El tercer sector reclama reconeixement jurídic i suport financer com a operador d'habitatge social
Les entitats socials proposen set mesures per transformar les polítiques d'habitatge
BarcelonaEl tercer sector reclama a l'administració que se'l reconegui legalment com a operador d'habitatge social i poder entrar, així, en el diàleg social i polític per tenir veu i vot en matèria de polítiques d'habitatge. "Les entitats socials estem gestionant més de 4.000 habitatges a Catalunya, més del triple que el 2017, però ens cal un reconeixement, més finançament i capacitat per mobilitzar l'habitatge buit en mans de grans tenidors", ha apuntat aquest matí el co-coordinador del grup de treball de polítiques d'habitatge de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Martí Batllori.
En una trobada aquest dimecres a la Fundació Bofill, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat l'informe La crisi de l'habitatge: respostes i propostes del Tercer Sector Social, en què recull com les entitats socials estan afrontant l’emergència habitacional i quines mesures legislatives i de política pública proposen per combatre la pobresa i l’exclusió residencial a Catalunya.
En una taula rodona posterior, en què hi han participat Mijail Acosta (representant de les entitats gestores d'habitatge d'ECAS), Judit Barrera (directora de projectes a Cohabitac), Rubén Domínguez (responsable de l'àrea d'Accessibilitats d'ECOM) i Sònia Lacalle (responsable d'Assessorament Jurídic a Càritas Barcelona), i moderada pel director adjunt del diari ARA, Ignasi Aragay, s'ha posat de manifest la necessitat de "veure l'habitatge com un bé comú" i també "d'implicar els drets socials en el paradigma de l'emergència habitacional".
Les propostes del sector
L'estudi, elaborat per Raluca Cosmina, Ignasi Martí i Mireia Yter, tots tres de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, analitza el context d'emergència habitacional i posa en valor el paper del tercer sector social. El treball també formula un full de ruta amb propostes concretes. Les mesures principals que reclamen són, d'una banda, finançament estructural per al tercer sector social en matèria d'habitatge, i "evitar així dependre de subvencions inestables i intermitents". Alhora, reclamen el reconeixement jurídic del tercer sector social com a operador públic no lucratiu d’habitatge social, més enllà del rol d'executor puntual. En aquest sentit, proposen la creació d'un registre oficial de proveïdors socials d'habitatge –com ja passa en altres països europeus– i una regulació clara que doni continuïtat als projectes.
La proposta també busca garantir l’accés efectiu del tercer sector social al parc d'habitatge mobilitzat i a instruments de tanteig i retracte; construir un sistema públic i compartit d'indicadors per mesurar l'impacte social de l'habitatge gestionat pel tercer sector social, "que vagi més enllà del recompte de pisos i permeti mesurar el valor real generat quan una família surt de l’exclusió residencial"; desenvolupar un marc normatiu i fiscal específic per fomentar la cessió d’habitatges amb finalitat social; fomentar la innovació i la diversificació de models d’habitatge social adaptats a la complexitat actual i incorporar el tercer sector "com a agent estratègic i estructural en la definició i governança de les polítiques públiques d’habitatge".
"Estem davant d'un possible trencament molt rellevant de la cohesió social", ha avisat Batllori en acabar. "Calen més diners, però també cal allunyar l'habitatge de l'especulació, mobilitzar l'habitatge buit, aprovar la llei de sensellarisme, aplicar algunes de les polítiques que hem explicat tenint en compte que l'habitatge ja no és només element d'exclusió per a uns grups vulnerables, sinó que avança cap a grups de gent amb ingressos regulars, però que no hi tenen accés", ha finalitzat.
De fet, durant la sessió, s'ha remarcat el problema d'habitatge enquistat en les capes de població més vulnerables, en especial la immigració, però també l'extensió del problema entre les classes mitjanes i els joves. I, alhora, s'ha fet èmfasi a combatre els discursos d'odi que distorsionen la visió de les polítiques socials, també les d'habitatge.