Les comunitats autònomes rebran un rècord de 157.731 milions l'any 2026
Hisenda confirma als governs autonòmics un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB els pròxims tres anys
MadridPluja de milions per a les comunitats autònomes del règim comú. El ministeri d'Hisenda ha informat els governs autonòmics que l'any que ve comptaran amb uns recursos rècord del sistema de finançament de fins a 157.731 milions d'euros (un 7% més que l'any 2025) en concepte d'entregues a compte o bestretes. Es tracta d'una xifra lleugerament superior a l'anunciada a l'estiu. D'aquests diners, Catalunya rebrà un rècord de 30.207 milions, un 6,9% més que el 2025, tal com ha informat Hisenda aquest dilluns, després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).
Cal recordar que les entregues a compte o bestretes són els recursos que l'Estat transfereix amb antelació a les comunitats autònomes i als ajuntaments depenent de la previsió de recaptació d'impostos de les administracions. Suposen el gruix dels recursos amb què compten els territoris per elaborar els seus pressupostos i cobrir els serveis bàsics, i cada any s'actualitzen segons les previsions de creixement de l'economia, però sobretot dels ingressos tributaris, que els últims exercicis s'han comportat bé.
A aquesta quantitat cal sumar-hi la liquidació positiva del 2024: 13.506 milions d'euros. Això vol dir que aquell any l'Estat va preveure menys recaptació de les comunitats i, finalment, no va ser així. D'aquesta manera, Hisenda transferirà un total de 170.300 milions d'euros.
Objectiu de dèficit del 0,1%
En canvi, Hisenda no mou fitxa amb el marge de dèficit de les comunitats de cara al 2026. El departament que pilota María Jesús Montero (PSOE) ha confirmat que tindran un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB el 2026, el 2027 i el 2028. "Això vol dir que durant aquests tres anys les comunitats autònomes no hauran de fer un esforç per reduir el dèficit", ha dit Montero en roda de premsa. Per a Catalunya suposa uns 1.000 milions d'euros addicionals de marge de despesa durant aquest període de temps, segons càlculs de la Generalitat.
Juntament amb l'objectiu de dèficit, Montero també ha informat de l'objectiu de deute per a les comunitats (en el cas del 2026 es fixa en un 20% del PIB), així com del límit de la regla de despesa, que de cara a l'any que ve s'eleva fins al 3,5% (actualment se situava en el 3,3%). La consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, ha celebrat que es revisi a l'alça el límit d'aquesta regla perquè és un element clau amb les noves regles fiscals europees, tot i que la Generalitat continuarà sense complir-la. Els tres elements (objectiu de dèficit, deute i regla de despesa) conformen la via d'estabilitat.
En tot cas, l'element més espinós de tot plegat és que l'objectiu de dèficit és el que ja es va plantejar el 2024. Aleshores, quan va arribar al Congrés dels Diputats, Junts el va tombar. A més, aquest dilluns, en el marc del Consell de Política Fiscal, totes les comunitats del PP hi han votat en contra. Tenint en compte aquest escenari, la votació a la cambra baixa espanyola es torna a plantejar complicada.
En cas que no prosperi la nova via d'estabilitat, Montero ha assegurat que s'aplicarà la via que es va notificar a la Comissió Europea en l'últim pla fiscal estructural. Tot i que en aquest pla no es detalla un objectiu de dèficit concret, des d'Hisenda interpreten que aquest escenari suposaria tenir equilibri fiscal. Això vol dir que l'objectiu de dèficit per a les comunitats seria del 0% del PIB. "[Votar en contra de la nova via] Suposa tirar-se terra als ulls", ha dit Montero, que fins i tot ha xifrat en 1.755 milions d'euros anuals el marge de despesa que deixarien escapar les comunitats (5.485 milions entre el 2026 i el 2028). "Nosaltres ja estàvem treballant en uns pressupostos amb aquest objectiu de dèficit [del 0,1%]", ha explicat Romero. En el cas català, l'Autoritat Fiscal (Airef) estima que tancarà el 2026 amb un dèficit del 0,6% del PIB.
Actualització del quadre macro
Tot plegat –via d'estabilitat i recursos– s'aprovarà en el consell de ministres d'aquest dimarts juntament amb el sostre de despesa. Aquest és el primer pas per elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat per al 2026. El govern espanyol, però, també ho aprofitarà per actualitzar el quadre macroeconòmic.
El ministeri d'Economia ha confirmat una revisió a l'alça del PIB el 2025. L'executiu de Pedro Sánchez preveu que l'economia espanyola creixi un 2,9% aquest any i no un 2,7%, com preveia al setembre. L'actualització d'aquest dimarts coincidirà amb la publicació de les projeccions de la Comissió Europea, i que situen Espanya com l'economia que més creixerà el 2025. "Ens situem en línia amb el que preveu la Comissió Europea", ha confirmat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, al Congrés dels Diputats.