BarcelonaLa taxa de sobrecàrrega de les llars que viuen de lloguer a Catalunya és un dels principals problemes del mercat de l'habitatge: tot i tenir ingressos fixos i compartir la despesa residencial amb la parella, una de cada quatre llars catalanes pateixen sobrecàrrega, és a dir, han de destinar més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge.
Inscriu-te a la newsletter Habitatge
Una guia pràctica
Inscriu-t’hi
Tot i que el nombre de llars que superen aquest llindar ha disminuït en l'últim any a Catalunya, que ha passat del 32,6% del 2023 al 25% l'any passat, aquest indicador segueix sent molt més elevat que a la Unió Europea (UE), on de mitjana se situa en el 19,2%, i també supera amb escreix la de les altres llars catalanes que viuen en propietat amb hipoteca (13%) i les que ja tenen la propietat pagada (1,8%).
Són dades recollides en l'últim informe anual de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OHB), publicat aquest dijous al vespre. Els autors de l'informe relacionen aquesta disminució de la taxa de sobrecàrrega a diferents elements. Pel que fa als ingressos, destaquen l’augment del salari mínim interprofessional (+5%), el descens de la taxa d’atur (-14,1%) i l’increment de la renda familiar bruta disponible mitjana (+7,8%), mentre que del costat dels preus, recorden la moderació de l’Índex de Preus de Lloguer (+1,1%).
Els joves, una situació crítica
La situació esdevé crítica en el cas de la població jove que treballa i no està emancipada: gairebé la meitat dels joves que treballen (45,1%) no podrien accedir a un habitatge per motius de sobreesforç. Tot i considerar-se un escenari d’emancipació en parella en habitatge compartit, un habitatge de lloguer de preu mitjà a Catalunya superaria el 40% dels seus ingressos.
A més, un 38,2% de la població jove que treballa i que podria pagar la quota d’una hipoteca d’un habitatge de segona mà a Catalunya –perquè no sobrepassaria aquest límit de sobreesforç– no pot accedir al mercat de compravenda perquè no té prou estalvis, els quals habitualment han de ser del 30% del valor de l'habitatge –el 20% es destina a pagar l'entrada i el 10% a tràmits i impostos.
Sánchez insta la UE a prendre mesures contra l'especulació
Espanya també apuja la pressió a la Unió Europea perquè abordi la crisi d'habitatge, tot i que les competències en aquest camp les tenen sobretot les administracions estatals i regionals. Sánchez ha anunciat que proposarà als seus homòlegs europeus en la cimera d'aquest dijous que Brussel·les impulsi un paquet de "mesures legals" per "posar fre a l'especulació d'habitatge d'ús no residencial", que activi "palanques" a escala comunitària perquè els estats membres puguin "actuar sobre les zones tensionades de les ciutats" i que habiliti un fons "específic per a la construcció d'habitatge protegit" a tot el bloc europeu.
El president espanyol ha fet aquesta petició just abans de començar la cimera de líders europeus en què per primer cop a la història de la UE es discutirà sobre habitatge. Es tracta d'una de les grans reivindicacions dels socialdemòcrates europeus, que cada vegada es troben més debilitats a escala comunitària, i especialment de la Moncloa. De fet, ha sigut el Consell Europeu, liderat pel socialista portuguès António Costa, qui ha forçat que els caps d'estat i de govern ho discuteixin, i des de la Comissió Europea ho estan impulsant dos socialistes més: la vicepresidenta i exministra espanyola Teresa Ribera, i el comissari europeu d'Habitatge, el danès Dan Jorgensen.
La crisi d'habitatge és especialment greu a l'Estat i en ciutats com Barcelona: un informe publicat pel Consell Europeu aquest dimecres la situa com la segona ciutat europea on els preus dels lloguers són més elevats amb relació als salaris. Ara bé, es tracta d'una problemàtica que cada vegada s'escampa més arreu de la UE i s'està convertit en un dels principals reptes del bloc. Per aquest motiu, la majoria d'estats membres veuen amb bons ulls que el bloc comunitari ho posi al centre del debat.
Tot i això, fonts diplomàtiques de diversos estats membres són taxatives a l'hora d'assegurar que la regulació de l'habitatge "no és competència de la Unió Europea" i que es tracta d'una qüestió que han d'abordar les administracions estatals, regionals o municipals. De fet, en les conclusions acordades en el Consell Europeu d'aquest dijous, la part d'habitatge només ocupa dos punts de 57 i no s'hi inclou cap mesura concreta. De fet, recorda que cal respectar a les "competències estatals". A més, les mateixes fonts diplomàtiques constaten que Brussel·les ja tenia previst aprovar un pla per abordar la crisi d'habitatge en el qual es preveu que hi hagi finançament per ajudar en la compra de pisos, sobretot de caràcter social.
Illa, després de reunir-se amb el Sindicat de Llogateres: "No em tremolaran les cames [en habitatge]"
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha rebut aquest dijous al Palau de la Generalitat una representació del Sindicat de Llogateres, encapçalada pels seus portaveus, Enric Aragonès i Carme Arcarazo, i amb delegats "dels vaguistes contra La Caixa". L'organització ha traslladat a Illa que "no poden esperar més solucions que no arriben" i ha posat sobre la taula la vaga de lloguer que fan més d'un centenar de persones que estan en blocs d'habitatge protegit gestionats per InmoCaixa, la gestora immobiliària de la Fundació La Caixa.
Per la seva banda, el president de la Generalitat ha dit en un missatge a la xarxa social X que estudiaran totes les mesures per fer front a l'emergència habitacional. "És una prioritat màxima d'aquest Govern. No em tremolaran les cames", ha dit.
