62.000 petits inversors d'energia solar: "Ens estan expulsant del mercat. Molts han hagut de malvendre"

BarcelonaTot i dedicar-se a produir energia solar, en el món dels petits inversors fotovoltaics plou sobre mullat. A les retallades retroactives de retribució –aprovades primer pels governs socialistes, el 2010, i posteriorment consolidades i agreujades pels del PP, a partir del 2012, amb canvis en les regles de joc i convertint el "BOE en paper mullat"–, s'hi sumen els efectes de la regulació, cosa que fa que actualment molts productors ingressin encara menys per la quantitat d'hores en què el preu és negatiu. Una situació positiva per als consumidors gràcies al pes de les renovables i a la qual aquests pioners van contribuir, però que ara els està penalitzant, mentre que els grans inversors no ho pateixen perquè tenen més fortalesa financera i aprofiten les economies d'escala. "Ens expulsen del mercat. Molts han hagut de malvendre", es queixen els petits inversors, que són unes 62.000 famílies, unes 8.500 a Catalunya, especialment en zones rurals, que reclamen solucions al ministeri de Transició Ecològica.

I tot plegat en un moment en què el govern espanyol ha decidit pagar 32 milions de dòlars de compensació a conseqüència d'un laude del centre d'arbitratge (Ciadi) del Banc Mundial. Però aquesta compensació no serà per als petits inversors; el beneficiari és el fons Blasket, especialitzat en plets, que va comprar aquests drets a JGC Holdings. Fins ara l'Estat s'havia negat a pagar, però finalment ha optat per fer-ho. Al Ciadi hi consten 38 reclamacions per energies renovables que afecten Espanya entre els casos resolts i els pendents –sobretot de l'etapa del PP– i que igualen les xifres de l'Argentina i Veneçuela en laudes per incomplir la Carta de l'Energia, segons l'Associació Nacional de Productors d'Energia Fotovoltaica (Anpier).

I, mentrestant, els petits inversors espanyols que es van jugar els estalvis per generalitzar aquesta font energètica, animats pel govern espanyol, s'han quedat sense compensació després de perdre la demanda presentada davant del Tribunal Suprem, ja que, a diferència dels inversors estrangers, estan obligats a recórrer a la justícia espanyola. "Les famílies nacionals mereixen una justícia pitjor que els grans fons internacionals?", es pregunten des de l'Anpier. Per això el seu president, Miguel Ángel Martínez-Aroca, ha manifestat que la transició ecològica a Espanya, que ha permès que l'energia sigui més barata que en països de l'entorn, i que la competitivitat de les empreses augmenti, amaga un "fiasco" i "no és ni social ni justa".

Àlex Valls, que, juntament amb els seus tres germans, va destinar, el 2008, els diners que van obtenir de la venda de la pime familiar a invertir en una planta solar a Santa Maria de Miralles (Anoia), en uns terrenys que van obtenir de la mà d'Elèctrica Pintó, recorda que van entrar al negoci seguint les recomanacions del govern espanyol destinades a fomentar la producció local, de kilòmetre zero i verda. Aleshores, la tecnologia era immadura i cara i hi van posar un milió, el 30% dels diners, aproximadament; eren un préstec bancari, basant-se en una retribució per primes a trenta anys vista que al cap de dos anys van canviar d'un dia per l'altre. I la justícia, recorda, va considerar que, tot i que les normes eren al BOE, haurien "d'haver assumit el risc dels canvis regulatoris".

Diversificar l'activitat i retenir els joves

Avui, gràcies a l'aposta d'aquests pioners que van seguir les recomanacions de l'estat dirigides a fomentar la inversió de petites instal·lacions de fins a 100 quilowatts (kw), les plaques i els costos s'han abaratit fins a un 90%. "Molts autònoms i pagesos van fer cas pensant en diversificar l'activitat, retenir joves que volien deixar el camp i contribuir a la transició energètica", afirma Albert Mases, delegat de l'Anpier a Catalunya, que amb la seva família va invertir a les Borges Blanques (les Garrigues), en el seu terreny rural.

Les entitats financeres veien el negoci segur, amb la garantia del BOE –com el deute públic– i amb una amortització a deu anys vista i trenta anys de retribució garantida. Però el govern socialista, a conseqüència de la crisi, va retallar la retribució el 2010. És a dir, va canviar les regles de joc en ple partit. Els va compensar allargant cinc anys més el període de retribució per prima, però "s'havia encetat el meló de la inseguretat jurídica", afirma Valls. De fet, el PP, el 2014, va canviar radicalment el sistema a partir de l'estimació del valor d'unes instal·lacions teòriques en lloc d'un preu per quilowatt (kw), i això va suposar una retallada del 30%, el 40% i fins al 50% d'unes inversions finançades en un elevat percentatge per préstecs comptant amb uns ingressos que van ser molt menors. "Van venir a dir: si has pagat més, és el teu problema", afirma Mases.

Molts petits inversors van haver de refinançar el deute i allargar terminis de 10 a 15, 17 o gairebé 20 anys, i això, a més, suposava més interessos. D'altres van haver de malvendre les instal·lacions. "Hi havia productors als quals els entraven diners per un cantó i els hi sortien per l'altre", per pagar el deute, afegeix. Mases denuncia la situació injusta que pateixen aquells que, seguint els consells de l'Estat, van apostar per l'energia solar i amb el seu esforç van contribuir a generalitzar i abaratir els panells solars i a fer que el país avui tingui un preu de l'energia més competitiu. Era una fórmula que potenciava la diversificació d'activitats en zones rurals i "els diners es quedaven al territori", afegeixen. Després de la mala experiència ara no volen ni sentir a parlar de fer noves inversions: "Estem escarmentats", diu Mases.

I això està portant que d'un model descentralitzat es comenci a passar a la mateixa fórmula que amb el sistema energètic basat en energies fòssils: grans parcs eòlics i solars propietat de grans companyies, i que a conseqüència d'això molts han hagut de malvendre per treure's els deutes de sobre. Segons l'Anpier, les petites instal·lacions han passat de ser el 62% de la capacitat instal·lada el 2007 i el 2008 a ser només el 0,5% de les noves actualment.