La desestabilització al golf Pèrsic posa en el punt de mira milions d'inversió a l'Estat

MadridA l'Estat, una desestabilització dels països del golf Pèrsic no passa desapercebuda per al món econòmic i empresarial, que als últims anys ha vist com el vincle comercial amb les monarquies àrabs de la zona creixia amb comptagotes. L'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran no només "fa pinta que duri bastant", en paraules del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, sinó que pot tenir "ramificacions" difícils de preveure. I són aquestes ramificacions les que ja estan afectant aquesta regió de l'Orient Mitjà, que engloba l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units –les dues economies més grans de la regió–, Qatar, Kuwait, Oman i Bahrain. Tots ells formen el Consell de Cooperació del golf Pèrsic.

Una de les claus rere aquest lligam comercial és el desembarcament dels fons sobirans àrabs a l'Estat a través d'inversions en sectors estratègics. Però també per a les grans empreses espanyoles aquests països s'han vist com una finestra d’oportunitat per guanyar licitacions, sobretot en infraestructures, i expandir el seu negoci en àrees com el turisme –en particular, de luxe– en un moment en què el golf Pèrsic busca com reduir la seva forta dependència econòmica al petroli i al gas.

Anem a pams. D'entrada cal tenir en compte que la regió compta amb sis dels quinze fons d'inversió sobirans més grans del planeta, alguns dels quals no han dubtat a regar el teixit empresarial espanyol. Una investigació de l'Institut Real Elcano revelava que l'any 2021 més del 86% de la inversió dels països del Consell del golf Pèrsic a Espanya va ser públic.

Destaca el fons de l'Aràbia Saudita, el Public Investment Fund; també els fons dels Emirats Àrabs Units (Mubadala i Abu Dhabi Investment Authority); el de Qatar, sota el nom Autoritat d'Inversions de Qatar (QIA); el d'Oman (Oman Investment Authority) i el fons sobirà de Kuwait (Kuwait Investment Authority o KIA). Alguns d'ells tenen importants paquets accionarials a empreses com Iberdrola, Telefónica, IAG, Colonial, Enagás, Cellnex, El Corte Inglés o Moeve (abans Cepsa). De fet, en el cas d'Iberdrola, el fons sobirà de Qatar és el primer accionista amb un 7% del capital social. Només la presència de capital àrab a les cotitzades espanyoles escalaria fins als gairebé 12.000 milions d'euros, segons Bloomberg.

Però també han construït aliances en termes de negocis, sobretot amb el sector energètic. Per exemple, en el cas de Naturgy, KIA té una part important de la seva filial internacional de producció d'energia renovable, mentre que Endesa va tancar fa pocs mesos un acord per 184 milions d'euros amb Masdar, sota control del fonsMubadala, per una part d'un parc solar. Alhora, també han invertit en activitats de sectors clau com l'immobiliari, els subministraments i la indústria del plàstic, les energies renovables, entre d'altres.

És cert que es tracta de fons que plantegen inversions a llarg termini, sobretot perquè busquen ingressos rendibles i estables a l'estranger que substitueixin els que els proporcionen l'explotació d'hidrocarburs. A més, un context de preus més alts del petroli i el gas els proporciona, automàticament, més ingressos. Aquest, però, és el raonament en un escenari sense risc de desestabilització a la zona que posi en el punt de mira la seguretat interna o l'economia de les diferents monarquies àrabs, una situació que desperta el fantasma d'una retirada abrupta de les inversions.

Alhora, més enllà de les implicacions corporatives que té aquesta relació comercial, és a dir, del pes d'aquests fons dins el capital social de les companyies espanyoles, en el cas del sector energètic la relació és particular pel que fa al comerç de petroli i gas provinents de la regió, sobretot quan es fan mans i mànigues per deixar de dependre del cru i gas rus tal com ha dictat Europa.

És cert que són països que suposen una petita part del total del combustible (petroli i gas) que arriba a l'Estat –destaca per la diversificació de fonts de subministrament–, per la qual cosa el govern espanyol s'ha afanyat a enviar un missatge de tranquil·litat pel que fa a la pressió sobre els preus, però la situació sí que posa en alerta algunes empreses. El mes de novembre passat, per exemple, Naturgy, va firmar un memoràndum amb l'empresa estatal de gas natural liquat (GNL) d'Oman per explorar un contracte de subministrament de GNL per a deu anys. Alhora, el bloqueig de l'estret d'Ormuz, per on passa el 5% del cru que arriba a Espanya (un 2% en el cas del gas) és un problema per a empreses com Repsol.

Inversions espanyoles al golf

Però la incertesa i la situació dels països tampoc ajuden les inversions espanyoles a la regió. Com explicava l'ARA, un fet que situa l'Estat en una posició privilegiada a l'hora d'accedir a contractes públics o poder fer créixer el seu negoci a la zona és que les monarquies del Golf veuen en la casa reial espanyola "un punt de similitud". També pel paper del turisme i el futbol, on aquests països hi han trobat una altra escletxa d'inversió. "Estem fent un seguiment continuat per poder anticipar els efectes negatius i reaccionar si cal", va afirmar aquest dilluns el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo.