Cristina Herrero s'acomiada de l'Autoritat Fiscal: "Hi ha hagut llums i ombres"

Madrid"Aquesta potser és la meva última roda de premsa". Aquestes eren les paraules a través de les quals aquest dimarts la presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, expressava que el seu mandat està arribant al final. Fa sis anys que Herrero va ser escollida per presidir l'organisme espanyol que es dedica al seguiment i control de la despesa pública a l'Estat i, en conseqüència, de la sostenibilitat fiscal. És a dir, que els comptes estiguin sanejats. Aquest 3 de març, però, s'acaba la seva tasca. Per llei, no només no pot tornar a ocupar aquest càrrec, sinó que a l'Airef no hi ha interinatge. El cessament d'Herrero és automàtic i, per tant, el govern espanyol ha de buscar i proposar un candidat abans d'aquesta data –en cas que això no passi, el director de la divisió d'anàlisi pressupostària assumeix les funcions de supervisió, però la capacitat de direcció està limitada.

L'encarregat de proposar un nom per al càrrec és el ministeri d'Hisenda, sota la batuta de María Jesús Montero, que ja està sondejant noms, expliquen fonts d'aquesta cartera a l'ARA. El candidat l'haurà d'aprovar el consell de ministres, tot i que després necessitarà la llum verda per majoria absoluta de la comissió d'Hisenda al Congrés, on a més a més haurà de comparèixer. Cal tenir en compte que les majories a la comissió són diferents de les majories del ple de la cambra baixa espanyola. A la comissió, el govern espanyol en té prou amb l'aval de tots els socis menys, per exemple, Junts. PP, Vox i els de Carles Puigdemont suposen 18 vots, mentre que la resta de formacions sumen 19 vots. Si no s'aprova per majoria absoluta al Congrés, n'hi hauria prou amb una majoria simple al Senat, també a la comissió d'Hisenda d'aquesta cambra.

L'any 2020, la candidatura d'Herrero, a proposta del govern de Pedro Sánchez, va ser avalada per unanimitat, tot i que PP, Vox i Ciutadans van mostrar-hi recel (Herrero havia treballat de bracet amb el seu antecessor, l'exministre socialista i actual governador del Banc d'Espanya José Luis Escrivá). Escrivá, de fet, va ser el primer a ocupar la presidència de l'Airef. A ell el va escollir el govern de Mariano Rajoy (PP), però el PSOE es va abstenir en la votació. Sobre el seu relleu, l'actual presidenta de l'ens no es va voler pronunciar, tot i que sí que creu que "sens dubte és millor mirar dins de casa" en referència a l'equip que actualment treballa a l'Autoritat Fiscal. En tot cas, això ja és cosa de María Jesús Montero.

Un ens "independent"

Durant aquests sis anys, Herrero, economista i membre del Cos Superior d'Interventors i Auditors de l'Estat i Inspectors d'Hisenda, ha tingut com a bandera la "independència" de l'Airef i en la roda de premsa d'aquest dimarts sobre les baixes laborals la va tornar a aixecar: "S'ha d'entendre que Airef significa independència, rigor, balanç i equilibri a l'hora de dir les coses com són. No s'ha de caure en la provocació perquè no afavoreix en res", va afirmar. Durant aquests anys algunes de les opinions de l'ens han obert un pols amb l'executiu espanyol, sobretot les vinculades al sistema de pensions. "Les institucions independents són incòmodes [...] si no ho ets, alguna cosa està fallant", reflexionava Herrero.

"Hem consolidat la institució com un referent, i això és el [camí] difícil. El prestigi costa molt d'aconseguir i un minut de perdre's", va reflexionar Herrero davant la premsa. Aquest dimarts, l'encara presidenta de l'Airef va assenyalar que el seu mandat ha estat de "llums i ombres" i va lamentar, per exemple, que les administracions públiques, sobretot l'administració central, no hagin donat prou suport en els treballs de l'organisme. "No se'ns ha fet el cas que se'ns hauria d'haver fet", va dir. També va aprofitar l'avinentesa per deixar negre sobre blanc allò que li hauria agradat que arribés: una modificació de la llei que regula l'organisme perquè sigui més "rigorosa" pel que fa a les tasques que ha de dur a terme.