La suspensió aprovada amb la covid ha aturat 58.000 desnonaments

MadridVa ser una mesura desplegada amb l'esclat de la pandèmia de la covid-19. Es tracta de la suspensió d'alguns desnonaments aprovada pel govern espanyol i que, com la resta de mesures en vigor per afrontar la crisi energètica i de preus dels últims dos anys, decau aquest 31 de desembre. Per això, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ja pressiona perquè l'executiu de Pedro Sánchez prorrogui la mesura ara que, per primer cop, es tenen xifres del seu impacte: ha permès la suspensió de 58.000 desnonaments en quatre anys, tal com ha publicat l'Observatori DESCA aquest dimarts. Durant aquest període de temps s'han practicat 106.294 desnonaments, segons l'informe.

"Lamentablement, com vam advertir, s'han quedat moltes famílies enrere [...] per tant, cal reestructurar la moratòria", ha dit Juanjo Ramón, portaveu de la PAH. Des de l'entitat asseguren que ja s'han posat en contacte amb l'executiu espanyol perquè prorrogui la mesura i que tenen el suport de formacions com ERC, EH Bildu, el BNG o Sumar, que aquest dimarts els han acompanyat en la presentació de l'informe, mentre que formacions com Podem o Junts els han garantit el seu suport.

"És jurídicament possible una mesura que aturi els desnonaments", ha defensat Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESCA en declaracions als mitjans de comunicació. A ulls de l'organisme, la llei d'habitatge estatal és "molt dèbil" en termes de desnonaments. Fonts del govern espanyol defensen que sempre han protegit les famílies i que en aquests moments "s'està treballant" en aquesta problemàtica.

Què diu la moratòria dels desnonaments?

A grans trets, la suspensió actual dels desnonaments és una mesura que protegeix aquelles famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat sobrevinguda, o que ja la patien, però s'ha agreujat des de la pandèmia del coronavirus. Inclou casos d'impagament de lloguer, alguns casos particulars d'ocupació o la rescissió del contracte.

En cas que el propietari sol·liciti el desnonament, quan es dona un dels casos que preveu la mesura, el jutge ha de demanar un informe de vulnerabilitat a Serveis Socials. Si s'acredita vulnerabilitat, el desnonament se suspèn fins que acaba la moratòria. En canvi, la llei d'habitatge estableix una suspensió del desnonament d'entre 2 i 4 mesos, en funció del tipus de propietari, i en el cas dels grans tenidors s'estableix un servei de mediació, tot i que des de l'Observatori adverteixen que "no està funcionant".

"Tot i que els darrers anys hi ha hagut una disminució, els desnonaments continuen sent una realitat", ha denunciat la directora de l'Observatori DESCA, que ha exemplificat que només durant el 2023 se'n van practicar 23.000. Pel que fa als 106.000 casos de desnonaments que han quedat fora de la moratòria, des de l'Observatori ho vinculen a la mirada "restrictiva" dels jutjats.

Només un 2% amb alternativa residencial

Del total de les persones protegides per aquesta mesura de l'escut social, un 78% ja estaven sota la lupa dels Serveis Socials i, per tant, patien una situació de vulnerabilitat. A més, en la immensa majoria dels casos l'alternativa al desnonament ha estat la de l'ajuda econòmica, mentre que només un 2% dels recursos que s'han ofert han suposat una alternativa residencial temporal. "Si el pròxim 31 de desembre no es prorroga la mesura, els desnonaments es dispararan, com es dispararà el patiment de moltes famílies", ha advertit el portaveu de la PAH.