'Housing associations', el model que s'obre pas per resoldre el punt feble del lloguer assequible

BarcelonaFa uns dies, la Comissió Europea va presentar el primer pla d'habitatge de la seva història. Una de les seves demandes és incrementar el parc social i assequible, que tradicionalment s'ha associat a l'habitatge públic. Tanmateix, a Europa actualment hi ha 25 milions de pisos de lloguer social i assequible, l'equivalent a gairebé tot el parc d'habitatges de l'Estat, que és de 26 milions, però aquests habitatges repartits pel continent no necessàriament són només públics. Si no hi ha una administració al darrere, qui els gestiona?

"No hi ha un model en concret, cada zona o país europeu té la seva pròpia tipologia: els escandinaus, el francès, el britànic, l'alemany... En tots, bàsicament hi ha un tipus d'entitat privada voluntària que accedeix a promoure i gestionar habitatge en un mercat regulat en el qual tindrà menys beneficis, però els tindrà segurs", explica a l'ARA Javier Burón, director gerent de l'empresa pública d'habitatge de Navarra i autor de El problema de la vivienda (Arpa Editores). "Quan observes aquests 25 milions d'habitatges, veus molts inversors que inverteixen diners en associacions privades", afegeix.

Es tracta de les conegudes com a housing associations, una peça central de la política d’habitatge a bona part d'Europa que tot just s'obre pas a Espanya, on no disposa d'un marc regulatori específic. La recent aposta de les administracions per crear habitatge protegit a gran escala obre la porta ara al seu desplegament, especialment perquè resol un dels grans punts febles d'aquest règim: la financerització i, per tant, viabilitat a llarg termini de la promoció i gestió d'habitatge de lloguer. En aquests moments, una sèrie d'entitats d'arreu de l'Estat, també a Catalunya, estan treballant en una proposta legislativa per regular-los. Però, en què consisteixen aquestes entitats? Per què a Espanya no existeixen?

Proveïdors socials d'habitatge

En termes generals, les housing associations són entitats del tercer sector, de capital mixt o únicament privat, especialitzades en la provisió, gestió i desenvolupament d’habitatge social i assequible. Es diferencien d'un promotor o administrador de finques tradicional perquè són organitzacions privades sense ànim de lucre que generalment operen dins d'un marc molt regulat i solen beneficiar-se de finançament públic directe –com subvencions, accés prioritari a sòl o garanties de crèdit– o indirecte –com incentius fiscals.

"Les housing associations, que a França s'anomenen entitats proveïdores d'habitatge social, són organitzacions que clarament fan un paper complementari o substituïu del sector públic en provisió d'habitatge social. Aquí no en tenim perquè no hem tingut trajectòria de lloguer social, aquí tenim 118 fundacions al voltant de Cohabitat, també cooperatives, i hi ha figures que s'assemblen al que a Europa es diu així", explica a l'ARA la presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, Carme Trilla, també presidenta d'Hàbitat3, una gestora d'habitatge social impulsada des del tercer sector que treballa amb les entitats socials i les administracions públiques per garantir el dret a un habitatge digne a les persones en situació de vulnerabilitat.

Al conjunt d'Espanya, la major part de la promoció d'habitatge protegit ha estat per a la venda: una empresa promotora qualsevol aixecava pisos amb els preus topats per després vendre'ls, i aquí s'acabava la seva intervenció. "Els promotors estan molt acostumats a això, quan poses sobre la taula que n'hi hauria d'haver de lloguer, als promotors tradicionals no els interessa, i ens quedem reduïts als públics, que són pocs, i a altres agents promotors sense ànim de lucre, que també són pocs", detalla Trilla.

Una regulació pròpia

L'aposta per l'habitatge públic de lloguer del govern espanyol i de la Generalitat, centrada a resoldre el dèficit de cases i pisos de Catalunya i el conjunt d'Espanya, és el que ha motivat la necessitat d'un marc legislatiu propi que permeti el desplegament d'aquestes entitats. "Cal una llei de housing associations que doni garanties antiespeculatives i limiti els seus beneficis. Cal un marc legal perquè capitals i professionals públics i privats puguin construir i gestionar a llarg termini habitatges protegits de lloguer assequible", defensa Burón, que al seu llibre recull alguns exemples europeus d'aquest model.

La clau radica en un nou marc legislatiu que incentivi aquest model, és a dir, si ets promotor i proveïdor social d'habitatge, tens més avantatges. De moment, entitats de Catalunya, el País Basc i Madrid han redactat una proposta de llei que faran arribar al ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana perquè en faci el tràmit parlamentari. "Volen que hi hagi més ajuts fiscals i financers per fomentar més aquestes figures, perquè són sense ànim de lucre, perquè podem fer aquesta feina complementària a aquestes administracions, tant ajuntaments com comunitats autònomes", afegeix Trilla.

Tot i la divisió parlamentària al Congrés, que ja venia de les polítiques antagòniques del govern espanyol –que ha desplegat la llei d'habitatge i el topall de preus– amb les comunitats autònomes governades del PP –que es neguen a aplicar-la–, Burón es mostra esperançat: "Ja hi ha un nombre d'operadors suficient amb anys d'experiència per dir-li a l'Estat que si vol que siguin més grans, s'ha de generar un cert context".