L’empleat contra una tropa de 15.000 robots

Nova YorkLa multinacional Amazon ja té treballant 15.000 robots als Estats Units en el moment de més vendes de l’any. Són unes màquines taronja, de 145 quilos de pes i uns pams d’alt, que llisquen per la superfície dels magatzems transportant centenars de comandes. Els robots han arribat per reduir els costos i augmentar la rapidesa, segons diu la companyia. Els aparells, però, es mouen pels mateixos passadissos per on abans passaven treballadors.

Els EUA avancen a bon ritme cap a una economia amb robots, drones i altres sistemes automàtics de producció, i no hi ha consens sobre quin efecte tindrà això en una força laboral de 157 milions de persones i amb un atur del 5,8%. D’una banda, hi ha qui veu les noves màquines com un salt cap a una economia més productiva i generadora de noves funcions laborals; de l’altra, qui percep els 15.000 robots d’Amazon com una amenaça a l’empleat humà.

Hores abans del Cyber Monday, la gran jornada dels descomptes en les compres en línia, Amazon va convidar la premsa a un centre de distribució de Califòrnia per presentar els nous robots. Alguns periodistes van parlar amb un treballador durant la visita oficial: Rejinaldo Rosales elogiava el nou sistema perquè ell havia deixat de recórrer passadissos i les entregues sortien “dues o tres vegades més ràpid”. Segons Amazon, els robots no destrueixen llocs de treball. És més: asseguren que aquesta campanya de Nadal han contractat un 14% més de treballadors temporals. Això sí, segons els seus resultats corporatius, l’empresa també té més feina: va augmentar les vendes un 20% l’últim trimestre.

De fet, treballadors com el Rejinaldo són els que haurien de témer més l’auge imparable dels robots, segons diuen els experts. Un estudi del 2013 estimava que un 47% dels llocs de treball dels EUA corren el risc de desaparèixer a causa dels invents en intel·ligència artificial. Això no significa que no es creïn noves ocupacions en el mercat, però és un toc d’alerta dels efectes de la imparable robotització.

Els autors de la investigació, Carl Benedikt Frey i Michael Osborne, d’Oxford, creuen que, com menys salari i menys estudis, més gran és el risc de veure’s reemplaçat per un robot. Entre les 700 ocupacions analitzades als EUA, pronostiquen que les feines comercials, administratives i de logística seran les més afectades. Els venedors telefònics són els que més fàcilment es poden substituir per una màquina, mentre que terapeutes, enginyers i coordinadors d’emergències són els que menys ho són.

En acabar la recessió als EUA, l’atur entre els treballadors de baixa qualificació era quatre punts més alt que als anys 90, segons l’Oficina d’Estadístiques Laborals. Es mantenen avui dia per sobre l’atur nacional, del 5,8%. I a la inversa amb els que tenen estudis superiors, que ara registren una taxa del 3,2%.

L’era dels robots serà el bon moment per als més ben formats. La recepta per al futur, però, és més complicada: els EUA han passat en una generació de ser el país amb més percentatge de la població amb educació superior a ser el dotzè de l’OCDE. Mentre el mercat laboral s’obre cada vegada més a la mà d’obra qualificada, les empreses temen quedar-se sense candidats.

Un 48% dels experts sobre ocupació i tecnologia dels EUA adverteixen que els robots eliminaran llocs de treball manuals i administratius. Temen més desigualtat d’ingressos i més atur. Això sí, l’enquesta de Pew Research a 1.896 experts revela que el 52% no preveuen destrucció de feina.

“Les feines que es destrueixen són substituïdes per altres menys fàcilment automatitzables. Ha passat durant segles”, assegura des de la Universitat de Berkeley Michael Reich. Aquest investigador del mercat laboral creu que la majoria de feines de baixa qualificació no es poden fer rutinàries i, per tant, tampoc es poden substituir per robots.

Amazon explica que les entregues poden preparar-se en 13 minuts gràcies als nous robots, sis vegades més de pressa. D’aquesta manera, el gegant de l’ e-commerce vol evitar els retards de l’any passat, quan va entregar milers de regals de Nadal passat Sant Esteve.

Crítiques a l’excés de poder de l’empresa

Mentre que Amazon ha triplicat les vendes en els últims cinc anys, el Nobel d’economia Paul Krugman ha sigut un dels últims a sumar-se a les crítiques al gegant de l’e-commerce. “Amazon té massa poder i l’utilitza de manera que fereix els EUA”, acusava fa unes setmanes des del New York Times. Era especialment contundent amb l’estratègia que la companyia de Jeff Bezos ha seguit amb la venda de llibres, suposadament forçant les editorials a abaixar preus.

El periodista Franklin Foer, de The New Republic, acusa la companyia de ser “un monopoli de l’era d’internet”, en què els consumidors, beneficiats pels seus serveis, no són conscients de l’excés de poder. Un altre columnista, Joe Nocera, sortia en defensa seva: Amazon no trenca cap norma de competència; les seves polítiques no perjudiquen el consumidor.