Economia 04/09/2020

Possible fusió CaixaBank-Bankia: Fredor a la Generalitat i discrepàncies a la Moncloa

Els sindicats demanen que les potencials reduccions de plantilla siguin ordenades i sota acords

Paula Clemente / Núria Rius Montaner / Gerard Pruna
3 min
Isidre Fainé amb Pedro Sánchez i José María Pallete, en una imatge recent.

Barcelona / MadridGairebé 24 hores després que l’ARA destapés la notícia que Caixabank i Bankia estaven negociant la fusió dels dos bancs, el president de la Generalitat encara no havia dit res al respecte. Fonts pròximes al cap de l’executiu es limitaven a parlar de “prudència” i deixaven que fossin el vicepresident, Pere Aragonès, i el nou conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, els que valoressin una de les notícies econòmiques de l’any. El silenci de Quim Torra es convertia en el símptoma més evident de la fredor amb què ha reaccionat el Govern a unes negociacions que poden trastocar el sistema financer a Catalunya i sobre les quals l’executiu no va tenir constància fins que la notícia va saltar als mitjans.

Al Palau de la Generalitat, però, s’analitza a fons la situació. Fonts d’Economia expliquen a l’ARA que divendres el vicepresident ja es va posar en contacte amb la direcció de CaixaBank per concertar una reunió, conèixer de primera mà les repercussions que podria tenir la fusió amb Bankia i fer arribar a l’entitat les principals preocupacions del Govern. Unes prioritats que Aragonès ja va exposar al matí durant la presentació del pla per reforçar l’atenció primària davant la pandèmia del covid-19 i que passen per preservar la vinculació del teixit econòmic i social català, mantenir com més llocs de treball millor i vigilar l’efecte que la fusió pugui tenir sobre el finançament de les empreses catalanes.

En aquest sentit, en declaracions a Catalunya Ràdio Tremosa va apuntar que caldrà estar molt pendent de si, amb la disminució de la competència que pot comportar la fusió de diversos bancs, les entitats resultants cobren comissions abusives als clients. Tant Aragonès com Tremosa van coincidir, a més, a assenyalar una altra qüestió com a prioritària: el retorn de la seu social de CaixaBank -o de l’entitat que neixi de la fusió amb Bankia- a Catalunya.

València porta avantatge

La pugna per acollir la futura seu de l’entitat, però, no serà fàcil. Des de la Generalitat Valenciana, el seu president, Ximo Puig, va defensar que “és lògic i raonable” que la seu estigui a València -on tant Caixabank com Bankia ja tenen actualment la seu social-. Segons va informar l’agència Efe, a diferència del Govern, l’executiu valencià sí que estava al corrent de les negociacions entre les dues entitats, amb qui “en els últims dies” Ximo Puig havia mantingut contactes.

Preocupació a Podem

On la notícia de la possible fusió va generar divisió va ser al govern espanyol, ja que Unides Podem veu com aquesta operació enterra definitivament el seu anhel de convertir Bankia en una mena de banc públic que atengui “funcions socials que altres entitats descuiden, com caixers a l’Espanya buidada o inversions en habitatge social”. I també explicita que vol “impedir la imminent privatització de Bankia”. Amb la fusió dels dos bancs, l’Estat -que té un 62% de les accions de Bankia després de rescatar-la amb 24.000 milions d’euros, dels quals només n’ha recuperat una vuitena part- passaria a ser el segon soci de l’entitat resultant amb prop del 20% de les accions. Divendres el secretari d’Economia de Podem, Nacho Álvarez, va considerar “preocupant” la notícia, va assegurar que l’Estat “no ha d’abandonar la seva participació en el capital reprivatitzant l’entitat” i va advertir que la fusió aprofundirà l’oligopoli en el sector financer i suposarà una mala notícia per a la competència.

Qui sí que va rebre la notícia amb bons ulls va ser el PP, que a través de la seva vicesecretària de sectorial, Elvira Rodríguez, va considerar que la notícia de la fusió és “positiva per a l’economia espanyola” perquè l’operació permetrà que “circuli el crèdit” i tenir un sistema financer amb “més solvència i eficàcia”. El portaveu popular, l’alcalde de Madrid José Luis Martínez Almeida, va demanar, a més, que l’operació sigui “exclusivament empresarial” i permeti a l’Estat recuperar la “injecció de liquiditat” que va haver de fer per rescatar Bankia. Una actitud que dista de la bel·ligerància que alguns sectors conservadors de l’Estat van mostrar quan el 2005 Gas Natural va intentar sense èxit una opa sobre Endesa.

stats