Joc

L'anònim guanyador del segon premi de loteria més gran de la història: 1.730 milions de dòlars d'una tacada

Un californià es va emportar a l'octubre el premi gros del Powerball, una loteria en què juguen 181 milions de nord-americans cada any

4 min
Bitllers de la loteria Powerball.

WashingtonQui més, qui menys, tothom ha fantasiejat alguna vegada amb el que faria si li toqués un premi gros a la loteria. Aquest és el beneït maldecap que un afortunat de Frazier Park, un poble de Califòrnia de 2.600 habitants, ha hagut d'afrontar en les últimes setmanes. El jugador ha decidit mantenir l'anonimat després de guanyar a l’octubre el segon premi més gros de la història: 1.730 milions de dòlars del pot principal del Powerball, que portava 35 rondes consecutives sense guanyador.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La probabilitat de guanyar aquest premi és ínfima: una entre 292 milions, menys de la meitat que l'EuroMillions (una entre 130 milions). Però, tot i així, el 57% dels nord-americans adults ho intenten almenys una vegada a l'any, uns 181 milions de jugadors. I malgrat que s’acostuma a considerar un joc per a gent gran, realment la majoria de compradors són joves: dos de cada tres persones entre 18 i 40 anys compren loteria cada any als EUA, la majoria homes i amb parella, segons un informe del Journal of Gambling Studies.

La clau de l'èxit del Powerball i del MegaMillions (la loteria amb menys probabilitats, una entre 302 milions) és que cada tiquet val només dos dòlars, una inversió molt baixa si es considera el premi que s'acostuma a guanyar, que sol ser de 500 milions de dòlars. De fet, el top deu de premis de loteria als EUA l'han repartit en l'última dècada aquestes dues loteries, pertanyents a la mateixa associació semipública.

El pot més gros repartit fins ara: 2.040 milions de dòlars

Així, un altre afortunat, Edwin Castro, va guanyar el 7 de novembre de l'any passat el premi més gros de la història: 2.040 milions de dòlars, també amb el jackpot del Powerball. En el seu cas, el premi portava 41 setmanes sense tocar a ningú. El va guanyar també a Califòrnia, l'estat més poblat dels EUA, que per una qüestió probabilística domina amb diferència els rànquings de premis de loteria

Si et toca el Powerball, tens dues opcions per cobrar el premi: quedar-te amb la totalitat o rebre una quantitat menor però repartida en anualitats. La majoria opta per la segona opció, que és la recomanada pels assessors financers, atès que no són poques les històries de persones que s'han arruïnat poc temps després de guanyar un jackpot.

Tanmateix, Castro va optar per la primera opció i va ingressar, de la nit al dia, 628 milions de dòlars al seu compte bancari, després de pagar impostos federals i estatals. Des d'aleshores, les seves inversions han estat qualificades de "terribles errors" per diversos assessors financers. En un any, el guanyador del premi més gros de la història s'ha comprat tres mansions de luxe a Califòrnia i un Porsche 911, entre altres adquisicions, per valor d'uns 75 milions de dòlars, i haurà de gastar cada any un 4% d'aquesta quantitat per al seu manteniment.

L'origen colonial del joc als Estats Units

Als Estats Units, es juga a la loteria des dels temps colonials, en què els premis no eren només monetaris: també et podien tocar cases, terres, esclaus, animals i objectes de valor per als colons. Impulsades per ciutadans individuals o per les autoritats, sovint els beneficis d'aquests sortejos servien per al mateix desenvolupament de la colònia. 

La primera loteria oficial jugada en territori nord-americà data del 1616, quan la Virginia Company of London va organitzar-la amb l'objectiu de recaptar fons per a l'empresa colonial fundada pel rei Jaume I d'Anglaterra. Va ser una de les fonts d'entrada de diners que van ajudar a establir i finançar Jamestown, Virgínia, el primer assentament permanent als actuals EUA.

Amb el pas del temps, la majoria de les 13 colònies originals van crear les seves pròpies loteries per recaptar ingressos, i jugar-hi gairebé es va convertir en una responsabilitat cívica. Segons el recompte de diversos historiadors, es van crear 392 loteries, que van contribuir a fundar esglésies, biblioteques i algunes de les primeres universitats del país, com Harvard, Yale, Columbia o Princeton.

Durant el segle XIX, el joc va començar a ser objecte de crítiques i es van arribar a prohibir les loteries a gairebé tots els estats per motius de moralitat religiosa evangèlica, així com per una sèrie d'escàndols de corrupció i la consegüent pèrdua de confiança. L'any 1890, ja s'havien dictat prohibicions a tots els estats excepte Delaware i Louisiana.

30.000 milions anuals en impostos a la loteria

No va ser fins a l'any 1934 que es va crear a la colònia de Puerto Rico la primera loteria moderna gestionada pel govern. Tres dècades més tard, el 1964, es va fundar a New Hampshire la primera loteria estatal. El seu èxit va expandir-se ràpidament a la resta d'estats, però els premis no eren gaire elevats comparats amb els actuals, ja que les loteries no sortien de les seves fronteres. Per això, el 1985, Maine, Vermont i New Hampshire van unir-se per crear el primer joc multiestatal, el Tri-State Megabucks.

Tres anys més tard, uns altres set estats van seguir el seu exemple i van crear l'Associació de Loteries Multiestatal, que organitzaria poc després les loteries més grans del món: el Powerball (1992) i el MegaMillions (1996), que en l'actualitat poden jugar-se en 48 circumscripcions. Des d'aleshores, els ingressos de les administracions locals, estatals i federals per la loteria no han deixat de créixer i ja arriben a uns 30.000 milions de dòlars anuals, més del doble que a principis de segle.

stats