l'economia. També hi ha analistes que anticipen possibles retallades dels tipus d'interès per part de la Reserva Federal, tot i que això dependrà de l'evolució de la inflació i del creixement econòmic, i és el desig de Trump, que fins ara el president del banc central, Jerome Powell, s'ha negat a complir.