El jutge inhabilita la cúpula de Spanair
Els directius hauran de pagar 10,8 milions per endarrerir el concurs
BarcelonaLa cúpula de Spanair, encapçalada per Ferran Soriano, va endarrerir la presentació del concurs de creditors més enllà del que dicta la llei i va engrandir el forat de la companyia. Almenys això és el que va dictaminar ahir el jutge del jutjat mercantil número 10 de Barcelona, Juan Manuel de Castro, que condemna els membres del consell d’administració de l’aerolínia fallida a pagar 10,8 milions i els inhabilita durant dos anys per gestionar béns aliens.
La sentència que es va conèixer ahir suposa rebaixar substancialment els 72 milions d’euros que demanaven l’administració concursal i el ministeri fiscal en un inici -de fet, durant el judici la fiscal ja havia retallat la xifra a 47 milions-. Ara bé, la sentència també podria deixar els directius sense possibilitat d’exercir alguns dels seus càrrecs. A part de Soriano, a la cúpula també hi havia Tatxo Benet (Mediapro), Miquel Martí (Moventia), Jordi Rafael Bagó (Serhs) i Josep Mateu (RACC), entre altres. En el cas de Soriano, que és director executiu del Manchester City, podria seguir exercint, en tant que ho fa en una empresa ubicada fora d’Espanya. A més, cal tenir en compte que fins que la sentència no sigui ferma (encara es pot recórrer a l’Audiència Provincial de Barcelona i després al Tribunal Suprem), les inhabilitacions no tindran efecte. Segons fonts judicials, si els condemnats decideixen esgotar la via judicial -i tant la Generalitat com els directius de Spanair van anunciar ahir que recorreran-, el procés es podria allargar cinc o sis anys més.
Però la inhabilitació no és només per a les persones físiques que van pilotar l’aerolínia fins a la fallida. També afecta les empreses amb representació al consell, dues de les quals són públiques: la Fira de Barcelona i Avançsa, la societat de participacions industrials de la Generalitat (en total, el Govern va abocar 135 milions en el projecte). L’administració concursal havia demanat que la inhabilitació no els afectés perquè gestionen “patrimonis relacionats amb qüestions socials”. El jutge ha considerat que, en tant que el concurs ha sigut declarat culpable, i que Avançsa exercia “d’administrador de fet”, no se’ls pot excloure de la inhabilitació. Segons fonts judicials, això obligaria la Fira i Avançsa -si hi ha sentència en ferm en el mateix sentit- a crear societats filials o paral·leles a les existents per seguir amb l’activitat normal de les dues empreses.
En canvi, la decisió del jutge no afecta cap dels responsables actuals ni anteriors de les dues empreses públiques, perquè no formaven part de manera directa del consell d’administració. Per aquest mateix motiu, el jutge ha deixat també fora de la sentència persones com l’hoteler Joan Gaspart, que participava en les reunions del consell d’administració en representació d’Iticsa, que al seu torn era una empresa de Turisme de Barcelona. El jutge afirma que “Gaspart actuava com a mer representant persona física” d’Iticsa, i, per tant, “no és possible” imputar-li la condició d’administrador de fet.
A diferència del que demanaven les defenses, el jutge considera que les taxes impagades que tenia Spanair amb Aena, i que ascendien a uns 59 milions d’euros, eren un deute exigible, i ja havien dut la companyia a tenir una situació d’insolvència el dia 30 de juny del 2011. Tant la fiscalia com l’administració concursal argumentaven que, per aquest motiu, els demandats havien endarrerit cinc mesos la presentació del concurs de creditors, un temps en què el forat de la companyia es va eixamplar entre 47 i 72 milions d’euros.
La rebaixa
Però el jutge, tot i reconèixer la insolvència des d’aquell moment, creu que, com que la Fira i Avançsa van atorgar diversos crèdits a la companyia per valor de 91 milions d’euros per seguir amb la seva activitat mentre es negociava una possible venda a Qatar Airways, s’ha de considerar la fi de les negociacions amb l’aerolínia àrab -el 31 de desembre del 2011, quan caducava l’acord de negociació en exclusiva que tenien les dues parts- com a data per començar a comptar el deute imputable als directius. El concurs es va presentar finalment el 30 de gener i, en aquest temps, el passiu va créixer en 10,8 milions, la quantitat que han de pagar els exdirectius. A aquests diners no se’ls pot restar l’aportació final de 10 milions que va fer Avançsa el 4 de gener, perquè, si bé va servir per pagar les nòmines, el lísing dels avions i el combustible, no va permetre pagar altres deutes exigibles. “En aquell moment els administradors decideixen fugir endavant i la companyia continua venent bitllets als usuaris, tot i saber que la possibilitat de sol·licitar el concurs és certa i molt probable”, diu el jutge.
Aquell gener l’aerolínia negociava una possible venda amb la xinesa HNA, però el jutge considera que aquestes negociacions estaven en una fase “molt preliminar”, per la qual cosa no justifiquen l’endarreriment del concurs. Davant els dubtes, la Generalitat va retirar el suport financer i Spanair va acabar fent fallida el 27 de gener, i va deixar un passiu de més de 500 milions i 2.600 treballadors al carrer i va acabar amb el somni de fer un hub al Prat.
A més d’anunciar que recorreran, ahir tant el Govern com els exdirectius van defensar la seva gestió. “Estem convençuts que sempre vam actuar amb diligència”, van argumentar els exdirectius en un comunicat. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, per la seva banda, va afirmar que “els esforços de l’últim mes estan ben fets”.
