El bloqueig dels països nòrdics aigualeix l'acord sobre el pressupost de l'eurozona
Els ministres de l'euro pacten que financi inversions però no amb quants diners ni com aportar-los
Brussel·lesUn acord tant de mínims que es fa difícil parlar d'un nou acord. La Unió Europea no aconsegueix salvar les diferències internes per completar la integració que es promet des de Brussel·les. Els ministres de Finances dels països de l'euro ho han intentat fins a la matinada però aquesta vegada tampoc han pogut dibuixar amb ambició les bases d'un pressupost de la zona euro. A finals del 2018 els líders europeus es van comprometre a tenir-lo dissenyat aquest juliol i, per això, fonts comunitàries insistien dimecres que hi hauria acord, encara que ja avisaven que "no serà el bazuca que alguns esperaven". I així ha sigut. Hi ha hagut un acord en la creació del pressupost de l'eurozona amb què la UE no només dicti reformes sinó que financi inversions (un mandat que ja havien assumit) però no s'ha sabut definir quants diners ha de tenir, ni com s'han d'aportar; i sense aquestes bases es fa difícil parlar d'un pressupost. El motiu principal, el veto dels països nòrdics a les aspiracions de l'eix franco-alemany, on també se situa Espanya.
"Alguns voldran veure el got mig buit i d'altres mig ple", ha admès aquest divendres el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici en una roda de premsa a primera hora del matí després que les reunions s'acabessin cap a les 4.30 de la matinada. "No ens felicitem massa, però tampoc estiguem decebuts", ha assegurat conscient que el resultat de més de deu hores de reunions és "la millor base donades les circumstàncies actuals".
A quines circumstàncies fa referència? Doncs a l'existència de dos blocs dins la zona euro. "No hem d'oblidar que alguns ministres estaven absolutament en contra del principi del pressupost com a tal, en contra de la paraula i del fet", ha recordat el comissari fent referència clarament al bloc dels països nòrdics, l'anomenada Lliga Hanseàtica, on també hi ha Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Estònia, Letònia i Irlanda, que han frenat en tot moment qualsevol possibilitat que els països de l'euro tinguin un pressupost real (amb aportacions nacionals) i que serveixi per al que ha de servir un pressupost: equilibrar ingressos i despesa, finançar partides, reformes i inversions i reconduir-les quan és necessari en funció del cicle econòmic (la funció contracíclica o estabilitzadora).
Allargs a les aspiracions d'Espanya
Ja d'entrada no se l'ha batejat com a tal. "Instrument pressupostari de convergència i competitivitat", BICC per les seves sigles en anglès, és el nom amb què es va batejar el projecte, de manera que es rebaixava la càrrega política que els països nòrdics, encapçalats pels Països Baixos, no estan disposats a assumir. Holanda lidera el bloc que actualment està frenant la integració de la zona euro. No són partidaris de dissenyar un pressupost que permeti crear una eina de suport fiscal a la zona euro. En canvi, Brussel·les, França i Alemanya i, sobretot, els països del sud encapçalats per Espanya aspiren a crear una eina que no només serveixi per controlar els estats sinó que doni suport als països de l'euro i que redueixi les diferències que hi ha entre ells per fer més sòlida una àrea que, al cap i a la fi, comparteix moneda. Però Holanda no vol compartir riscos i, en cas de fer-ho, vol que estiguin condicionats al compliment de reformes.
"L'instrument servirà com una eina de suport tant per fer reformes estructurals com inversió pública a través d'un paquet coherent amb l'objectiu d'augmentar el grau de convergència i competitivitat de la zona euro", diu l'esquema aprovat aquesta matinada. No hi ha referències a una funció "contracíclica", com exigia Espanya, i es deixa en mans dels líders dels estats que es reuniran en cimera la setmana vinent la discussió sobre d'on treure els diners i sobre la mida que ha de tenir. Durant la crisi econòmica va semblar clar que era necessari un instrument com aquest per poder actuar de manera més ràpida en recessions però, com va constatar la Comissió aquesta setmana, amb la recuperació s'han esvaït les presses i la integració de l'eurozona avança molt més lentament del que Brussel·les creu necessari per estar ben preparats si arriba una nova crisi.
Espanya es presentava a la reunió amb el posicionament ferm de no permetre que s'anomenés pressupost un instrument que només servia per controlar reformes i condicionar inversions, però també va elevar el to assegurant que s'hi oposaria si no s'hi creava una funció contracíclica. A la sortida de l'Eurogrup, però, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, s'ha donat per satisfeta només amb el fet que no s'hagi tancat la porta a aquestes opcions. El pressupost de l'eurozona naixerà encongit, però les esperances de països com Espanya, i també de Brussel·les, és que es dibuixi amb la capacitat de fer-se més gran. De moment, se'ls donen allargs, sense tancar la porta a aquestes opcions però tampoc concretant-les.
Per fer-lo més gran, per exemple, França, Alemanya i Espanya han posat sobre la taula la possibilitat que es financi amb aportacions addicionals dels estats, una opció que segons Nadia Calviño queda oberta. De moment, però, sobre el finançament només queda clar que quedarà dins el marc financer plurianual del conjunt de la Unió, cosa que el deixa ja d'entrada molt limitat. S'ha treballat amb xifres com ara uns 17.000 milions d'euros. No s'ha decidit, però, amb quins criteris es fixaran les aportacions (demogràfics, aportació al PIB...), ni tampoc qui s'encarregarà de la governança de tot plegat. "S'han fixat les bases per seguir treballant i no es tanquen les portes al cofinançament nacional", ha dit conformant-se la ministra Calviño, malgrat que Espanya aspira fins i tot a la creació d'un fons d'atur europeu.
