Economia 27/01/2021

Els joves relleven la gent gran com a col·lectiu més vulnerable

El 42% dels joves que abans del covid tenien ingressos mitjans ara en tenen de baixos o no en tenen

3 min
Usuaris fent cua per obtenir menjar

Quan va esclatar la crisi financera, l’any 2008, la gent de més de 75 anys era el col·lectiu amb més risc de patir pobresa a Espanya. Aquesta situació, però, s’ha capgirat amb l’actual crisi sanitària i ara són els joves d’entre 16 i 24 anys els que encapçalen aquest trist rànquing. Així ho desvela l’informe La pobresa a Espanya i Europa: els efectes del covid-19, elaborat i presentat aquest dimecres per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB).

“Els joves seran els més afectats per la crisi sanitària a causa, entre altres aspectes, de les actuals polítiques públiques i també de les famílies amb menors que ja estaven abans de la pandèmia en una situació vulnerable”, han coincidit a assegurar la catedràtica d’economia pública de la UB i investigadora de l’IEB Núria Bosch i el catedràtic d’economia de la UNED Luis Ayala. Segons dades de l’EU-SILC, l’any 2008 la gent de més de 75 anys seguida pels joves menors de 16 eren els col·lectius amb més risc de vulnerabilitat; el 2019, però, van agafar aquest relleu els joves de 16 a 24 anys, mentre que en segona posició es mantenen els menors de 16 anys.

Més dades que corroboren la debilitat d’aquest col·lectiu: un 42% dels joves d’entre 16 i 24 anys que tenien ingressos mitjans abans de la pandèmia ara en tenen de baixos o directament se n’han quedat sense, i entre els que tenien ingressos baixos, gairebé la meitat (44%) han deixat de tenir-ne.

Per sexes, les dones són les grans damnificades per l’impacte de la pandèmia. En el cas de Catalunya, un 45% han vist disminuir els seus ingressos, i pel que fa als homes el percentatge s’ha situat en un 37%, segons dades de l’Institut Català de les Dones de l’abril passat.

De fet, abans que arribés el coronavirus Espanya era el segon país de la Unió Europea amb la taxa de treballadors pobres més alta, només superada per Romania a causa, bàsicament, de l’elevada temporalitat laboral i els salaris baixos. Alhora, hi havia 8 milions de persones que estaven en risc d’exclusió social. L’Estat, a més, també era el país ric amb una taxa de pobresa més alta (més del 20% de la població). Concretament ocupava la cinquena posició per la cua, per davant d’Estònia, Bulgària, Letònia i Romania, que de nou és qui té el percentatge de pobresa més alt de la UE.

“La pandèmia ha esclatat quan Espanya encara no havia recuperat el nivells d’abans de la crisi del 2008 en benestar social; la recuperació en forma de ve baixa no es produirà en les llars que pateixin aquesta situació perquè pot ser que la pobresa s’acabi convertint en estructural”, han alertat tant Ayala com la directora general d’anàlisi econòmica de la Generalitat de Catalunya, Marta Curto.

Per comunitats autònomes, on més risc de pobresa estructural hi ha és a Múrcia, Castella-la Manxa, Canàries, Andalusia i Extremadura. Totes han tingut la taxa de vulnerabilitat més alta tant en aquesta crisi com durant la Gran Recessió de 2008-2013. En canvi, les que millor esquiven aquesta situació són el País Basc, Navarra i, en tercera posició, Catalunya.

La complexitat de l’IMV

Per sortir d’aquesta situació els autors de l’informe van celebrar que s’hagin tirat endavant mesures com l’ingrés mínim vital (IMV). Tot i així deixen clar que l’actual efecte de les prestacions socials impulsades per les administracions és “molt limitat” per superar aquesta vulnerabilitat crònica i que hi ha col·lectius que estan patint aquesta situació a qui s’ha exclòs d’aquestes ajudes.

Pel que fa a l’IMV, van qüestionar la dificultat i complexitat del procediment per accedir-hi i la manca de coordinació amb les comunitats autònomes. “Arribem a la pandèmia sense els deures fets; no hi va haver temps suficient per consensuar l’IMV amb les comunitats autònomes”, va lamentar el catedràtic d’economia de la UNED

stats