BarcelonaUna de les apostes del president dels EUA, Donald Trump –potser la més important juntament amb les deportacions massives–, no ha passat el filtre del Tribunal Suprem. I això, tot i controlar un organisme de clara majoria conservadora. Però, sense qüestionar si cal o no imposar aranzels a tercers països, els jutges del màxim òrgan jurídic del país, amb un resultat de 6 a 3, consideren que Trump s'ha extralimitat en aplicar impostos a les importacions sense passar pel Congrés. Deixen en evidència un dels dèficits del mandatari de la primera potència mundial. I no es tracta del dèficit comercial que assegura que vol combatre, sinó del democràtic, al recórrer a una llei (IEEPA) que dona poders al president per afrontar amb mans lliures “amenaces inusuals i extraordinàries” durant emergències nacionals. Els magistrats han interpretat que la IEEPA "no autoritza els aranzels aplicats a través d'ordres executives".
Però el democràtic no és l'únic dels seus dèficits. Les dades del dèficit comercial de l'any passat, 900.000 milions de dòlars, gairebé igualen les de l'exercici anterior, en què no hi havia aquests aranzels, i se situen al nivell dels grans dèficits dels anys 60 del segle passat. Això, sumat al fet que nombrosos estudis revelen que més del 90% del cost dels aranzels a les exportacions estrangeres als Estats Units el paguen les empreses i els consumidors nord-americans, revela un altre dèficit, el de gestió, que xoca amb la constant tendència a mostrar-se com a empresari exemplar i d'èxit. En tot cas, sí que es pot dir que aprofita la presidència per multiplicar els rendiments econòmics propis i de la seva família, segons el New York Times. En canvi, amb els aranzels que va anunciar amb gran fanfàrria l'abril de l'any passat en una jornada que va batejar com el "dia de l'alliberament", no està aconseguint els resultats que va prometre.
Amb la seva decisió de jugar amb el comerç internacional –no entrem aquí en les seves intervencions en política exterior– ha posat cap per avall l'economia mundial amb anades i vingudes a l'utilitzar els aranzels com un instrument per aconseguir els seus objectius. I ara, amb aquest cop que li ha donat la justícia, genera encara més incertesa, perquè, segons s'ha afanyat a dir, no abandonarà el que ha estat un dels eixos del seu mandat. Ara anuncia un aranzel nou del 10% amb una ordre executiva. Continua la incertesa.
I això ha estat una constant del mandat de Trump, que provoca, amb unes declaracions o altres, sense cap mena de dissimulació, que les borses pugin o baixin com un io-io. Però cal fer-se moltes preguntes, com ara què passarà amb almenys 160.000 milions de dòlars que s'han recaptat per una via que el Suprem ha declarat il·legal. S'hauran de tornar als importadors? El temps ens donarà algunes respostes. Tenint en compte els precedents, no és estrany que no hi hagi calma a les borses i que estiguin a l'espera. Perquè si hi ha cap aspecte en el qual Trump no té un dèficit sinó un superàvit és en la seva capacitat de fer que l'economia balli al compàs de les seves declaracions, fetes essencialment a través de la xarxa social pròpia, Truth Social.
