LUDOPATIA
Societat 08/01/2022

Loteries, el joc intocable

L’administració sosté que el benefici és públic i social, i els seus productes, menys addictius

Maria Altimira
3 min
L’administració de loteria del carrer Fabra i Puig, que aquest any passat ha donat alguns premis de la rifa.
Dossier Ludopaties: les escurabutxaques encara guanyen (per poc) el joc online Desplega
1.
Les escurabutxaques són la principal causa d’addicció al joc
2.
Així s'acumulen les escurabutxaques als barris pobres
3.
El confinament dispara el joc online i els videojocs
4.
Caixes botí: el salt dels videojocs a les apostes
5.
Loteries, el joc intocable
6.
Les unitats de joc patològic: “Estem desbordats”
7.
El sector del joc a Catalunya ingressa més de 900 milions d’euros
8.
El perill del joc: de les escurabutxaques a internet

BarcelonaEurojackpot, Cupón Extra de Navidad, La Grossa, El Rasca Ràpid, El Niño, l’Euromillones i La Quiniela són només una mostra de la gran quantitat de productes que la loteria pública i semipública ofereix al ciutadà en més de 5.700 punts de venda arreu de Catalunya. Una presència molt superior als prop de 200 establiments de joc privat que estan limitats per llei.

Però, a més de l’extensíssima xarxa de venda presencial, el joc públic i semipúblic es regeix per un marc legal molt més avantatjós que el joc privat, també pel que fa a l’àmbit publicitari i en termes de fiscalitat. Una excepcionalitat que els operadors de loteries defensen argumentant que amb els seus jocs tots hi guanyem i adduint que les loteries tenen un potencial addictiu molt més baix que la resta de modalitats de joc.

Tot i que l’addicció a les loteries és baixa, sobretot tenint en compte que és la modalitat de joc més consumida a Catalunya, les unitats de la xarxa pública segueixen atenent aquest tipus de casos. A tall d’exemple, un estudi de la unitat de joc patològic i addiccions del comportament de l’Hospital de Bellvitge xifra, en més de 400, un 11,4% dels atesos, les persones que tenien una addicció exclusiva o primària a la loteria entre el 2006 i el 2018; i la unitat del Consorci Sanitari del Maresme situa en un 4,4% els pacients que van recórrer al seu dispositiu per aquest motiu el 2020.

Els rasques, molt addictius

Una cosa és la loteria convencional, com els dècims de Nadal o la Grossa, i una altra de molt diferent -adverteixen les responsables d’aquests dispositius- la loteria instantània com els rasques. Les loteries tradicionals “no estan exemptes de risc però tenen un component addictiu molt menor que jocs com el rasques, les màquines o el bingo, que són immediats”, explica Núria Aragay, responsable de la unitat del Consorci Sanitari de Terrassa. “El fet que en la loteria convencional hagis d’esperar 1, 2, 3 o més dies [per conèixer el resultat] disminueix moltíssim aquest potencial addictiu”, precisa Susana Jiménez, responsable del dispositiu de Bellvitge.

Les unitats no compten amb dades que il·lustrin aquesta realitat, però segons les estadístiques del ministeri de Sanitat el percentatge de persones amb possible joc problemàtic que consumeix loteries instantànies és molt més alt que el relatiu a la població general, una relació que només s’inverteix en el cas de les loteries tradicionals.

“Abans el joc es dividia en joc instantani i diferit. Els operadors públics o semipúblics es van quedar el diferit [loteria convencional] i ens van deixar l’instantani, però ara competim pel mateix mercat amb regles diferents”, diu Albert Sola, president de l’Associació d’Empreses Operadores de Màquines Recreatives de Catalunya (Europer). Sola critica que, mentre que a Catalunya el joc privat “no pot publicitar-se i ha de pagar llicències i abonar tributs específics”, les loteries s’anuncien per tots els mitjans i “encara hi ha bars que tenen rasques de l’ONCE [sense que això els costi res]”.

Com Sola, Carlos Duelo, president de Patrojoc, la patronal que aglutina les principals empreses del sector privat a Catalunya, i Jorge Hinojosa, director general de JDigital, l’associació espanyola del joc digital, consideren que des de l’administració s’aplica una “doble vara de mesurar”. La diferència de tracte entre el sector públic o semipúblic i el privat, sosté Hinojosa, “no respon al diferent caràcter addictiu dels jocs” perquè elements com la “immediatesa”, que augmenten el potencial addictiu, també es donen en “els rasques”.

Ni l’ONCE, que comercialitza més de 50 varietats d’aquest producte, ni Loteries de Catalunya, responsable d’El Rasca Ràpid, es plantengen la necessitat d’eliminar o limitar la seva venda. Fonts de l’ONCE es limiten a assenyalar que compten “amb els productes de menys risc del mercat” sense aportar cap més detall sobre el tema.

Jaume Torrabadella, director de Loteries de Catalunya, al·lega “que els rasques són jocs estàndards” a tot el món i que “les loteries no creen comportaments de joc excessiu”, una afirmació que contrasta amb les dades aportades en aquest reportatge. De fet, l’operador català té previst el llançament d’una nova loteria, anomenada col·lectiva i amb la qual també es podrà optar a un pot per compartir.

Ni un euro a prevenció i atenció

Natàlia Caba, directora general de Tributs i Joc, defensa que l’operador públic català destina els seus beneficis a programes socials, concretament 38,79 milions d’euros entre el 2016 i el 2020. Una realitat que contrasta amb el fet que no s’hagi revertit ni un euro d’aquests guanys a projectes relatius a l’atenció sanitària dels jugadors patològics o a la prevenció dels efectes del joc. En el cas de SELAE, l’empresa més rendible de l’Estat -amb una facturació que va superar els 9.000 milions d’euros el 2019-, tampoc existeix cap mecanisme de reversió directa en benefici de la lluita contra la ludopatia.

Dossier Ludopaties: les escurabutxaques encara guanyen (per poc) el joc online
Vés a l’ÍNDEX
stats