Restauració
Economia 23/10/2021

"La gent es creu que per ser el cambrer ets el seu esclau"

La UGT denuncia que la restauració pateix una precarització amb el covid mentre falta personal perquè marxa a altres sectors

3 min
Dos cambrers preparant ahir al matí les taules de la terrassa d’un restaurant a la Rambla.

BarcelonaTé 26 anys i portava fins a aquesta setmana treballant en el sector de la restauració des de feia una dècada. Tot i que va estudiar comunicació audiovisual no va poder fer les pràctiques perquè es va independitzar molt jove i va començar a treballar de cambrera per poder pagar les factures. La majoria d’anys els ha passat entre cafeteries i restaurants. La feina que més li ha durat ha sigut de tres anys i la va deixar el març passat per anar a treballar a un restaurant on li oferien millors condicions laborals.

A principis d’aquesta setmana la Mònica Garcia [nom fictici perquè ha demanat mantenir l’anonimat] anunciava al seu cap que ho deixava, òbviament sense atur, amb l’objectiu de no treballar mai més en el sector de la restauració. “Tinc molta ansietat, necessito parar”, explica. En aquesta última feina li canviaven l’horari cada setmana i no sabia les hores que li tocaria treballar fins a l’últim instant: “Hi havia dies que les jornades eren de cinc hores i en altres d’onze”. El seu contracte laboral, però, era de 25 hores setmanals, i li pagaven 8 euros per cada hora extra. “Mai he vist una nòmina [tot i reclamar-la], però a final de mes em treia una mitjana d’entre 900 i 1.000 euros”. Una quantitat amb la qual només podia sobreviure, ja que entre lloguer i factures li quedaven 200 euros per passar el mes.

Aquesta última feina ha sigut la gota que ha fet vessar el got. Durant aquesta dècada ha acumulat sous que amb prou feines han arribat als mil euros mensuals, feines sense contracte, sense caps de setmana lliures, horaris que es modificaven cada dos per tres, jornades maratonianes i tota mena de comentaris i males reaccions per part dels clients: des de tirar-li diners a la cara al dir-los que era hora de tancar fins a no voler-li pagar el compte argumentant que alguna cosa no els havia semblat correcte o perquè simplement ho trobaven car. “La gent es creu que per ser el cambrer ets el seu esclau”, lamenta.

La jove assegura que el 90% dels cambrers que coneix es troben en la mateixa situació i denuncia que molt pocs negocis compleixen el conveni col·lectiu. A això –afegeix–se li ha de sumar que el salari mínim interprofessional és “una merda”. Ara intentarà buscar oportunitats laborals del que va estudiar mentre sobreviu amb els pocs estalvis que té.

El sindicat UGT denuncia que el sector està patint una precarització amb la crisi del covid i que estan augmentant casos com el de la Mònica. “Ens estem trobant molts canvis de les condicions dels contractes laborals i la gent no ho denuncia perquè té por”, rebla el responsable del sector de l’hostaleria de la UGT a Catalunya, Igor Abaskal. El portaveu sindical assegura que s’estan deixant empleats amb expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a temps parcial i, alhora, se’ls fa treballar 40 hores a la setmana. En els últims sis mesos el mateix sindicat ha presentat 200 denúncies anònimes a Inspecció de Treball a Barcelona. “No n’ha resolt cap perquè la Inspecció ni hi és ni se l’espera”, lamenta Abaskal. A més, des que va esclatar la pandèmia han rebut més d’un milió de consultes de treballadors de l’hostaleria.

Des del Gremi de Restauració de Barcelona es nega aquesta precarització i s’assegura que s’està “alimentant un mantra” per desprestigiar el sector. “El conveni col·lectiu és d’uns 1.500 euros bruts [amb pagues extres], molt per sobre d’altres, com ara el comerç”, assegura el seu director, Roger Pallarols. Casos com els de la Mònica –afegeix– són un frau i minoritaris en el sector i com a tal no només són “il·legals” sinó que són intolerables. “En aquestes situacions ha d’actuar Inspecció de Treball o el mateix treballador. Ara bé, també passen en molts altres àmbits que no tenen tantes inspeccions com el de la restauració”, rebla.

Falta personal

Sigui com sigui el sector està patint seriosos problemes per trobar personal. Només s’ha de fer una petita cerca per portals com InfoJobs o les xarxes socials per trobar desenes d’anuncis. Per a Pallarols es deu a un doble factor: la falta de personal qualificat –“Un problema endèmic que s’arrossega d’abans de la pandèmia”– i la fugida de part dels empleats a altres sectors que s’han reactivat amb molta força, com la indústria, i que no han patit unes restriccions del covid tan severes com les de la restauració. “És una circumstància excepcional que es resoldrà quan s’estabilitzi el sector, tal com sembla que ja està passant”, deixa clar.

stats