Enagás busca la complicitat de Catalunya per a la seva xarxa d’hidrogen
La infraestructura tindrà uns 275 quilòmetres i afectarà 89 municipis
MadridEnagás comença una gira per buscar la complicitat de Catalunya amb l'hidrogen verd. En concret, amb la infraestructura que ha de permetre transportar-lo. A partir d'aquest dimarts, el gestor espanyol de les infraestructures gasistes inicia el pla de participació pública de la xarxa d'hidrogen al Principat a través del qual preveu recollir les aportacions dels territoris afectats: des de l'opinió ciutadana fins als ajuntaments. Per això, celebrarà un total de 16 jornades participatives presencials en diferents municipis afectats des d'aquest 13 d'abril fins al pròxim 30 de maig. "S'exposarà la informació del projecte, es recolliran aportacions i es resoldran els dubtes", indiquen fonts d'Enagás. La intenció és minimitzar les possibles resistències socials i polítiques al projecte, sobretot després de l'experiència amb infraestructures, ara del tot aparcades, com el gasoducte del MidCat que havia de connectar Catalunya amb França.
De fet, la companyia que presideix Antoni Llardén i en què el govern espanyol, a través de la SEPI, té un 5% del capital social, ha fet el mateix a la resta de llocs de l'Estat per on està previst que hi passi la futura xarxa troncal de l'hidrogen i que, en termes generals, anirà en paral·lel a l'actual xarxa de gas natural. En el cas català, són 89 els municipis afectats pel transcurs dels més de 270 quilòmetres de la futura xarxa dissenyada (30 municipis de Barcelona i 59 de la demarcació de Tarragona).
El traçat català està integrat per dos dels principals eixos de la xarxa troncal espanyola que ha de permetre connectar l'Estat amb Portugal, però també amb França a través del BarMar o H2Med (l'hidroducte marítim entre Barcelona i Marsella). Aquests dos eixos són: l'eix de la Vall de l'Ebre i l'eix del Llevant. En el primer cas, hi haurà un tram de 42 quilòmetres que connectarà Saragossa amb el municipi de Tivissa, a la Ribera d'Ebre. I un segon tram de 165 quilòmetres haurà de connectar Tivissa amb Barcelona, en concret amb la planta de regasificació que Enagás té al port de Barcelona i des d'on es preveu que surti l'H2Med.
A més, a Tivissa s'hi ubicarà una de les tres estacions de compressió –una infraestructura que un cop rep l'hidrogen el pot comprimir i emmagatzemar per subministrar-lo a vehicles–. Pel que fa al tram de l'eix del Llevant, connectarà Tivissa amb la Salzadella (Baix Maestrat) i serà de 68 quilòmetres. Amb tot, la xarxa d'hidrogen dissenyada per a Catalunya preveu l'agregació de nodes a les zones de Reus i el Papiol, on Enagás preveu que s'hi puguin aixecar futurs projectes de producció i consum.
Incerteses
El gestor de la infraestructura gasista a l'Estat compta amb un pressupost de 2.640 milions d'euros per desplegar aquesta xarxa al conjunt de l'Estat. La intenció és que es comenci a construir el 2027 i estigui operativa el 2030.
En tot cas, els plans d'Enagás també estan acompanyats d'incerteses. D'una banda, tot i que la intenció és poder reutilitzar una part de la infraestructura de la xarxa gasista actual, això no és possible per a tots els quilòmetres. De fet, reconvertir-la és una de les dificultats, sobretot perquè el gas i l'hidrogen són dues tecnologies que cal tractar diferent per la seva composició. Enagás ha assegurat que té identificats fins a un 30% de trams de gasoductes que serien reutilitzables per a l'hidrogen i que l'objectiu és incrementar aquest percentatge fins al 70%. A més, un 80% de la xarxa de gasoductes actuals coincideix amb els traçats que la companyia ha planificat per tot el territori espanyol per poder connectar els diferents centres de producció d'hidrogen.
L'altra incertesa és la qüestió de la producció i consum de l'hidrogen verd, un vector energètic que aspira a jugar un paper clau en la descarbonització i l'autonomia energètica. O com a mínim aquesta és l'ambició de països com Espanya, que no només busca la manera de produir aquesta energia renovable (es genera a partir d'altres energies com la solar o l'eòlica), sinó també la manera de transportar-la internament i cap a l'exterior –per això neix la xarxa troncal de l'hidrogen–. Algunes veus han apuntat que per ara es tracta d'una tecnologia que "no és competitiva", deia el president de Naturgy, Francisco Reynés, durant la presentació dels resultats anuals. També Repsol ha refredat el seu desplegament. Per contra, Arturo Gonzalo, conseller delegat d'Enagás, ha defensat que avança "a velocitat de creuer". "Hi ha moltes opinions que tenen vocació de convertir-se en profecies autoincomplertes", afirmava Gonzalo el passat mes de febrer.