FINANCES

El crèdit al consum es dispara

La banca hi veu un nínxol de creixement i facilita els préstecs relaxant els criteris de concessió

Les vendes de cotxes ja fa dos anys seguits que creixen, segons les dades de la patronal dels fabricants, l’Anfac. I l’Institut Nacional d’Estadística (INE) certifica que les vendes minoristes també van a l’alça. De fet, el consum s’ha convertit en el principal motor del creixement del producte interior brut (PIB) espanyol i també català. Segons les dades de la comptabilitat de l’Estat, el consum de les llars al segon trimestre d’aquest any ha disparat el seu creixement anual fins al 3,5%.

Però perquè el motor del consum tiri cal gasolina, i en aquest cas només hi ha dues fonts: els ingressos de les persones via salaris, que tot i créixer perquè hi ha menys atur perden força perquè les remuneracions baixen, i el crèdit al consum, que segons les dades del Banc d’Espanya augmenta a bon ritme tot i el procés de desendeutament de les famílies durant la crisi.

Segons les últimes dades del Banc d’Espanya, el crèdit a les famílies no dedicat a l’habitatge va créixer al juliol per primer cop en quatre anys, i va assolir una xifra de 161.447 milions d’euros. És només una lleugera pujada del 0,1% respecte al mes anterior, però l’impuls ve en gran part pel finançament de la compra de béns duradors. Per contra, el crèdit per a l’habitatge (bàsicament hipoteques) continua caient. Al juliol va baixar un 3,6%, fins als 571.791 milions d’euros, la caiguda més forta des del mes de febrer.

Però si el crèdit que no va a l’habitatge creix és especialment pel que es dedica al consum. Les dades del Banc d’Espanya no són tan recents, es queden en el primer trimestre d’aquest any, però marquen un clar canvi de tendència (vegeu el gràfic). Segons aquestes dades, el volum del crèdit al consum el primer trimestre d’aquest any va pujar a 28.225 milions, una mica per sota del quart trimestre de l’any passat, però més del 19% per sobre del primer trimestre del 2014.

Per tant, és lògic que les entitats bancàries reforcin la seva aposta per quedar-se un tros d’aquest pastís. És el cas de CaixaBank. L’entitat catalana acaba d’anunciar una reestructuració de la seva filial de crèdits al consum, Finconsum. De fet, aquest tipus de crèdit és un dels cinc pilars de creixement que preveu el banc en el seu pla estratègic. Actualment té una penetració al mercat del 17,1%. L’entitat vol concedir en préstecs fins a 1.200 milions aquest any a través de grans cadenes de distribució, comerços i concessionaris d’automòbils. La intenció és fer créixer el negoci un 14%.

Però, tot i l’aposta que fan les grans entitats bancàries, i també altres entitats especialitzades en el crèdit al consum, per captar el màxim de clients i augmentar la inversió creditícia, no tothom té clar si el ritme d’increments del consum podrà mantenir-se. El catedràtic Joan Tugores es pregunta si l’augment del consum podrà continuar els pròxims trimestres o els alts creixements dels últims mesos responen a “un rebot per la síndrome d’abstinència” després dels anys de crisi. Segons Tugores, això ha passat en altres crisi als Estats Units i a Europa, quan les famílies, després d’un temps de contenció, es llancen a comprar, però després el consum perd força.

Hipoteques

El mateix Banc d’Espanya, en la seva Enquesta sobre Préstecs Bancaris (EPB), reconeix que el segon trimestre de l’any ha augmentat la demanda de crèdit al consum, alhora que les entitats han “relaxat lleugerament” els criteris per concedir aquest tipus de préstecs, bàsicament per l’augment de la competència entre entitats i la millora de les expectatives sobre l’activitat econòmica general.

Per contra, en el cas del crèdit per a l’habitatge, l’organisme emissor indica en aquesta enquesta que la demanda és estable. I tot i l’abaratiment hipotecari amb millors ofertes dels bancs -el tipus mitjà baixa al 2,29%-, les condicions continuen sent molt restrictives pel que fa a la concessió.

LES CLAUS

1. PER QUÈ LES FAMÍLIES DEMANEN MÉS CRÈDIT?

Bàsicament perquè hi ha més confiança. Durant la part més forta de la crisi, fins i tot persones que no havien vist afectats els seus ingressos van rebaixar el consum per por.

2. PER QUÈ ELS BANCS DONEN MÉS PRÉSTECS?

Perquè són entitats el negoci bàsic de les quals és deixar diners i guanyar un marge. Si el crèdit hipotecari no creix s’aboquen a altres segments, com les empreses o el consum. I relaxen les condicions per la millora de l’economia.

3. PER QUÈ CREIX AMB TANTA FORÇA EL CONSUM?

Hi ha ganes després d’anys de contenció. Les famílies han de renovar articles que durant la crisi s’han envellit. El cas més clar és el del cotxe, però també hi ha altres articles, com els electrodomèstics.

Més continguts de