L'Airef critica que va a cegues a l'hora de calcular la despesa pública en defensa
L'Autoritat Fiscal assenyala que l'Estat compliria amb la regla de despesa europea aquest 2025, però no amb la normativa espanyola
MadridQuant es gasta el govern espanyol en defensa? I quin és l'impacte fiscal d'aquesta despesa? Són preguntes que s'ha fet l'Autoritat Fiscal a l'hora d'elaborar l'informe sobre l'execució pressupostària del 2025, però que no ha pogut respondre. L'organisme que presideix Cristina Herrero critica que va a cegues pel que fa al càlcul de la despesa pública en aquesta matèria i el seu impacte en el dèficit i el deute, tot i que el govern espanyol té la intenció d'assolir el 2% del PIB en defensa aquest 2025 per complir amb l'OTAN.
"No disposem d'informació", ha assegurat Herrero en roda de premsa aquest dimecres, coincidint amb la presentació de l'informe. "És pràcticament impossible saber quin impacte tindrà la despesa en defensa en termes de comptabilitat nacional [despesa corrent]", ha reiterat la presidenta de l'organisme supervisor. Enmig d'aquest desconeixement, l'Airef també ha inclòs els crèdits que el govern espanyol està aprovant tenint en compte el context de pròrroga pressupostària actual (continuen prorrogats els comptes de l'Estat del 2023). En particular, l'Airef assegura que "no pot determinar" quins crèdits obeeixen al pla de 10.471 milions d'euros anunciat per Pedro Sánchez per complir amb el 2% en defensa aquest any. Segons l'Autoritat Fiscal, aquesta falta d'informació pel que fa a la despesa pública en defensa és un dels principals riscos de cara al control fiscal, sumat a la incertesa de les polítiques aranzelàries de Donald Trump i el seu impacte sobre l'economia.
Contradiccions amb la regla de despesa
L'informe presentat aquest dimecres és clau per a la supervisió fiscal i té en compte les dades disponibles fins al moment corresponents a l'exercici del 2025. L'objectiu de l'informe és determinar si hi ha risc d'incompliment d'alguna de les regles fiscals (despesa, dèficit o deute) aquest any i, en cas que sigui així, que el govern espanyol tingui temps per adoptar mesures perquè no es materialitzin aquests riscos. Per això, l'opacitat pel que fa a la despesa en defensa preocupa tant a l'Airef: no pot calcular bé fins a quin punt, per exemple, suposa una pressió a l'alça pel que fa al dèficit de l'Estat.
Enguany, però, l'Airef ha posat el focus en la regla de despesa tenint en compte tant la normativa europea, com la normativa espanyola. El motiu, tal com ha explicat Herrero, és que no hi ha objectius de deute ni dèficit nous (continuen vigents les taxes de referència del 2023).
Tenint en compte això, l'Autoritat Fiscal ha detectat una "inconsistència" entre el marc europeu i espanyol. Així, si ve l'Estat compliria amb la regla de despesa europea, no compliria l'estatal. En concret, l'Airef estima que el creixement de la despesa neta el 2025 per part de l'Estat serà del 4,6%, cosa que se situa per sobre de la referència acordada al Pla Fiscal Estructural del govern espanyol (3,7%). Però aquesta desviació es mou dins els límits que permet Europa: estableix una desviació màxima d'un 0,3% del PIB (4.500 milions d'euros), que és la diferència que justament hi ha entre el creixement actual de la despesa neta (4,6%) i la referència fixada (3,7%). Si no es complís amb els límits europeus, la Comissió Europea podria exigir mesures correctores o bé per la part de la despesa; o bé per la part dels ingressos.
En canvi, si es té en compte la regla espanyola de límit de la despesa, Espanya no compleix. Per subsectors, l'administració central incompliria la regla amb un creixement de la despesa neta d'un 6,5%, cosa que es tradueix en un "excés" de 5.600 milions d'euros. Al seu torn, les comunitats autònomes tampoc compleixen. En aquest cas se sobrepassa el creixement de la despesa neta en 5.300 milions. En total, uns 11.000 milions d'euros.
"L'incompliment de la regla espanyola és compatible amb el compliment de la regla europea", ha indicat Herrero. De fet, Brussel·les no es fixa en la regla espanyola que, des de fa anys, cap govern compleix. A ulls de l'organisme, el marc normatiu espanyol s'ha vist "superat" pel marc europeu. "Cal adoptar regles clares, úniques i exigibles", ha indicat Herrero, que ha exigit una reforma de la norma espanyola d'estabilitat financera.
Espanya no és França
Finalment, l'Airef ha volgut deixar clar que la situació a Espanya "no és la de França", que acaba d'anunciar un pla de retallades. D'entrada, l'organisme ha millorat la previsió de dèficit públic per al 2025 i el situa en el 2,7% del PIB (2,4% si no es tenen en compte les despeses per la DANA). "Espanya no té la necessitat ni la pressió" de França de fer retallades, ha dit Herrero. "França té un dèficit molt alt i un deute que s'ha situat inclús per sobre de la nostra", ha indicat la presidenta de l'ens. En concret, l'Airef preveu que el deute públic espanyol se situï en el 101,4% del PIB aquest 2025.