“He estat laboralment invisible durant set anys”

BarcelonaEl Francisco té 49 anys. És nascut a Andalusia, però va arribar a Badalona durant l'any 2016. Té dos fills i fa més d'onze anys que es va divorciar. Al llarg de la seva vida havia treballat sobretot en la construcció, però arran de la crisi del 2008 va haver d'adaptar-se i buscar-se la vida en altres sectors. Cambrer, mosso de magatzem o vigilant són algunes de les feines a les quals va haver de recórrer per tenir ingressos. Actualment té llogada una habitació, però tem no poder continuar pagant-la. "La meva germana també viu aquí, però no pot fer-se càrrec de mi". La seva història és una més entre les moltes persones que pateixen l'atur de llarga durada, terme que defineix aquells que porten més d'un any desocupats. A Espanya, per tretzè any consecutiu, hi ha més d'1,5 milions de persones que es troben en aquesta situació i, encara que les últimes xifres de l'atur són esperançadores, aquest col·lectiu segueix sense fer grans avenços. Però, com viuen aquesta situació els afectats? Quins problemes es troben en el moment de tornar a treballar?

El Francisco admet que, tot i no voler fer-ho, en els últims temps s'ha vist obligat a acceptar petites feines en negre. Segons ell, a Espanya perquè t'agafin en un lloc de feina "has d'anar-hi amb un padrí", i diu que ell ha estat a l'obra i que de vegades, malgrat no necessitar ningú més, "es contractava algú per ser l'amic del cap". El Francisco relata que un cop fets els 40 anys tot són "dificultats" i deixes de ser atractiu per a les empreses. "Mai he tirat tants currículums com en aquests últims anys. A hores d'ara m'adapto al que sigui necessari", explica. Actualment està demanant que se li coincideixi un subsidi de 426 € que ofereix l'administració a aquells aturats de llarga durada que tenen família i que fan cursos de formació per ser reinserits al mercat de treball.

L'Elisabeth té 51 anys. És de Tarragona, ciutat on encara viu. Està casada i té tres filles adultes. Va estar a l'atur des del 2015 fins fa un parell de mesos, temps en què sí que ha anat tenint feines temporals. "He estat set anys de la meva vida sent laboralment invisible", diu, i recorda que va perdre la feina quan les seves filles ja eren "grans". Aquests dos últims mesos, però, diu haver tingut més sort que mai. L'Elisabeth explica que després d'un temps en què va començar a presentar-se a "qualsevol oferta que hi hagués", li va sortir una feina a Barcelona i va decidir llogar una petita habitació a la capital. Tot i això, de manera "totalment sorprenent", al cap d'un mes li van trucar des d'un bufet d'advocats de Tarragona per fer-hi d'administrativa, en la que és la seva feina actual.

Ella afirma que, tot i que l'edat és un factor rellevant, "ser dona encara ho és més". "Quan tens 25 anys i parella no et contracten perquè potser et quedaràs embarassada, als 35 encara menys, i quan en tens 50 ja ets massa gran; mai hi ha un bon moment per contractar una dona", lamenta l'Elisabeth. Aquesta sensació es ratifica en un estudi que va fer CCOO i que es va publicar l'abril passat. L'informe apuntava que les dones representen un 65% del total dels afectats per aquesta situació, davant un 35% d'homes. A més, creu que les noves tecnologies també han deixat desubicats els més grans. De fet, segons dades d'Asempleo, tres de cada quatre dones i dos de cada tres homes que es troben sense feina i tenen més de 55 anys arrosseguen durant més d'un any aquesta situació.

Segons l'Elisabeth, en un inici sembla que la situació d'atur ha de ser "temporal", però a mesura que passen els mesos i veus que no aconsegueixes feina, comença l'angoixa. Segons explica, tot i que et sents una persona "vàlida", et vas "desmotivant" i "perds tota l'autoestima". Afirma que ella va tenir "sort", ja que el seu marit treballava, però, tot i això, se sentia "impotent" perquè veia que no es podia valer per si mateixa. "No podia ajudar ni la meva parella ni les meves filles", relata l'Elisabeth. Assegura que el més difícil és aprendre a viure sense feina, i diu que la situació et canvia la manera de ser. "Estàs aixafada, no amargada, però sempre tens un rum-rum dins teu que et va donant voltes", expressa.