L'OPEP+ acorda augmentar la producció de petroli per l'atac a l'Iran

BarcelonaL'aliança petroliera OPEP+, el càrtel de productors de petroli que lideren l'Aràbia Saudita i Rússia, ha confirmat aquest diumenge que augmentarà la producció de cru uns 206.000 barrils, "en vista de les perspectives estables i les baixes reserves de petroli", sense esmentar la guerra amb l'Iran, que manté els mercats en tensió. L'augment de la producció hauria de mitigar, almenys en part, l'augment del preu del barril previsible tant pel possible tancament de l'estret d'Ormuz, pel qual passa el 20% del petroli que abasteix el món, com per la incertesa prevista als mercats per la situació geopolítica al Pròxim Orient.

L'augment de la producció d'uns 206.000 barrils diaris és el resultat d'una breu teleconferència —sistema habitual de reunió entre els membres del càrtel— celebrada aquest diumenge pels ministres d'Energia i Petroli de l'Aràbia Saudita, Rússia, l'Iraq, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, el Kazakhstan, Algèria i Oman, segons un comunicat publicat a la web de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), amb seu a Viena. El comunicat del grup no esmenta la guerra amb l'Iran que es va desencadenar divendres al matí pels atacs nord-americans i israelians, una guerra que amenaça amb frenar gran part del trànsit de petroli per l'estret d'Ormuz.

Justifica la decisió d'augmentar l'extracció amb "les perspectives econòmiques globals estables i els indicadors bàsics actuals del mercat, reflectits en les baixes reserves de petroli emmagatzemades". L'augment de 206.000 barrils per dia durant el mes d'abril forma part de la dinàmica de desfer, de mica en mica, la retallada d'1,65 milions de barrils per dia que es va decidir l'abril del 2023, mitjançant augments esglaonats de producció, segons expressen també en el comunicat.

Aquest procés, iniciat l'any passat però congelat els últims tres mesos, continuarà de manera gradual i d'acord amb les condicions del mercat fins a assolir "en part o totalment" el volum dels 1,65 milions de barrils retallats. La nota també afegeix que la propera reunió dels vuit països capdavanters del grup OPEP+ tindrà lloc el 5 d'abril.

L'atac a l'Iran, que amb uns 3,3 milions de barrils per dia és el quart productor de l'OPEP, ha despertat temors no només per la interrupció de les exportacions de la República Islàmica, sinó per l'amenaça de Teheran, anunciada dissabte a la nit, d'impedir el trànsit marítim per l'estret d'Ormuz. Un 20% del petroli del món –pràcticament tota la producció de l'Iraq i Kuwait– i la major part del cru extret per l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, passa per aquesta via marítima, sobretot en destinació als mercats asiàtics, com la Xina, l'Índia i el Japó.

Divendres, en anticipació d'un possible atac, el barril de cru Brent, de referència a Europa, va arribar als 73 dòlars, el màxim des del juliol passat, i els experts temen que podria arribar als 90 o 100 dòlars en qüestió de dies. Fundada el 1960 a Bagdad per l'Aràbia Saudita, Veneçuela, l'Iran, l'Iraq i Kuwait, l'OPEP, avui integrada per dotze països, va acordar el 2016 cooperar amb deu països més, entre els quals Rússia, Mèxic, el Kazakhstan i l'Azerbaidjan, creant l'aliança OPEP+.

Cop inflacionari

Són molts els experts que indiquen que en els pròxims dies el preu del petroli podria escalar fins als 100 dòlars el barril, cosa que comportaria un nou cop inflacionari per a les economies europees, quan semblava que l'augment dels preus s'havia dominat després de la forta pujada que va comportar la guerra a Ucraïna. Tot i que els països europeus no importen directament petroli iranià, l'impacte indirecte pot ser rellevant, ja que l'Iran és el tercer productor més gran en volum de cru dins de l'OPEP, i més encara si Teheran bloqueja l'estret d'Ormuz. Tot i les sancions imposades, la indústria petroliera iraniana s'ha consolidat en els darrers anys com un referent en la producció de cru, amb més o menys un 4,5% del bombament global. Una pujada del preu del petroli faria pujar els preus dels carburants i, per tant, tindria efectes de segona ronda amb un increment dels preus logístics i de transports, que acaben afectant tots els productes.

"Si es veiés afectada la capacitat de producció de l'Iran, això reduiria l'oferta del mercat, cosa que dispararia el preu del cru fins als 100 dòlars”, va explicar a Efe Raymond Torres, director de conjuntura econòmica de Funcas, la fundació de les caixes d'estalvi. El preu del petroli també podria pujar davant la possibilitat del bloqueig de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran com a resposta a l'atac, afegeix l'analista de XTB Manuel Pinto. Referent a això, l'ambaixador de l'Iran a Espanya, Reza Zabib, ha assenyalat, en declaracions a Efe, que totes les opcions estan sobre la taula, tot i que ha destacat que l'Iran sempre ha vetllat per la navegació pacífica a l'estret, inclòs el trànsit d'energia. Un altre aspecte que podria impulsar el preu del barril són els possibles atacs de l'Iran contra instal·lacions petrolieres dels països productors de la zona.

El bitcoin, a la baixa

A l'espera de l'obertura dels mercats, i en un moment de màxima incertesa geopolítica, és previsible que actius refugi com l'or i la plata reprenguin la seva escalada de preus, mentre que el bitcoin, la principal criptomoneda, està patint un descens de la seva cotització. A primera hora de la tarda d'aquest diumenge perdia un 0,87%, però en l'últim mes ha perdut més del 15% del seu valor.