Tenen futur els vehicles dièsel?

Tenen futur els vehicles dièsel?

Un any després que esclatés l'escàndol de les emissions de Volkswagen, el dièsel, campió en vendes, s'enfronta a un futur incert

Tenen futur els vehicles dièsel? / GETTY

Fins als anys 90 només un 10% dels cotxes que es venien a Europa tenien un motor dièsel. Tot va canviar quan la Unió Europea va veure en el dièsel la manera de lluitar contra el canvi climàtic i va decidir estimular-ne les vendes reduint-ne els impostos mentre els incrementava a la gasolina. Avui el 53% dels cotxes que es compren a Europa són dièsel –un 62% a Espanya–. Però en unes declaracions fetes recentment al diari econòmic 'Handelsblatt' Matthias Mueller, CEO de Volkswagen, confessava els dubtes de la companyia sobre el futur d'aquests motors. Poc després es filtrava a la premsa el contingut d'una reunió a Renault on el responsable de Competitivitat, Thierry Bollore, va comunicar als presents que l'estratègia futura de la marca no passa pel dièsel. Què està passant? ¿Pensa el sector de l'automòbil matar la seva gallina dels ous d'or? Per què?

El 18 de setembre del 2015, ara fa un any, esclatava el 'dieselgate'. Aquell dia es donaven a conèixer els resultats d'una investigació universitària que revelava un frau massiu comès per Volkswagen per amagar la contaminació real dels seus motors dièsel. L'escàndol va sacsejar mig món, no només pel que suposava pel prestigi de la marca, sinó perquè mostrava als ulls de tothom el que els científics i els grups de defensa del medi ambient feia anys que denunciaven: que, lluny de ser una tecnologia neta, el dièsel és un agent contaminador de primer ordre. La indústria sempre ha defensat que la tecnologia dièsel és més neta i més eficient que la dels motors de gasolina. Però si és així, per què Volkswagen va posar a treballar els seus enginyers per tal de maquillar la realitat?

Avui el 53% dels cotxes que es compren a Europa són dièsel –un 62% a Espanya

Si ets un dels milions de persones amb un vehicle dièsel, ets un actor principal en la batalla que es lliura a Europa entre les institucions, la indústria de l'automòbil, i les organitzacions que treballen pel medi ambient. Fins ara, la batalla l'han guanyat sempre els interessos econòmics. Però les coses comencen a canviar. Tot i tenir una importància crucial, el frau de Volkswagen és només un dels núvols que amenacen de generar una tempesta perfecta que faci que, en un futur no gaire llunyà, els dièsel siguin minoria a les carreteres europees. Un factor important és la creixent sensibilització davant els problemes de salut provocats per la contaminació ambiental. Un altre és el canvi d'actitud dels governs europeus, que, després d'anys promovent-lo, han decidit girar l'esquena al dièsel. Hi ha, finalment, els avenços tecnològics que han fet possible l'aparició dels que, aquests sí, són els cotxes del futur: els híbrids i elèctrics. La combinació de tots aquests factors fa pensar a alguns analistes que el mercat de dièsel a Europa passarà del 52% actual al 9% l'any 2030, i que continuarà baixant fins a desaparèixer.

Dièsel, de nets a bruts

Europa té un gravíssim problema amb la contaminació de l'aire, un magma tòxic que cada dia emeten la indústria, l'agricultura, les calefaccions domèstiques, el transport… Són molts els culpables, però entre tots n'hi un que sobresurt de forma especial: el dièsel, tot i que no tots els models són igual de contaminants. Resulta paradoxal, perquè el motiu pel qual les carreteres europees són plenes de vehicles dièsel és justament perquè la Unió Europea en va incentivar l'ús per lluitar contra el canvi climàtic.

Entre 500.000 i 600.000 persones moren cada any a Europa per culpa de la contaminació ambiental

Tot va començar després del tractat de Kyoto. Brussel·les va veure en el dièsel la forma de complir amb els objectius del tractat, que buscaven una reducció dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle. Dues dècades després l'estratègia s'ha revelat com un error catastròfic: la millora en els motors de gasolina ha fet que pràcticament no hi hagi diferències entre aquests i el dièsel pel que fa a l'emissió de CO2, objectiu de la mesura. En canvi, tot i emetre menys CO2 el dièsel aboca a l'atmosfera un còctel molt més perillós format, entre altres substàncies, per òxid de nitrogen i monòxid i diòxid de carboni. El funcionament dels motors dièsel, unit al fet que el combustible és menys refinat que la gasolina, el converteixen en un fuel molt contaminant. I com més contaminació, més morts.  A Europa moren cada any entre 500.000 i 600.000 persones per malalties provocades per la contaminació de l'aire. Amb un índex de 70, Barcelona és una de les ciutats més afectades del continent.

Els governs posen fil a l'agulla

Avui Europa reconeix que es va equivocar. Han calgut desenes d'estudis sobre la pol·lució, campanyes de pressió per part d'organitzacions mediambientals i l'escàndol del frau de Volkswagen, però finalment la Unió Europea ha tret el cap de sota l'ala i sembla decidida a actuar per tal de solucionar el problema que ella mateixa va generar. A partir de setembre del 2017 les proves de consum de combustible i de nivell d'emissions es deixaran de fer en un laboratori per fer-se en un context de conducció real, en una carretera. El canvi suposa un autèntic malson per a una indústria que incompleix de forma generalitzada el límit de 80 mg d'òxid de nitrogen per quilòmetre –el 97% dels cotxes superen aquest límit–. La diferència entre les emissions en un laboratori i a la carretera és ara del 400%. Europa vol reduir-la al 110% el setembre del 2019, i el 50% el gener del 2021.

El Regne Unit és l'únic estat europeu que no subvenciona el dièsel

Però l'aplicació d'unes normes d'emissió més estrictes no és l'única arma amb què Europa sembla disposada a acabar amb el domini del dièsel. Quan Brussel·les va decidir apostar-hi per complir amb els objectius d'emissions de CO2 marcats per Kyoto va posar en marxa dues polítiques que buscaven aconseguir que els ciutadans deixessin de comprar vehicles de gasolina i es passessin al dièsel. La primera va ser permetre a la indústria que, deixant de banda el CO2, els motors dièsel contaminessin més que els de gasolina, cosa que n'abaratia el procés de producció. La segona va ser rebaixar els impostos al dièsel per tal que als consumidors que optessin per aquest tipus de motor els resultés més econòmic omplir el dipòsit. L'estratègia va funcionar i el resultat va ser un augment espectacular de les vendes. En pocs anys, el dièsel dominava el mercat. Encara ho fa.

El Regne Unit és l'únic estat europeu que no subvenciona el dièsel. Tota la resta ho fa, una subvenció que provoca que els diferents estats europeus deixin d'ingressar 1.751 milions d'euros anuals en impostos. A Espanya el dièsel costa, de mitjana, 15,2 cèntims menys que la gasolina, una xifra semblant a la de la resta de la Unió. Però les coses comencen a canviar. Bèlgica i França ja han anunciat que, de forma gradual, reduiran els impostos que graven la gasolina i els incrementaran en el dièsel. Irlanda també estudia aplicar la mesura. Els grups ecologistes pressionen Brussel·les perquè estengui la norma al conjunt d'Europa.

La indústria de l'automòbil, atrapada en un parany

Els fabricants han reaccionat a les noves normes alertant que posen en perill el futur de la indústria. Afirmen que, avui, no existeix la tecnologia necessària per complir amb els nous requisits ambientals i apunten que, encara que existís, les inversions necessàries per implementar-la farien que els cotxes fossin molt cars. Com a conseqüència, preveuen un tancament massiu de fàbriques amb la corresponent pèrdua de llocs de treball. Una forma de pressió molt efectiva en una indústria que a Europa ocupa 5 milions de persones, 90.000 de les quals, a Catalunya.

El cert és que el canvi de discurs d'Europa ha agafat desprevinguda la indústria de l'automòbil. Després d'anys de fer els ulls grossos, complir, aquesta vegada sí, amb els límits de contaminació, farà augmentar els costos de fabricació i el futur serà cada vegada més complicat, perquè els límits seran cada cop més estrictes. Els motors actuals no poden obeir les normes. Aconseguir-ho no serà possible sense fortes inversions en tecnologia, la qual cosa farà augmentar de forma substancial el preu de venda dels vehicles. Amb un combustible amb el mateix preu que la gasolina i uns cotxes molt més cars per poder complir els nous requisits ambientals, no resulta estrany que la indústria es pregunti si té sentit continuar apostant pel dièsel. Renault ja ha deixat de fabricar motors dièsel per als models del segment més petit, el del Twingo, i es prepara per deixar de fer dièsels als segments B (Clio) i fins i tot C (Megane).

Noruega vol prohibir tots els cotxes amb motor dièsel i de gasolina a partir del 2025

En aliar-se amb Brussel·les en l'aposta pel dièsel, la indústria europea de l'automòbil va començar a cavar la que podria ser la seva tomba. Mentre Europa mentia per amagar la contaminació dels seus cotxes, Amèrica i Àsia treballaven per fer compatibles els cotxes amb el respecte al medi ambient. Mentre aquí es concentraven els recursos en el dièsel, allà s'invertien xifres milionàries a trobar noves tecnologies. Avui aquestes tecnologies són ja una realitat: els cotxes híbrids i els elèctrics. Això ha situat la indústria europea davant d'un precipici. Al món no hi ha mercat per als seus vehicles dièsel, les vendes dels quals són marginals. Fins ara això no tenia gaire importància, perquè els europeus continuaven comprant-los. Però, tot i que tímidament, les vendes de dièsel han començat a disminuir a Europa, una tendència que no farà altra cosa que créixer a mesura que els cotxes i el combustible siguin més cars.

Per complicar més les coses, el govern noruec ha anunciat la seva intenció de prohibir tots els cotxes amb motor dièsel i de gasolina a partir del 2025. Podria no ser l'únic, en un món on el futur dels cotxes passa per l'electricitat. Amèrica i Àsia ja estan preparats per a aquest futur. Europa, desconcertada, lluita per fugir d'un passat al qual el va condemnar una política industrial, tecnològica i mediambiental equivocada.

Vius a Barcelona? Aquests són els efectes de l'aire que respires en la teva salut

Més continguts de