El 15,3% dels barcelonins són rendistes i ingressen de mitjana 1.180 euros al mes

BarcelonaProp de 143.000 persones han declarat ingressos provinents del lloguer d'immobles a la ciutat de Barcelona. Tots ells han percebut de mitjana 14.162 euros anuals, és a dir, 1.180 euros cada mes, segons les dades de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) de l'Agència Tributària referent a l'any 2022, les últimes disponibles.

Les 142.979 persones que van declarar rendes de lloguers de propietats immobiliàries aquell any van rebre un total de 2.025 milions d'euros. Aquesta xifra suposa el 33% de tots els ingressos per lloguers declarats a Catalunya i també la segona més alta de l'Estat, per darrere de Madrid, on l'any 2022 va haver-hi 304.325 persones que van declarar rendes de lloguers de propietats immobiliàries (més del doble que a Barcelona) i van rebre un total de 3.649 milions d'euros.

Tanmateix, si cada rendista o arrendador de Barcelona va rebre, de mitjana, 14.162 euros anuals (i 1.180 al mes), a Madrid aquesta xifra va ser d'11.992,12 euros anuals, que alhora equivalen a 999,34 euros al mes. Per tant, els declarants de Barcelona reben de mitjana més de 180 euros al mes (que alhora són 2.170 euros a l'any) que els de Madrid. I no només això: els barcelonins són també els declarants de rendes per lloguers d'habitatges que més diners reben respecte als arrendadors de ciutats com Palma (1.179 euros al mes), Las Palmas (895,7 euros al mes), Màlaga (830,8 euros al mes) i València (813,7 euros al mes).

Aquestes dades territorialitzades indiquen el municipi del declarant, però no el del bé immoble, de manera que un contribuent barceloní podria ingressar rendes de lloguers ubicats fora del seu municipi, les quals poden ser d'habitatges que té a lloguer o, fins i tot, de segones residències que lloga eventualment. La ciutat de Barcelona, segons un estudi de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OHB), tenia 225.185 habitatges amb contracte de lloguer vigent l'any 2022, i d'aquest parc de lloguer, segons un altre informe de l'OHB, els propietaris de cinc o més habitatges –i, per tant, grans tenidors segons la Generalitat– representen el 7,5% del total de titulars a Barcelona i són propietaris del 44,7% dels habitatges.

La gran ciutat on un de cada cinc habitants és rendista

D'entre les grans ciutats catalanes, n'hi ha una que presenta unes dades cridaneres: el 21,6% dels seus contribuents han declarat ingressos provinents de lloguers d'habitatges. En concret, hi ha 50.813 arrendadors que han ingressat més de 161 milions d'euros. Això significa que, de mitjana, cada un d'ells ingressa 14.694 euros anuals, és a dir, 1.224,5 euros al mes. Es tracta de Sant Cugat de Vallès.

En comparació amb les 10 principals ciutats de Catalunya, la capital catalana és la tercera amb una proporció més gran de rendistes, amb un 15,3%, nivell molt similar a Girona (15,5%), però molt per darrere de Sant Cugat del Vallès. Municipis com l'Hospitalet, Terrassa, Sabadell i Lleida se situen entre el 10% i el 12,5%. L'altra gran ciutat que també destaca és Tarragona, amb un 13,8% d'arrendadors entre tots els declarants.

Però més enllà de les grans ciutats, hi ha una sèrie de municipis que també presenten una proporció d'arrendadors sobre el total de contribuents molt més alta que la mitjana catalana, situada en el 14,4%. De fet, si agafem els municipis catalans amb una proporció més gran de població vinculada no resident, hi trobem municipis fronterers, com Portbou i la Jonquera, i seguidament municipis turístics, com Port de la Selva, Naut Aran, Pals, Cadaqués, Alp, Santa Susanna, la Vall de Boí i Begur, en aquest ordre. Tret dels dos primers, on la proporció de rendistes és del 13% i el 14,8% sobre el total de declarants, en tota la resta els habitants que declaren ingressos per lloguers són més del 20%. El cas més destacat és el de Port de la Selva, amb el 26%; un de cada quatre declarants del municipi rep ingressos per un lloguer.

Els municipis més rics, els més arrendadors

Una altra correlació amb la proporció de rendistes és la renda anual mitjana per habitant dels municipis. Matadepera, Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès i Alella van ser el 2022 els quatre municipis amb una renda anual mitjana per habitant més alta de Catalunya i es van situar dintre dels deu més rics d'Espanya, segons dades de l'Atles de la distribució de la renda de les llars corresponent a fa dos anys, que ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Precisament, Matadepera és el segon municipi de Catalunya, només per darrere d'Ullastrell (36,3%), amb una proporció més gran de declarants que perceben rendes pel lloguer d'habitatges (28,4%). El tercer lloc l'ocupa Alella (27,5%), que alhora va ser l'any 2022 el quart municipi amb una renda anual mitjana per habitant més alta. Pel que fa a Sant Just Desvern, es troba més avall, amb el 22% dels seus contribuents amb ingressos per lloguers, una dada que se situa igualment molt per sobre de la mitjana catalana (14,4%).