Juan Ignacio Crespo: “El Brexit porta gairebé al 100% la possibilitat de recessió mundial el 2017”

MadridHa desenvolupat el seu propi mètode per fer prediccions econòmiques. I de moment ha predit encertadament dues debacles econòmiques. La del 2008, amb un article a El País un any abans, i també la recaiguda posterior. Ara l’economista Juan Ignacio Crespo hi torna: hi haurà una recessió el 2017.

Es basa en el xartisme històric per pronosticar la recessió. Fa un any ja en parlava en aquest diari.

En l’últim any hi ha hagut dues crisis xineses, amb dues devaluacions del ien, i els mercats van convulsionar. Ara torna a passar i els mercats no estan fent res. Els mercats financers funcionen així.

Això dificulta les previsions. Com pot predir el futur?

Predir és fàcil; encertar-la ja ho veurem.

De moment ja té algun encert a l’historial.

Més d’un. Vaig parlar de la recessió el 2009, que va ser la primera, però en vaig pronosticar una altra per al 2012-2013, un període de creixement fort, i després una nova recessió el 2017.

Com ho fa?

El xartisme històric consisteix a agafar els períodes del passat ben documentats i veure els processos de recessió i expansió de l’economia americana dels últims 150 anys. És fàcil identificar patrons de comportament que si es repeteixen el més probable és que tinguin conseqüències semblants. Per exemple, el 2007 jo vaig publicar un article parlant de la crisi que venia que jugava amb la idea que es complien 100 anys justos d’una crisi del 1907 als EUA.

Els EUA són el canari a la mina?

Si allà hi ha recessió és molt estrany que no es converteixi en global. Ara mateix aquest paper també el té la Xina, però allà és més difícil fer prediccions perquè hi ha menys dades històriques i és un capitalisme d’estat i autoritari, i tenen capacitat d’ajornar el problema, que és el que estan fent ara. Sempre que als EUA han caigut els beneficis empresarials ha vingut una recessió. Quan les empreses guanyen menys van deixant de contractar, i això porta a una reducció del consum, perquè hi ha acomiadaments. Ara, amb el segon trimestre, portem cinc trimestres seguits de caiguda de beneficis als EUA. A més també estan caient a la Xina i a Europa. Tot això dibuixa un panorama de probabilitat molt alta de recessió que ve dels EUA.

Quin paper juguen les primeres matèries?

Són un símptoma. La caiguda del creixement xinès ha tingut un impacte en el preu de les primeres matèries, que indica que hi ha debilitat en la demanda i excés d’oferta. A més, com que fins al 2011 el preu de les primeres matèries havia funcionat molt bé, hi ha un excés d’inversions. L’exemple més clar són els pous de fracking als EUA, que han anat tancant. La caiguda del preu és un símptoma i una causa, perquè les empreses industrials aturen inversions.

Però tinc la sensació que la Xina ja no preocupa tant, i que ara creix en la línia de les previsions. I els preus de l’acer i el petroli van pujant.

Les primeres matèries no havien caigut mai tant des dels anys 80. Era el moment de rebotar. Però si es mira la història, això ja no importa. La caiguda ja ha passat i sempre hi ha hagut una recessió després, excepte en un cas.

També parla de Singapur.

Sí. Juga el paper d’enquesta, perquè publica les dades molt abans que la resta. I com que és un hub de comerç, podem saber què passarà en el comerç mundial amb antelació. Van ser els primers a dir que estaven en recessió quan va caure Lehman Brothers.

Estem a prop de batre el rècord de fase expansiva.

L’expansió americana més llarga va durar 120 mesos, del novembre del 1992 al març del 2001, tot i que a Espanya va arribar amb tres anys de retard. Si la recessió comencés el desembre del 2017, serien 104 mesos d’expansió. A mesura que avança el temps, la possibilitat que la fase d’expansió sobrevisqui és cada cop més petita.

Abans posava la ratlla entre el 2016 i el 2017, i parlava d’una recessió el 2013 als EUA.

No va arribar a haver-n’hi, però van créixer un 0,25% un trimestre. Però a Europa sí que hi va haver recessió. És orientatiu. Si la recessió comencés el gener del 2018, a mi la gent em donaria la llauna a Twitter, però jo estaria content.

Com es viu fent prediccions? Es posa nerviós quan arriba la data?

Ho faig perquè m’ho passo molt bé. Anar a una conferència d’algú que diu el mateix que tothom no té interès. I no ho plantejo fanàticament.

Trump, el Brexit, la situació política a Espanya, Itàlia... Tot això l’ajuda a fer prediccions encertades.

El Brexit porta gairebé al 100% la possibilitat d’encert. Però els mercats són imprevisibles.

Com serà la recessió?

A Espanya no hauria de ser gaire profunda, perquè no hi ha grans bombolles que puguin punxar. Però ens agafa molt debilitats. La taxa d’atur pujarà cap al 25%, una mica per sota de l’anterior crisi. Però a Europa el problema bancari serà més gran, perquè els bancs estan mal capitalitzats.