BarcelonaSi un assessor en comunicació, un spin doctor o un bon amic pogués recomanar a Josep Piqué un únic tema a evitar davant un auditori ple de gom a gom, segurament pronunciaria una paraula: Iraq.
El país del Pròxim Orient evoca la seva etapa més controvertida en el govern de José María Aznar, quan Espanya es va sumar als Estats Units i el Regne Unit en la croada per envair l’Iraq. La història és coneguda: aquell país, on mai es van trobar armes de destrucció massiva, patiria anys de guerra. El president dels Estats Units, George W. Bush, va admetre anys després que aquell va ser el seu pitjor “error”. El del Regne Unit, Tony Blair, va demanar perdó públicament. Ni Aznar ni el seu executiu han fet mai aquest pas.
Però Josep Piqué, vilanoví nascut el 1955, va comparèixer ahir davant el cercle financer de la Societat Econòmica Barcelona d’Amics del País i no va tenir cap inconvenient en referir-se a l’Iraq. El prolífic directiu i expolític, davant una sala d’actes de La Caixa completament plena, va abordar el tabú. Ho va fer per referir-se a la Guerra del Golf, que va arribar immediatament després de l’ensorrament de la Unió Soviètica. “Vam començar un malson. Després d’allò vam veure que l’ordre liberal internacional tenia enemics molt importants que volien destruir aquest món unipolar”, va dir. I va citar, com a conseqüència més dramàtica, l’atemptat de les Torres Bessones el 2001.
Piqué, antic ministre de tres carteres diferents, president d’un PP a Catalunya que va titllar de “catalanista” i hiperactiu directiu de múltiples empreses, parlava ahir sobre El món que ens ve, i va fer una demostració de sapiència geopolítica.
L’antic ministre d’Afers Exteriors, recordat per les reverències a George W. Bush en una pista d’aterratge, va alertar sobre la “desoccidentalització del món” i un “bipolarisme imperfecte” en què la Xina, però també Rússia, volen qüestionar l’hegemonia nord-americana.
En el torn de preguntes, Piqué va evitar parlar sobre els presos polítics i la impossibilitat de votar un referèndum d’independència. Després d’explicar el seu desacord amb la “terminologia” de la pregunta, va afirmar que “en deu anys Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”. El Procés, doncs, es resoldrà el 2029, segons el seu càlcul. I també hi va dir la seva: “M’agradaria que Catalunya deixés d’estar profundament dividida, i dirigida per polítics que no escolten el que pensa la meitat de la gent”.
Tot plegat ho va dir Piqué en un discurs de 58 minuts en el que era el seu retorn a La Caixa. En la presentació, Jaume Giró, director general de La Caixa, va revelar que Piqué havia treballat de molt jove al servei d’estudis de l’entitat. També va recordar que Piqué, al seu dia, va arraconar del PP dirigents que han acabat a Vox. Ho va dir davant una nodrida representació d’antics dirigents populars. Però el d’ahir no era vespre per a tabús.
