ALIMENTACIÓ
Economia 23/10/2019

La DO planteja que el cava català tingui cinc subzones

Es vol distingir entre els caves del Penedès, Alella, la Conca de Barberà, Tarragona i Costers del Segre

Elisabet Escriche
3 min
La DO planteja que el cava català tingui cinc subzones

Vilafranca Del PenedèsLa Denominació d’Origen Cava està enllestint els últims serrells que determinaran a quina zona geogràfica concreta es produeix cada escumós. És l’anomenada i reclamada zonificació, que va ser el principal punt de discrepància que va provocar que el grup de cellers que formen Corpinnat abandonessin el Consell Regulador.

Tal com va avançar l’ARA al maig, la intenció de la DO Cava és dividir els productors en quatre regions: Catalunya, el País Valencià, Extremadura i la zona de l’Aragó i la Rioja. En el cas de Catalunya, va explicar ahir el mateix president del Consell Regulador, Javier Pagés, hi haurà subzones. La principal línia de treball és que coincideixin amb les cinc DO que produeixen més vi escumós en territori català. Es tracta de la DO Penedès, Alella, Conca de Barberà, Tarragona i Costers del Segre. “Encara s’ha d’acabar de definir”, va insistir la DO.

El que també s’ha de decidir és com es denominaran a l’etiqueta de l’ampolla aquestes quatre regions i les subzones. De moment, el que sembla més o menys clar és que en el cas dels productors catalans no s’utilitzarà la paraula Catalunya, tot i que l’etiqueta no generarà dubtes que es tracta d’aquest territori. El president de la DO Cava va avançar que els productors no estaran obligats a posar totes aquestes nomenclatures. “El que serà obligatori és que hi hagi la marca Cava, i en els caves de més qualitat [des dels reserva fins als de paratge qualificat] el seu origen”, va concretar.

Precisament, l’altre gran canvi que preveu la DO Cava i que ja va anunciar fa gairebé un any és diferenciar a l’etiqueta quins són els caves de més qualitat i quins els de menys. En aquest cas, la nomenclatura que s’utilitzarà tampoc està decidida, però s’ha descartat posar premium als de més qualitat, com s’havia dit en un primer moment. Aquest cava de més qualitat, que representa el 14% de tota la producció, també tindrà una “normativa més exigent”. Per exemple, es preveu que els reserves passin de tenir una criança de 15 mesos a 18. “Dins el Consell hi ha debat perquè es busca un canvi important que ajudi a prestigiar el cava en aspectes d’elaboració i d’origen”, va admetre Pagés.

La DO Cava preveu tenir tots els serrells tancats a finals del mes de novembre i decidir els noms definitius en un ple que es faria a finals també de novembre o principis de desembre. Un cop el sector hi doni el vistiplau, ho ha d’aprovar el ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i Brussel·les, i també s’informarà els governs de les comunitats autònomes afectades, entre ells la Generalitat. “De moment el ministeri ha valorat positivament tots els passos que fem”, va assegurar Pagés.

El Consell Regulador preveu que el consumidor visualitzi tant la distinció entre els caves de més qualitat i menys com la seva zona d’elaboració a partir de la verema de l’any que ve. Pagés va esquivar respondre si aquests canvis farien que el grup Corpinnat tornés a la DO Cava. De fet, va explicar que havia mantingut trobades amb els seus representants. “M’agradaria que fossin dins la DO Cava, les portes són obertes”, va insistir. Respecte a la repercussió que pot tenir en les vendes de cava l’actual context polític, el president de la DO Cava va reconèixer que hi tindria “incidència”. “Però en xifres macro no serà important”, va afegir. També va dir que, a banda d’Espanya, els principals mercats on s’està invertint en promoció són els Estats Units, Bèlgica i Anglaterra.

stats