FINANCES
Economia 29/01/2018

El difícil aterratge del BBVA a Catalunya

Va ser l’entitat que més dipòsits va perdre després de l’1-O i ha tancat un 17% d’oficines en un any

Albert Martín
5 min
La fusió del BBVA amb CatalunyaCaixa va fer que el grup dupliqués el nombre d’oficines que tenia a Catalunya, fins a les 967.

BarcelonaAl BBVA ningú li podrà discutir la seva aposta convençuda per Catalunya. Va decidir-se en plena crisi per absorbir Unnim, i anys després va redoblar l’aposta per aconseguir CatalunyaCaixa en un moment en què ni el Santander ni CaixaBank es van atrevir a fer el pas. D’aquesta manera, el banc blau es va situar com el segon en quota de mercat a Catalunya després d’adquirir les entitats en què s’agrupaven les caixes de Manlleu, Sabadell, Terrassa, Catalunya, Tarragona i Manresa. S’ha beneficiat així de l’activitat econòmica d’una de les regions més dinàmiques d’Espanya, però fins ara la seva expansió a Catalunya ha sigut complexa i ha hagut de pagar el preu de les convulsions polítiques dels últims temps.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El banc que presideix Francisco González apareixia en les recents estadístiques publicades per la CECA com el que havia patit una fuga de dipòsits més important dels seus clients: el BBVA va tenir una sortida de dipòsits de 6.060 milions a l’octubre, el mes més complicat del Procés. L’impacte que va patir va ser molt més dur que el del Sabadell, que va perdre 1.873 milions en dipòsits, i CaixaBank, que en va guanyar 487. Segons fonts del BBVA, aquesta caiguda no correspon a una pèrdua de recursos del banc sinó a clients que treien els diners de dipòsits per posar-los en fons d’inversió.

El novembre, també a la baixa

Segons ha pogut saber l’ARA, aquesta tendència s’ha mantingut també al novembre: les dades de la patronal dels bancs, l’AEB, que encara no són públiques, mostren com la pèrdua de dipòsits de clients es va mantenir a la segona entitat espanyola. Aquestes dades constaten la recuperació del Sabadell i CaixaBank, però no la del BBVA. La fuga, que es va iniciar com una reacció dels clients a les conseqüències d’una eventual independència de Catalunya, ha impactat al BBVA tot i la seva història i implantació al conjunt d’Espanya i al fet que té la seu a Bilbao. Segons fonts del sector, la fuga que ha patit es deu al fort pes que té l’entitat a Catalunya:“Han patit més les entitats que hi tenen més quota comercial”, exposen.

Aquesta no és l’única complicació que s’ha trobat el BBVA a Catalunya. Després d’un procés d’integració que va ser difícil en el cas d’Unnim i que va patir diversos retards amb CatalunyaCaixa, la seva xarxa comercial va patir les dificultats que se’n van derivar amb els clients. Però en un context de tipus a mínims i digestió immobiliària, la rendibilitat segueix amenaçada en totes les entitats, cosa que també afecta el BBVA. Per fer-hi front, els bancs mantenen una política de reducció constant d’oficines i personal que l’entitat també subscriu, especialment a Catalunya.

Segons han explicat a l’ARA fonts sindicals, el BBVA ha anunciat una nova ronda de tancaments d’oficines que afectarà 81 sucursals al febrer. D’aquestes sucursals, 56 (un 69%) es tancaran a Catalunya. Aquest elevat percentatge s’explica precisament per la gran presència d’oficines del banc a Catalunya després de les seves adquisicions d’antigues caixes. Quan va completar la fusió de CatalunyaCaixa, el setembre del 2016, comptava amb 967 oficines, cosa que suposava el doble de les que tenia abans de l’operació. Els tancaments anunciats per al mes de febrer no seran els únics d’aquest any: el 2017 es van tancar 281 oficines a Espanya, i aquest any se’n tancaran 179, segons va anunciar el banc divendres. L’any passat, dels 281 tancaments, 107 van ser a Catalunya. L’impacte, fins ara, ja és rellevant: des de l’1 de gener del 2017, i incloent els tancaments anunciats per al febrer, el BBVA haurà tancat 163 oficines, cosa que suposa gairebé un 17% de les 963 amb què va acabar el 2016. A més, les sucursals tancades a Catalunya en aquest temps són el 45% de les 362 que ha ordenat tancar en el conjunt de l’Estat. La proporció de tancaments és important, però va en la línia del que fan la resta de bancs: el Sabadell va tancar un centenar d’oficines a Catalunya l’any passat (un 15% de les que tenia) i CaixaBank n’havia tancat 65 (prop del 5%) un any abans, el 2016.

Preocupació a la plantilla

Tot i que aquest procés fa anys que dura, entre la plantilla del banc hi ha preocupació. “Quan tanques oficines sempre acabes acomiadant algú”, diuen veus sindicals. El cert és que el BBVA només ha presentat EROs en els casos en què ha hagut de fer la reducció necessària després d’una adquisició, tal com va passar amb Unnim i amb CatalunyaCaixa.

Mentre el BBVA es torna a veure immers en els rumors que l’assenyalen com a comprador d’Unicaja o Liberbank, el Banc Central Europeu no afluixa i insta els bancs espanyols a ser més rendibles. Aquesta mateixa setmana la presidenta del consell de supervisió del BCE, la temuda Danièle Nouy, afirmava que “els bancs tenen marge per retallar costos” de les seves “xarxes de sucursals, massa grans”. El diari digital Merca2 hi veia un missatge explícit al BBVA, que té les pitjors xifres de benefici per treballador i entre les més baixes en facturació per empleat. L’entitat hi haurà de fer front sabent que, per bé i per mal, és un gegant a Catalunya.

LES CLAUS

1. Quina mida té el BBVA a Catalunya?

El BBVA és la segona entitat en quota de mercat amb prop d’un 25%; per davant només té CaixaBank. La seva xarxa d’oficines també és la segona més gran de Catalunya, amb més de 800 sucursals. El Sabadell en té 559 i CaixaBank per sobre de mil, tot i que encara no ha fet públiques aquestes dades actualitzades.

2. Com ha crescut el BBVA a Catalunya?

Hi va tenir un paper clau la seva aposta per comprar Unnim, primer, i CatalunyaCaixa, després. D’aquesta manera, es va quedar amb sis de les deu caixes d’estalvi que hi havia a Catalunya. Aquesta política de compres, però, també ha propiciat que es donin més casos de solapament geogràfic d’oficines i ha obert la porta a més tancaments.

3. Com ha viscut el BBVA la convulsió política dels últims mesos?

L’entitat que presideix Francisco González és la que ha tingut més sortida de dipòsits dels clients arran de l’1-O. Segons dades de la CECA, aquell mes va tenir una sortida de capitals de 6.060 milions, mentre que el Sabadell en va perdre 1.873 i CaixaBank va viure un petit creixement. Les dades que farà públiques l’AEB en els pròxims dies mostraran que aquesta tendència no va acabar a l’octubre: al novembre, el BBVA va veure caure de nou el seu saldo de dipòsits. L’entitat afirma que aquestes sortides corresponen a clients que van canviar un dipòsit per un fons.

4. Què recomana el BCE als bancs espanyols?

Els demana que busquin millorar la seva rendibilitat retallant costos. En concret, critica les xarxes massa grans. És per això que el BBVA, que està fent una intensa aposta digital, ha ordenat el tancament de 362 oficines a Espanya (163 a Catalunya) des de l’inici del 2017. El 45% dels seus tancaments tenen lloc al Principat.

5. Quina política laboral té el BBVA?

El banc mai ha fet cap ERO que no tingués relació amb la compra d’altres entitats. I, en aquests casos, els expedients els va fer a les entitats adquirides, no pas al mateix BBVA. Malgrat això, manté, com la resta de grans bancs, una política d’ajust permanent de llocs de feina mitjançant baixes incentivades i acomiadaments puntuals.

stats