Quanta estona pots descansar a la feina? Tot el que has de saber
L'Estatut dels Treballadors fixa una pausa de quinze minuts com a mínim en les jornades diàries de més de sis hores
BarcelonaDescansar durant la jornada laboral és un dret adquirit i que, en un moment històric marcat per l'estrès i la rapidesa exigida en pro de la productivitat, pren més importància que mai. Què diu la llei sobre els descansos a la feina? Quin és el mínim de temps que les empreses han de donar als treballadors per a la pausa diària? Quantes hores han de passar entre que un treballador acaba una jornada laboral i comença la següent?
Algunes d'aquestes preguntes queden respostes a l'Estatut dels Treballadors, però el cert és que per resoldre del tot el puzle del descans laboral ens hem de fixar en el conveni corresponent en cada contracte. El marc legal bàsic que regula al treball a Espanya estableix que quan una jornada diària continuada superi les sis hores "haurà d'establir-se un període de descans durant la mateixa jornada no inferior a 15 minuts". En el cas dels treballadors menors d'edat, no pot ser de menys de 30 minuts. Això seria el que coneixem popularment com "la pausa de l'entrepà" i els convenis col·lectius poden fixar que es consideri temps efectiu de treball. Si no és així, no es considerarà part de la jornada laboral.
"Fora d'aquests supòsits, la llei no estableix res més i acostuma a ser el conveni col·lectiu el que ho regula. Com et pots imaginar, després hi ha altres situacions que normalment ningú controla, com ara quantes vegades vas a la màquina de cafè o al lavabo al llarg del dia. En això hi ha una certa tolerància", remarca el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona Jordi Garcia. Així doncs, com a tal a Espanya no existeix el "dret a l'entrepà", sinó que aquestes pauses més enllà dels 15 minuts s'han anat guanyant a través de la negociació entre sindicats i patronals. Per exemple, al conveni vigent per al sector del transport de mercaderies per carretera i la logística de la província de Barcelona s'estableix que hi ha 20 minuts diaris com a mínim per a "la pausa de l'entrepà" i que aquest temps compta com a treball efectiu. Després els convenis també poden marcar quin és l'horari habitual de feina i, per tant, quan s'hauria de parar per dinar i durant quanta estona.
Més enllà d'aquestes pauses per trencar amb el ritme de treball, l'Estatut dels Treballadors també deixa clar que entre el final d'una jornada laboral i l'inici de la pròxima han de passar com a mínim dotze hores. D'altra banda, fixa que el nombre d'hores ordinàries d'una jornada laboral no podrà ser superior a les nou hores, a menys que el conveni col·lectiu o un acord entre els representants dels treballadors i l'empresa estableixi un altre tipus de distribució horària. En qualsevol cas, però, s'haurà de respectar el descans entre jornades. Per norma general, el descans mínim setmanal serà d'un dia i mig ininterromput, segons l'Estatut dels Treballadors, i hauria de comprendre la tarda del dissabte o el matí de dilluns i tot el diumenge complet. Els menors de divuit anys tenen dret, com a mínim, a dos dies ininterromputs de descans setmanal.
Cas per cas
El descans a la feina, però, ha generat molta literatura jurídica i hi ha alguns casos en què ha estat un tribunal qui finalment ha decidit si aquella pausa per fer un mos i sortir a estirar les cames havia de comptar com a treball efectiu. Per exemple, el Tribunal Suprem va donar la raó en una sentència publicada el març passat a les benzineres Galp, que obligaven els empleats a fitxar en el registre horari quan sortien a fumar o a fer un cafè durant la jornada laboral. Això no obstant, aquesta decisió per part dels magistrats va suscitar molt interès als mitjans de comunicació i fins i tot es va malinterpretar: "El Suprem no dicta ni avala que tots els treballadors hagin de dedicar el seu temps de descans, i no part del seu temps de treball, a la pausa laboral, sinó que això serà en funció de quina sigui la regulació aplicable a cada empresa", matisava en un article al seu blog el catedràtic de dret del treball de la Universitat Autònoma de Barcelona Eduardo Rojo. D'aquesta manera, es tractava d'un supòsit que afectava aquesta companyia en concret.
Per a Garcia, l'àmbit dels descansos no requereix nous canvis normatius, ja que la llei "és prou flexible perquè es puguin establir modalitats diferents". De fet, el teletreball també ha sacsejat alguns d'aquests principis encara que a la pràctica molts empleats se segueixen organitzant el temps de manera semblant al que feien amb la presencialitat total. "Els sistemes de flexibilitat total han acabat tenint menys repercussió del que semblava en un inici", diu l'acadèmic. En aquest sentit, apunta que el sentit comú és el que acaba guanyant en la majoria dels casos.
