El Govern vol mobilitzar 330 milions per a programes de lloguer

BarcelonaLa Generalitat espera captar fons del programa Next Generation de la Unió Europea per la recuperació de la pandèmia per destinar-los a polítiques de foment del lloguer social, segons ha explicat aquest dilluns el secretari d'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra.

Serra ha participat en la presentació de l'informe Reptes i limitacions de la promoció i gestió d'habitatges de lloguer social a Catalunya, amb la participació també de la degana del Col·legi d'Advocats, Maria Eugènia Gay, el president de Cohabitac, Pere Esteve, el degà del Col·legi d'Economistes, Anton Gasol, i la presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge i de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla.

Serra ha indicat que el Govern estava preparant el programa Femlloguer.cat que, en els seus diferents vessants, podria mobilitzar una quantitat pròxima als 330 milions, malgrat que ha matisat que encara s'estava definint.

També ha avançat que el Govern treballa en un decret per actualitzar els mòduls que reben els promotors privats per fer habitatge de lloguer protegit, que feia onze anys que no s'actualitzaven i era una de les principals reivindicacions del sector. Segons ha indicat, aquesta actualització dels mòduls respecte als del 2009 podria suposar una pujada de prop del 20%.

El secretari d'Agenda Urbana ha reconegut que "l'habitatge de protecció oficial al nostre país és insuficient", "una xifra molt minsa", i ha indicat que caldria impulsar 110.000 habitatges protegits per arribar al 15% en els 163 municipis de forta demanda acreditada. "Cal una empenta molt forta a l'habitatge assequible de lloguer", ha indicat.

315.000 llars no podran pagar el lloguer

La necessitat d'aquest impuls de l'habitatge de lloguer assequible l'ha fet palès Carme Trilla en el seu informe. Segons les entitats de l'habitatge, en els pròxims quinze anys 315.000 llars quedaran "excloses" del mercat i no podran fer front al pagament del lloguer. D'aquestes, un 41% haurien de ser ateses amb lloguer social, fins a 131.000 habitatges. Per fer-hi front calen 52.000 immobles, a raó de 3.500 habitatges per any. "És un repte majúscul com a societat", ha avisat Trilla.

El Col·legi d'Advocats i l'associació de les fundacions promotores i gestores d'habitatges de lloguer social a Catalunya, Cohabitac, han reclamat "mobilitzar" el sòl per construir nou habitatge. Així mateix, han proposat "reforçar de manera important" les subvencions actuals i millores fiscals, com una reducció de l'IVA per als promotors de lloguer social.

Trilla ha assegurat que el parc de lloguer social a Catalunya és "molt reduït", d'un 1,6% del total. Els habitatges de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, conjuntament amb els de lloguer municipal, els de Cohabitac i els de la xarxa d'inclusió sumen 35.000 immobles, un 1,2% del total. Si a aquests s'hi afegeixen els de cessió de particulars a l'agència o en programes de mediació o cessió, la xifra s'eleva fins a l'1,6%, amb 47.000 habitatges. Aquesta dada és una de les més baixes de la Unió Europea i representa "una de les principals mancances" del sector a Catalunya.

A això s'hi suma l'escàs pressupost públic destinat a les polítiques d'habitatge, d'un 0,1% del PIB a Catalunya en contraposició amb el 0,6% de la mitjana de la Unió Europea, i molt superior en alguns països com Alemanya, França, Finlàndia i fins i tot el Regne Unit, on s'assoleix un 1,2% malgrat les retallades dels últims anys.

Segons Trilla, el pressupost per a habitatge social "va pujar fortament en el període del boom immobiliari i va caure en picat coincidint amb l'etapa de la crisi, que no es va veure compensada per un augment del pressupost públic". A més, ha lamentat que els actius adjudicats pels bancs, amb la crisi, no passessin a lloguer social com a pagament dels 70.000 milions del rescat bancari.