Juan Ignacio Sanz: “El que es va fer és una barbaritat, i més en un banc”
Barcelona¿Era previsible un informe tan dur del Banc d’Espanya?
Sí. Cal recordar que l’any 2012 Bankia va reformular els seus comptes del 2011, i va passar de parlar d’un benefici d’uns 300 milions a admetre unes pèrdues d’uns 3.000. Un canvi tan radical no podia respondre només a la prudència de Goirigolzarri o a la necessitat de rebre més ajuts. És evident que aquelles pèrdues es van produir durant el 2011; la reformulació comptable ja qüestionava l’estat financer de l’entitat en el moment que va sortir a la borsa.
¿Creu que al sector ja se sabia que la situació de Bankia era difícil?
Quan Goirigolzarri entra a Bankia reformula els comptes en tres setmanes: és impossible que ho fessin només en aquests dies. Segurament algú de l’entitat li va dir “Hem de mirar aquí, aquí i aquí”. I hi ha un altre detall. Es va parlar que La Caixa podia comprar Caja Madrid, però mai ho va intentar. És impossible que Fainé pensés que Bankia anava bé, perquè quan corres la marató veus com va el que tens al costat.
Com explicaria la gravetat del que s’ha sabut ara?
Sortir a la borsa amb els comptes maquillats seria un delicte. Fer-ho és una barbaritat, i encara més en un banc. És moltíssim més greu que el que va passar amb Gowex.
Què ha de fallar perquè passi una cosa així?
El sistema té llacunes importants, però algunes no crec que es puguin corregir: la CNMV no és una auditora. No hi ha dubtes que hi ha errors de control, però aquí parlem, sobretot, d’una presumpta voluntat de fer-ho. No estem parlant d’un error d’un consell d’administració.
Com pot afectar això Rato i Goirigolzarri?
Goirigolzarri tenia la vida resolta i la carrera feta. No havia de demostrar res i aquí tenia més risc d’error que d’èxit. En el seu cas potser va cometre un error comptable, que es pot explicar per les presses en la reformulació dels comptes. Aixó no li deu haver fet gràcia, segur, però no és el final de la seva carrera, perquè quan va arribar a Bankia es va trobar amb un pastís. Però sí que és un cop molt gros per a Rato. Qui la va treure a la borsa va ser ell. I qui va cobrar als minoristes va ser ell. A Goirigolzarri l’afecta en l’ expedient acadèmic, però per a Rato hi ha un tema legal. Espero que el banc assessor de la sortida a la borsa no fos Lazard.
