La cúpula d’Euskaltel es fa rica amb la sortida a borsa

VitòriaEuskaltel era per al gran públic europeu -també per al català- aquella empresa basca de telecomunicacions que durant anys va patrocinar un equip ciclista que anava al Tour de França i guanyava etapes. Per al públic basc, Euskaltel era el seu equip, i encara se’ls fa un nus a la gola quan recorden alguna de les etapes històriques de la cursa ciclista.

Què és ara Euskaltel? Val més preguntar-se què no és. Ja no és una empresa basca, ja que l’entitat financera Kutxabank només en té el 30% de les accions. I ja no és una empresa on el que és públic és el motor que la mou, com ho va ser quan es va crear, el 1995. Ara és una empresa privatitzada, que acaba de debutar a la borsa i que és atractiva per a la gran banca d’inversió nord-americana. I, per cert, des del 2013 ja no té equip ciclista. Costava massa mantenir-lo.

L’exemple del final d’una era i del principi d’una altra el tenim en la polèmica que ha viscut l’operador de telecomunicacions basc en les dues últimes setmanes, amb la decisió de l’equip directiu de repartir-se una prima de 46 milions d’euros emmarcada en un pla d’inversió i incentius per la seva sortida a borsa, que va tenir lloc l’1 de juliol. Tot legal, però d’una ètica qüestionable per a molts al País Basc, inclòs el govern. Sobretot tenint en compte que aquesta remuneració arriba després d’una compra d’accions que els directius van fer en el seu dia per valor de 3,4 milions d’euros, i que van pagar aquests títols amb un préstec que la mateixa companyia els va donar en condicions avantatjoses.

La tempesta es produeix, a més, poc després que l’actual direcció acomiadés una tercera part dels treballadors en els primers mesos de l’any. Els serveis que oferien aquests empleats han sigut externalitzats per estalviar costos.

Després de diversos dies de contactes frenètics i pressions dels sindicats, partits i del mateix govern basc (fins fa dos anys Euskaltel era una companyia controlada per les institucions basques a través de Kutxabank), els directius van cedir. El president de l’entitat, Alberto García Erauzkin, i els altres 24 càrrecs que van cobrar els incentius van decidir fer marxa enrere i reinvertir els diners de la prima en accions de la mateixa Euskaltel.

Abans d’això, els directius s’havien compromès a invertir la meitat dels diners en accions i mantenir-les almenys un any. Aquesta part, així com els 46 milions d’incentius, no varia. El pelotazo legal ha sigut més digerible per a la societat i el govern d’Iñigo Urkullu ara que la direcció d’Euskaltel ha respost en part a les seves queixes.

Nascuda del pacte amb Aznar

L’itinerari empresarial d’Euskaltel sempre ha avançat en paral·lel al de l’administració basca i el PNB. Cal recordar que, durant la negociació que va permetre la investidura de José María Aznar el 1996, el líder del PP va concedir als nacionalistes l’activació d’una companyia de telefonia basca. Euskaltel va trencar, així, el monopoli exercit per Telefónica al mercat espanyol de telecomunicacions. L’acord no va ser explicitat per evitar que CiU demanés el mateix per a Catalunya, cosa que el PP no estava disposat a acceptar.

Tan indissolubles han sigut els llaços govern-partit a Euskaltel que aquell mateix any, el 1996, el que fins llavors havia sigut conseller d’Hisenda del govern basc, José Luis Larrea, va ser nomenat president. I qui va substituir Larrea el 1999 i va mantenir-se al capdavant de la companyia fins al 2011? L’exlehendakari José Antonio Ardanza, que va aterrar a l’operadora tan bon punt va deixar la presidència del País Basc. L’actual president, García Erauzkin, va ser durant anys el número dos d’Ardanza i també compta amb el suport del PNB.

Companyia rescatada

Després d’anys d’inversions en els quals es va fer arribar la fibra òptica d’Euskaltel a tot el País Basc, les institucions i grans firmes basques van haver de rescatar la companyia després que es divorciés d’Orange. La mala gestió empresarial es va pagar, en bona part, amb diners públics. En canvi, la sensació al País Basc és que, ara que a Euskaltel sí que hi havia diners, s’han repartit d’una manera molt diferent.

El 2013 se’n va accelerar la privatització. Kutxabank es va quedar amb el 49% i va vendre un altre 49% de les accions a dos fons d’inversió dels Estats Units. El 2% se’l va quedar Iberdrola. Després de la sortida a borsa de l’1 de juliol, i després que tots fessin caixa, les entitats basques ja només tenen el 30%. La resta està en mans de firmes com el grup March, Morgan Stanley, Goldman Sachs i JP Morgan.

Fa dos anys l’executiu d’Iñigo Urkullu defensava: “Kutxabank i el govern basc seguiran tenint més de la meitat de les accions, i això garanteix que el centre de decisió es mantindrà a Euskadi i que Euskaltel seguirà sent una empresa basca”. Però les coses han canviat molt des de llavors.