L'IEB qüestiona el model de finançament espanyol: "Falta cultura federal"
Expertes de l'organisme xifren en 16.000 milions els diners de més que l'Estat hauria de repartir entre les comunitats
BarcelonaL'actual model de finançament de les comunitats no manté un dels principis bàsics: l'equitat vertical. És a dir, no fa possible que cada nivell d'administració rebi els diners que realment necessita. Així, el conjunt de les comunitats autònomes haurien de rebre uns 16.000 milions d'euros més dels que reben actualment, segons Maite Vilalta, autora juntament amb Núria Bosch del llibre Models de finançament. Una immersió ràpida. Són xifres calculades fa quatre anys i, per tant, s'haurien d'actualitzar. Les dues autores són professores d'economia de la Universitat de Barcelona i són al capdavant de l'Observatori de Federalisme Fiscal que ha impulsat l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB).
“Hi ha un consens acadèmic que la quantitat de recursos de què disposen les comunitats autònomes és insuficient. L’equilibri que hi podia haver al seu moment es va trencar a favor del govern central”, apunta Vilalta. L'Observatori parteix de la tesi que el model de finançament actual és d'inspiració federal, però amb moltes deficiències. De fet, al llibre Maite Vilalta i Núria Bosch analitzen també altres sistemes de caràcter federal, com els dels Estats Units, Suïssa, Alemanya i Austràlia.
Una conclusió que treu la catedràtica Núria Bosch és que a Espanya "falta cultura federal", probablement perquè, a diferència d'altres països, es tracta d'un estat que es descentralitza, en lloc d'un estat nascut des de baix que s'ha constituït amb la suma de les parts. Segons les professores de la UB, el sistema espanyol és un model de finançament federal dèbil. Tot i això, consideren que es podrien fer passos per millorar el finançament, com ara elevar la participació de les comunitats al 65% de l'IRPF, augmentar la capacitat normativa o millorar el sistema d'anivellament per mantenir el principi d'ordinalitat.
Model per a Catalunya
Però hi ha altres escenaris, indiquen aquestes expertes, com seria un federalisme fiscal més potent, en què es podria incloure fins i tot cedir a les comunitats, com es fa en alguns dels països estudiats, el 50% de l'impost de societats –amb factors correctors, com el fet de tenir en compte no només el domicili social, sinó també aspectes com les vendes i el nombre d'empleats a cada comunitat.
Les autores també analitzen la possibilitat d'un model específic per a Catalunya, sense sortir del règim comú, a l'estil del que passa al Canadà amb el Quebec, o un model d'inspiració foral, que s'aproxima més a la proposta de finançament singular que ha fet el Govern. Núria Bosch indica que aquest model té "un gran hàndicap", que seria que l'Estat hauria de renunciar a recaptar tributs en una comunitat que aporta aproximadament el 20% del PIB. A més, diu Bosch, a Espanya "la diferenciació [que comportaria un model específic] s'interpreta com un privilegi".
