Economia 10/04/2019

L'inspector clau del Banc d'Espanya dona la raó als pèrits judicials en el judici de Bankia

Les provisions per cobrir pèrdues eren inexistents

Ernesto Ekaizer
4 min
El inspector del Banco de España, José Antonio Casaus, el martes antes de declarar en la Audiencia Nacional por el caso Bankia

MadridL'inspector de capçalera del Banc d'Espanya en el grup BFA-Bankia, José Antonio Casaus, ha conclòs aquest dimecres la seva declaració testifical pronunciant-se sobre l'existència o no de les anomenades provisions específiques pendents d'assignació ('pepas'). Segons ha dit, la raó la tenen els pèrits judicials Antonio Busquets i Víctor Sánchez, que han sostingut que els 6.913 milions de 'pepas' que conté el fullet de sortida a borsa de Bankia del 20 de juliol del 2011 eren "inexistents".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Segons els pèrits, aquesta dada va ser incorporada al fullet per raons comercials per donar una imatge de solvència als potencials inversors. No obstant, van subratllar que no hi ha cap apunt comptable al llibre diari de Bankia en què constin aquestes provisions. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, requerit el 2017 pel jutge instructor Fernando Andreu perquè l'entitat aportés aquest assentament comptable, no va complimentar la sol·licitud.

Casaus havia declarat que aquelles 'pepas' (provisions per cobrir pèrdues derivades de préstecs dubtosos) eren als papers i documents que els aportaven als inspectors del Banc d'Espanya la intervenció del grup BFA-Bankia. I que per a ell eren com "sacs, guardioles o bosses" heretats del passat que s'utilitzaven per anar fent sanejaments.

"Jo no dic si havien d'existir o no. No estan a la normativa comptable del Banc d'Espanya", ha assenyalat. Però, en resposta a preguntes de la defensa del soci auditori imputat, Francisco Celma, Casaus ha fet un pas endavant abans d'acabar aquest dimecres la seva declaració. "No recordo si hi eren [els apunts de provisions] en els estats comptables", ha dit, i per primera vegada ha afegit: "Sí que em pronuncio sobre si haurien d'haver existit o no".

I a continuació s'ha solidaritzat amb els pèrits: "M'inclinaria pel que diuen els pèrits [Busquets i Sánchez]. I la seva postura és encertada. No han sigut elegits per insaculació ni són voluntaris. Han sigut proposats pels seus caps [Pedro González, aleshores director del departament de caixes d'estalvis] pel seu bon coneixement i experiència. Són competents i professionals de primer nivell. Han demostrat la seva independència per més incomoditat que això els hagi suposat. I la seva postura en general i en particular ['pepas'] és encertada".

Aquest reconeixement de Casaus suposa posar una catifa vermella als pèrits judicials -l'inspector Busquets i l'exinspector Sánchez- que seran cridats a ratificar en el judici sis informes pericials seus -tres cadascun presentats durant la instrucció de la causa entre 2014 i 2017- un cop finalitzada la fase testifical.

Els pèrits han tingut en els informes de seguiment de l'equip d'inspectors encastats a Bankia una guia per seguir els rastres de la crisi del grup BFA-Bankia. I en 2016 han pogut comptar amb una part dels correus intercanviats entre Casaus i el seu equip i els seus superiors, Pedro Comín primer i José Antonio Gracia més tard.

El jutge instructor Fernando Andreu, precisament, havia sol·licitat a final de juliol de 2016 al Banc d'Espanya la informació sobre les conclusions que "de manera informal i flexible" fossin elevades a la prefectura per l'equip inspector.

El Banc d'Espanya envia el material a primers de setembre. En la remesa de correus electrònics enviada el 3 de setembre es troben els del 7 d'abril i el 12 d'abril, un del mes d'agost i un altre del 2 de desembre. Tots de 2011.

José Antonio Casaus presta declaració com a testimoni el 5 de setembre de 2011. Explica que hi ha quatre correus que ha enviat l'equip al seu superior, el cap de grup Pedro Comín, on s'examinava en detall la situació d'inviabilitat de BFA-Bankia abans de la sortida a borsa a l'abril i maig de 2011: 8 i 14 de abril de 2011 i 10 i 16 de maig de 2011.

L'advocat Herzog sol·licita al jutge que es demanin. El 3 d'octubre de 2016 el jutge Andreu els sol·licita. El Banc d'Espanya, que havia d'haver inclòs aquests correus a la primera remesa, els aporta al jutjat.

Però, en el judici oral, dilluns passat, dia 8 d'abril, l'inspector del Banc d'Espanya José Antonio Delgado, que va compartir amb Casaus la capçalera de l'equip d'inspecció en BFA-Bankia a partir de setembre de 2011, treu de la seva carpeta, durant la seva declaració testifical, un document, per respondre a preguntes. És un correu l'11 d'abril de 2012 dirigit al cap de grup, José Antonio Gracia (havia substituït Comín). I comença a llegir-lo. La fiscal Carmen Launa demana que s'aporti a la causa, les defenses s'oposen i la presidenta del tribunal, Ángela Murillo, considera suficient que es llegeixi a la sala.

El correu és rellevant perquè en aquests moments la Comissió Executiva es disposa a aprovar el nou pla de capitalització presentat per Rodrigo Rato per adequar la situació de BFA-Bankia a les noves exigències del decret Guindos. Delgado assenyala que en aquest correu "traslladem la nostra opinió negativa sobre el pla". I llegeix: "No s'hauria d'aprovar. No contempla els sanejaments requerits per la norma tant en el vessant de provisions com en el nivell de capital addicional".

Per què no va ser inclòs aquest correu al setembre de 2016? Elemental, que diria Sherlock Holmes. Els inspectors van dir a l'abril de 2011 que Bankia no havia de sortir a borsa. Els caps van dir que sí i la Comissió Executiva va donar llum verda. Els inspectors van dir a l'abril de 2012 que el Pla Rato no havia de ser aprovat. Els caps van proposar la seva aprovació i la Comissió Executiva així ho va fer.

El judici oral s'ha ajornat fins després de Setmana Santa. Es reprendrà amb la declaració testifical de l'ex director general de supervisió, Jerónimo Martínez Tello, el 22 d'abril.

stats