La doctrina de Draghi per sortir de la crisi: baixades d'impostos i ajuts a fons perdut

RomaMario Draghi és l'italià més influent –l'únic italià influent, en realitat–, segons la revista Time. La publicació nord-americana ha inclòs per tercera vegada l'actual primer ministre d'Itàlia a la seva prestigiosa llista. Però l'exdirector del Banc Central Europeu, que encapçala un govern d'unitat des del febrer, també és profeta a la seva terra.

Carlo Bonomi, president de la patronal Confindustria, va mostrar aquesta setmana el suport rotund de la patronal a l'exbanquer, a qui expressament va demanar que es quedés al capdavant del país almenys fins al final de la legislatura. A diferència dels "homes de la providència" o "els homes del possible", va dir Bonomi durant l'assemblea anual, que va inaugurar Draghi, "cada cert temps la història de les institucions italianes ens reserva un tercer tipus d'home: els homes de la necessitat; personalitats que adverteixen el deure de respondre als problemes de la comunitat, per sobre de l'ambició de resistir costi el que costi. Mario Draghi és un d'ells".

L'economista es va acomiadar del BCE amb la satisfacció d'haver fet tot el possible per capejar la major crisi financera desencadenada sobre l'eurozona, que amenaçava amb enterrar la moneda única. Amb tot enllestit per gaudir de la merescuda jubilació, però, va rebre una trucada del president de la República, Sergio Mattarella. L'home que va salvar l'euro estava cridat a rescatar de l'abisme el seu propi país, sumit en el desafiament social i econòmic més important des de la Segona Guerra Mundial a causa de la pandèmia. Un objectiu que de moment sembla estar complint.

Durant la seva intervenció davant l'assemblea general de la patronal, Draghi va confirmar la bona salut de l'economia italiana, que creixerà el 2021 al voltant del 6%, i va anunciar una injecció de 3.000 milions de fons públics per esmorteir l'augment de preu de fins al 40% de l'electricitat el trimestre que ve. El govern eliminarà els càrrecs fixos de la factura de la llum fins al desembre per compensar l'alça de preus, que amenaçava amb asfixiar les famílies i les petites empreses.

"Itàlia està experimentant un període de forta recuperació, millor del que imaginàvem fa només uns mesos", amb un augment de la producció industrial "que al juliol va superar el valor registrat abans de l'inici de la pandèmia", va celebrar el mandatari. Draghi també va confirmar els plans de l'executiu per endegar una profunda reforma fiscal que inclourà una baixada d'impostos per impulsar el creixement del país. "El govern no té intenció d'apujar els impostos. Ara mateix els diners es donen, no es treuen".

La reforma fiscal, que és una de les condicions imposades per Brussel·les per accedir a part dels fons europeus, dels que Itàlia és la màxima beneficiària de la UE amb prop de 200.000 milions d'euros, va precisament en aquesta direcció. Els plans de l'executiu passen per una retallada de l'IRPF a les rendes mitjanes, una simplificació de l'IVA i una reducció de les cotitzacions socials que és música per a les orelles dels empresaris.

Ajudes directes

La guerra a l'austeritat del primer ministre va començar tan bon punt va aterrar al Palazzo Chigi, seu del govern. Al març, el govern italià va aprovar un paquet per valor de 32.000 milions d'euros que prioritzava les ajudes directes enfront dels préstecs (l'opció escollida per Espanya) adreçades a alleujar els més perjudicats per la pandèmia. Gairebé un terç van ser ajudes a fons perdut a empreses i autònoms amb pèrdues superiors al 30%. I un parell de mesos després l'executiu va donar llum verda a un segon decret dotat amb uns 40.000 milions d'euros que incloïa més de 3.000 milions per al turisme, un dels sectors més perjudicats per la crisi, i que representa prop del 13% del PIB.

Amb prop del 80% dels italians a favor del primer ministre, segons les enquestes, i sense pràcticament oposició, Itàlia viu un període d'insòlita estabilitat que podria tenir data de caducitat, perquè es desconeix si a partir del febrer Draghi seguirà al capdavant del país. L'economista és el principal candidat a convertir-se en el pròxim president de la República. Un càrrec que obligaria a buscar-li un substitut i a deixar a mitges el seu pla de reformes, sempre que el president Mattarella no decideixi, com va fer el seu predecessor, prorrogar el seu mandat fins al final de la legislatura, el 2023.