Economia 02/02/2021

La Generalitat selecciona 27 projectes valorats en 41.000 M€ per rebre fons europeus

El Govern presentarà la llista a l'Estat perquè l'inclogui a la proposta que ha d'enviar a Brussel·les

5 min
La portaveu del Govern català, Meritxell Budó, aquest dimarts.

La Generalitat va presentar ahir un total de 27 projectes d’inversió pública i privada candidats a rebre finançament dels fons europeus per a la reconstrucció econòmica. Les inversions sumen un total de 41.355 milions d’euros i tenen com a objectiu modernitzar l’economia catalana, segons va explicar la portaveu del Govern, Meritxell Budó.

L’executiu ara haurà d’enviar la llista de projectes al govern espanyol perquè els inclogui a la proposta que ha de presentar a la Comissió Europea abans del 30 d’abril. Així doncs, el full de ruta anunciat ahir no és en absolut el definitiu, perquè ha de passar els filtres de Madrid i Brussel·les abans de confirmar-se que cadascuna de les iniciatives obtindrà finançament comunitari.

En aquest sentit, cal tenir en compte que és l’executiu espanyol qui decideix com i on s’invertiran aquests diners i que, a més, aquests estaran condicionats al fet que l’Estat faci les reformes econòmiques que li recomani la Comissió Europea, entre les quals s’inclouran canvis en el mercat laboral i el sistema de pensions.

De la mateixa manera, el Govern desconeix quina proporció de cada projecte estarà finançada pels fons europeus i quina dependrà dels diners que hi inverteixin la resta d’administracions i agents privats que hi participin, sempre en cas que obtinguin el vistiplau de la Comissió i el govern espanyol i es puguin dur a terme. Malgrat això, Budó va mostrar confiança en la viabilitat de les propostes: “Alguns dels projectes són imbatibles, perquè o es fan a Catalunya o no es faran enlloc”, va dir.

L’objectiu del programa de reconstrucció de la Unió Europea, anomenat Next Generation EU (o NextGen), és modernitzar l’economia dels estats membres, per la qual cosa les inversions que es presentin com a candidates hauran de servir per digitalitzar-la, apostar per sectors productius d’alt valor afegit i contribuir a la sostenibilitat ambiental.

El total d’inversions del NextGen és de 750.000 milions d’euros en set anys -entre préstecs i subsidis-, dels quals 83.2000 pertoquen a Espanya. La Generalitat calcula que n’hi toquen uns 31.700 milions.

Els 27 projectes “emblemàtics”, segons Budó, han estat seleccionats d’entre 527 propostes rebudes a través d’una bústia digital. Per fer la tria, l’executiu va crear grup d’experts amb l’objectiu de discernir quins eren els que més convenien a l’economia catalana, que han agrupat en cinc àmbits.

Transició ecològica

Els projectes mediambientals s’endurien el gruix de fons

La transformació de l’economia des d’un punt de vista mediambiental té reservat més d’un 35% dels fons europeus, per la qual cosa el Govern ha apostat per nou dels 27 projectes en aquest àmbit, amb un pressupost teòric total de 23.412 milions.

El principal és un programa de descarbonització de l’economia amb empreses com Holaluz, Naturgy, Factor Energia i Suez, entre d’altres, al qual el Govern vol que es destinin més de 7.200 milions d’euros. En aquest àmbit, també destaca la creació d’un hub de la indústria de bateries elèctriques, un element clau dels vehicles elèctrics i en el camp de les energies renovables. La inversió total seria de 6.869 milions i hi participarien el Govern, centres de recerca com la UPC i empreses del sector.

Projectes per racionalitzar el consum d’aigua, de mobilitat intel·ligent i d’impuls del medi rural i natural són algunes de les altres propostes sobre sostenibilitat.

Societat del coneixement

Supercomputació i reforma de la FP i del sistema de recerca

La Generalitat ha presentat un total de cinc projectes en el camp de la recerca i la formació. Agregats, requereixen una inversió de més de 4.600 milions d’euros.

En aquest cas, la reforma del sistema de recerca i innovació és la proposta estrella, en la qual el Govern vol que s’inverteixin més de 2.800 milions d’euros. Segons l’executiu, l’objectiu és reorganitzar tot el sector d’R+D, ja que actualment la innovació encara és un dels punts febles de l’economia catalana.

Així mateix, el Govern també apunta a una renovació de la formació professional per adaptar-la a les necessitats del mercat laboral i ampliar-ne la digitalització.

A més, pretén impulsar hubs tecnològics amb l’objectiu de “desenvolupar eixos industrials tractors de l’ecosistema i l’economia” -segons recull el full de ruta- amb la participació de centres de recerca i l’associació Barcelona Tech City. També inclou una inversió en tecnologia quàntica a través del Barcelona Supercomputing Centre, en el qual participarien companyies com Cellnex i universitats estrangeres, com Stanford.

Salut i audiovisual

Impuls al sistema sanitari i nou model de dependència

El punt principal d’aquest àmbit -que el Govern anomena “economia per la vida”-és una reforma del sistema sanitari català. La Generalitat vol “assolir un model assistencial integrat, resilient i sostenible” amb dos objectius: millorar la qualitat assistencial i “potenciar la indústria de la salut i la generació d’ocupació” incrementant la recerca, l’aplicació de nous tractaments i la medicina personalitzada.

El segon projecte d’aquest model és la reforma del sistema d’assistència a persones dependents amb el focus posat a millorar la seva autonomia i que puguin viure a les seves llars. Alhora també inclou un projecte per potenciar el sector audiovisual i del videojoc; i per a la indústria de les proteïnes vegetals.

Transició digital

IA, indústria de l’espai i tecnologies al núvol

Un projecte sobre tecnologia cloud (núvol) intel·ligent de 1.120 milions és el pal de paller de les propostes de transició digital, un altre dels àmbits on la UE vol que es dirigeixin més esforços. A més, el Govern vol invertir també en un hub d’intel·ligència artificial i tecnologies de la llengua i en la indústria de l’espai.

Altres projectes

La indústria de l’hidrogen, una de les apostes de la Generalitat

La creació del Hydrogen Valley of Catalonia és un dels projectes més destacats del full de ruta. Es tracta d’una plataforma entre el sector públic i empreses privades -entre les quals hi ha Celsa, Naturgy o Balfegó- per convertir Catalunya en una de les regions punteres en “la generació, l’emmagatzematge, la distribució i els usos de l’hidrogen”, segons el document.

Altres projectes són la renovació del sistema de recerca i innovació i la creació d’un xip europeu,entre d’altres iniciatives.

LES QUATRE PROPOSTES PRINCIPALS

Descarbonització

El Govern vol invertir 7.200 milions en un projecte de descarbonització de la indústria i per potenciar l’economia circular, d’acord amb els objectius climàtics de la UE.

Bateries elèctriques

La creació d’un hub empresarial i de recerca sobre bateries elèctriques és una altra de les grans apostes. Seria una inversió de 6.800 milions.

Hidrogen

És una altra proposta industrial, en aquest cas sobre els usos de l’hidrogen com a font d’energia. Es tracta de la tercera gran inversió proposada per la Generalitat.

R+D i ús de l’aigua

Amb 2.800 i 2.600 milions, respectivament, hi ha la reforma del sistema català de recerca i un projecte de racionalització de l’ús de l’aigua.

17 M€ més en ajudes a comerciants afectats pel covid-19

La Generalitat va autoritzar ahir transferir 10 milions d’euros a ampliar la línia d’ajuts directes a les botigues que han hagut de tancar a causa de les restriccions per frenar l’expansió del covid-19. L’import d’aquests ajuts arribarà als 6.000 euros per establiment, a diferència dels 3.750 euros que s’havia previst en un primer moment, i els beneficiaris se’ls ingressarà directament l’import ampliat, segons va anunciar ahir la portaveu del Govern, Meritxell Budó.

La línia de subvencions està pensada per als locals comercials de més de 400 metres quadrats i de productes no essencials, així com per als establiments situats a centres, galeries i recintes comercials, tancats des del 7 de gener. D’altra banda, el Govern també va aprovar transferir 7 milions d’euros a la línia d’ajuts per a bars, restaurants, centres d’estètica i locals de centres comercials afectats pel tancament del novembre. Així, la Generalitat cobreix els beneficiaris d’aquestes ajudes que encara no havien rebut l’ingrés perquè s’havia esgostat el pressupost.

stats