La meitat de les famílies espanyoles no aguantaria tres mesos només amb els estalvis

BarcelonaUn 44% de les famílies espanyoles calculen que no podrien mantenir el seu nivell de vida actual si es quedessin sense ingressos. És a dir, tirant només d'estalvis. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) publica aquest dijous l'enquesta de condicions de vida que radiografia diverses situacions en aquest sentit, entre les quals un mòdul relacionat amb el sobreendeutament i l'estalvi.

El que es descobreix, amb enquestes fetes durant els últims tres mesos de l'any passat, és que només un 19,6% de les famílies podrien preservar més d'un any el seu nivell de vida encara que deixessin d'entrar-hi ingressos. La resta, el 80,4%, podria aguantar màxim un any, i dintre d'aquest grup, el 44% podria fer-ho només tres mesos. Ara bé, si la persona que més ingressos aporta a la unitat familiar és estrangera, de fora de la Unió Europea, són gairebé un 80% les famílies que no podrien mantenir el seu nivell de vida més de tres mesos. De fet, només un 4% d'aquesta mena de famílies podrien estar així més d'un any. 

Més enllà d'això, l'organisme estadístic observa altres qüestions, com per exemple la taxa de retard en el pagament de rebuts. En aquest cas, gairebé el 6% de les unitats familiars espanyoles confessen haver hagut de pagar més tard del previst despeses com la línia de telèfon, l'escola o la sanitat. El percentatge torna a disparar-se fins al 20% en el cas de les famílies on l'ingrés més important ve d'una persona de fora de la UE. 

Fora d'aquest mòdul, en l'estudi general de qüestions com la taxa de risc de pobresa, l'INE sí que ofereix dades per comunitats. Així, mostra per exemple que només tres comunitats autònomes superen els ingressos mitjans per persona que es registren a Catalunya (amb dades del 2019): 14.170 euros. El Principat baixa a la vuitena posició, però, si es té en compte el perill d'exclusió social: hi ha un 16,7% de població amb ingressos inferiors als que marquen el llindar del risc de pobresa i un 22,8% si es té en compte, a banda dels ingressos, la manca de material o la situació laboral. 

Amb tot, aquest recull de dades fa referència a abans de la pandèmia. Les preguntes sobre la situació a finals del 2020 indiquen que Catalunya és una de les comunitats amb menys problemes econòmics per marxar de vacances (encara que una mica més d'un 30% de la població no s'ho pot permetre ni una setmana a l'any), però de les que més retards reconeix en pagaments relacionats amb l'habitatge i amb les compres a terminis (14,3% de la població catalana), en aquest cas fins i tot superant la mitjana espanyola (13,5%).