Per què la despesa pública en habitatge va ser l'única gran partida que va caure l'any 2024?
La reculada es va donar sobretot en les administracions locals, mentre que la inversió estatal va créixer un 14%
BarcelonaLa despesa de les administracions públiques va créixer l'any passat, segons les últimes dades publicades pel ministeri d'Hisenda. L'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments van gastar 725.001 milions d'euros el 2024, un 6,6% més que fa un any, gràcies a un augment generalitzat en totes les deu grans partides de despesa, amb l'excepció d'una categoria: l'habitatge.
Així ho recull la Classificació Funcional de la Despesa de les Administracions Públiques (Cofog), que estructura la despesa per nivells d'acord amb la metodologia publicada per les Nacions Unides. La despesa en la categoria habitatge i serveis comunitaris de l'any passat, segons aquestes dades provisionals que es confirmaran el 2026, van ser de 7.613 milions d'euros, un 2,7% menys. Aquesta quantia equival al 0,5% del PIB espanyol, molt per sota de les categories protecció social (18,7%), salut (6,5%), serveis públics generals (5,8%) i assumptes econòmics (5,1%), entre d'altres.
La reculada en inversió en habitatge s'explica per la disminució de la despesa de les administracions locals, que va desplomar-se un 4,8%, molt per sota de les úniques altres dues categories que també van anar enrere: assumptes econòmics (-0,5%) i oci i cultura (-0,1%). En el cas de les comunitats autònomes, aquesta despesa també va ser l'única que va caure, però ho va fer només un 0,5%. Per part de l'administració central, es va disparar un 14%.
L'efecte base, una possible explicació
Que la despesa pública baixi en un moment de màxima preocupació pels problemes d'accés generalitzat a l'habitatge que viuen Catalunya, Espanya i també el conjunt d'Europa és cridaner. Tanmateix, cal tenir en compte que l'any anterior, el 2023, la categoria habitatge i serveis comunitaris va tenir un comportament totalment oposat: la despesa de totes les administracions va créixer un 21%, fins als 7.821 milions d'euros.
Aquest fenomen en estadística es coneix com a efecte base, i fa referència a la xifra amb què es compara l'indicador: si el punt de partida és excepcionalment alt, com la xifra del 2023 en aquest cas, això provoca que l'any següent es distorsioni la lectura de les taxes de creixement. Tanmateix, en el cas de la despesa estatal, que va créixer un 14% l'any passat, també va augmentar l'any 2023, amb un 7,5%.
Catalunya, a la baixa
En el cas de Catalunya, la despesa en habitatge de totes les administracions públiques va ser l'única gran partida que va caure (-4,3%), fins als 831 milions d'euros. Es tracta d'una xifra inferior a la caiguda mitjana a tot l'Estat, d'un 6,6%, i la despesa total en aquesta partida representa l'1,7% de la despesa total i el 0,3% del PIB.
A Catalunya aquest efecte base provocat per la dada del 2023 va ser inclús superior a la registrada al conjunt de l'Estat, amb un creixement de la despesa respecte al 2022 del 36,3%, fins als 868 milions d'euros.