Naturgy es blinda del soroll sobre l'equilibri de poders

MadridNaturgy –l'antiga Gas Natural– no vol soroll que la distregui de la seva gestió, i aquests darrers anys ja n'ha tingut prou. Des de l'entrada sobtada del fons australià IFM l'any 2021, quan va llançar una oferta pública d'adquisició (opa) no sol·licitada pel 22,69% del capital social per 5.060 milions d'euros, la música al voltant de l'accionariat i la cúpula de la gasista no ha deixat de sonar, si bé ja havia baixat de decibels l'últim any, o com a mínim fins als recents moviments d'un dels seus principals accionistes: GIP, avui BlackRock, que a finals del 2025 va vendre de forma accelerada un 7% del seu capital a la companyia.

L'empresa, que té per davant un 2026 "desafiant", ha volgut llençar un missatge d'estabilitat que suposi situar el focus en el negoci i l'estratègia, i no en la governança. Com? Reordenant el consell d'administració i ampliant fins al 2030 el mandat del seu president executiu Francisco Reynés, dels pocs directius de l'Íbex-35 que aglutina tot el poder de la seva companyia. Ambdues coses permeten "tallar de soca-arrel", en paraules d'un membre de la casa, qualsevol distracció.

Tot i que el mateix Reynés afirmava aquesta setmana que "s'ha escrit sobre tensions que no hem tingut [a Naturgy]" i treia pit de la "unanimitat" de les últimes decisions, la pipa de la pau no sempre ha estat encesa dins la companyia pels interessos creuats entre els principals accionistes: CriteriaCaixa, accionista històric i majoritari i amb una visió industrial; el fons australià IFM, amb un aterratge inicial que no va agradar al braç inversor de la Fundació La Caixa, però ara amb projecció de permanència dins la gasista; i els fons CVC i BlackRock-GIP, marcats tots dos per la idea d'una operació sortida amb plusvàlues, i que fins i tot Criteria va mirar de resoldre, tot i que sense èxit, amb la possible entrada del grup multienergètic TAQA. A tot plegat no hi ha ajudat el fet que Naturgy no sigui una empresa qualsevol, sinó una companyia estratègica –és la primera gasista i tercera elèctrica a l'Estat– i regulada i, per tant, sota l'atenta mirada del govern espanyol.

I ara, com queda tot plegat?

D'entrada, els últims canvis suposen que Reynés pugui arribar a presidir Naturgy durant dotze anys –va entrar el 2018 en substitució d'Isidre Fainé, actual president de Criteria–. De fet, Reynés, home de confiança de Fainé, s'ha fet fort també al hòlding de la Fundació, on és vicepresident primer des de l'abril del 2025, tot i que no rep cap remuneració. El president de Naturgy, en relació amb aquesta doble funció, ha assegurat que "ho pot compaginar". "La meva vinculació és amb Naturgy", va reiterar aquesta setmana.

L'ampliació del seu mandat ha arribat abans del que estava previst –tocava decidir-ho el 2027– i per això hi ha qui va llegir com un canvi de cromos amb el fet que IFM, sota la batuta de Jaime Siles, assolís una cadira més al consell d'administració. Criteria, que no ha dubtat a sortir sempre en defensa de Reynés –l'últim gran exemple va ser quan es va posar sobre la taula la possibilitat de fitxar un conseller delegat–, ha mirat de reüll cada cop que la distància en el capital entre ella i IFM es reduïa.

"De cap manera té una cosa a veure amb l'altra", insisteix el directiu. El mateix Reynés ho va desvincular en roda de premsa aquesta setmana: "Vull que quedi clar que no té res a veure", va afirmar. De fet, Reynés ho va vincular exclusivament a l'increment de pes d'IFM dins l'accionariat (15,5%), cosa que el situa com a segon accionista per darrere de Criteria (26%). En representació a IFM, que ara ha passat de tenir dues a tres cadires al consell, hi ha Jaime Siles –també renovat com a conseller fins al 2030–, Lars Bespolka i Nicolás Villén. Mentre que per part de Criteria els consellers són: Ramón Adell, també renovat fins al 2030; Isabel Estapé Tous i Isabel Gabarró Miquel.

Més enllà del fet d'haver comprat participacions amb comptagotes, el motiu pel qual IFM és avui el segon accionista és per la recent desinversió de BlackRock-GIP, que al quedar-se amb només un 11,4% del capital social ara perd una cadira. La resta de capital es reparteix entre la firma de capital risc britànica CVC, que amb un 13,8% del capital té tres consellers –cal sumar-hi els drets adquirits pel capital que controla directament la Corporació Financera Alba, un 5%– i Sonatrach, l'energètica estatal algeriana amb qui Naturgy té una relació comercial des de fa més de 40 anys. La companyia també ha aconseguit aglutinar després d'una autoopa un capital flotant –el nombre d'accions de l'empresa que es compren i es venen a la borsa– del 23,3%, com li exigia des de fa temps la CNMV.

Amb totes les peces a priori a lloc, Reynés va dir que l'empresa passaria a ser "avorrida". Però una cadira buida al consell d'administració –l'accionista majoritari la podria reclamar–, i més moviments dels fons que volen sortir podrien apujar, de nou, els decibels.