BarcelonaUn ministre espanyol anònim explica a un professor universitari que a les set de la tarda, quan encara hi ha feina per fer, els únics treballadors que queden a l’edifici públic són els que va designar ell mateix a dit. Amb aquesta anècdota el catedràtic de la Universitat de Göteborg Víctor Lapuente va trencar ahir el gel al Cercle d’Economia amb l’encara president de CaixaBank, Jordi Gual, com a àrbitre i la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, com a flamant convidada de la institució. La jornada es preguntava, precisament, pel paper del sector públic a l’hora de rellançar la productivitat, un dels temes predilectes de l’empresariat.
“No hi ha fórmules màgiques perquè el sector públic fomenti la productivitat”, advertia d’entrada Lapuente. Per a l’acadèmic, aquesta missió la complica cada cop més la politització de les administracions, per més que en aquella conversa el ministre lloés les bondats dels seus assessors. “Pot semblar que hi ha més dinamisme, però es prenen més males decisions perquè no tens contrapesos”, apuntava. En el seu retrat, una burocràcia excessiva i una plantilla envellida sense prou personal qualificat s’han sumat a les traves per aconseguir més bons resultats des de l’àmbit públic.
Batet va contestar a la volea amb una defensa aferrissada del sector públic com a “garantia efectiva” en moments tan complicats com l’actual. Quan el teu fill es fa mal, deia la dirigent socialista, per més que la situació t’angoixi o et bloquegi, només hi ha una manera d’actuar: serenitat i fredor per curar la ferida sense perdre els nervis. “La crítica a la intervenció pública és sempre per la seva insuficiència, no perquè hi hagi massa ajudes o mesures”, reivindicava. Sobre la conversa planaven els fons europeus antipandèmia: per a Lapuente, una altra qüestió en què hi ha risc de desaprofitar els recursos públics i, per a Batet, l’exemple més clar de l’embenatge que ens aturarà l’hemorràgia.
