Com s’ha enriquit Trump des que és president?
Durant la primera meitat del 2025, els ingressos de l'Organització Trump s'han multiplicat per 17, sobretot gràcies a les criptomonedes
Barcelona"Donald Trump s'ha embutxacat 1.408.500.000 dòlars". D'aquesta manera titulava el seu editorial el diari The New York Times el 20 de gener, quan es complia el primer any del segon mandat de l'home que ha convertit la presidència en un negoci sense precedents. El rotatiu advertia que la xifra era una estimació a la baixa, elaborada només a partir de dades oficials. "Cap president en la història dels Estats Units ha fet servir la seva posició de poder per beneficiar-se tant com Trump", afegia un editor sènior a la revista Forbes. Les dades de la revista econòmica eren encara més curulles: Trump tenia al setembre una fortuna de 7.300 milions de dòlars, 3.000 milions més que l'any anterior en el mateix període.
Quan va arribar a la presidència el 2017, Donald Trump ja era la persona més rica que havia ocupat mai el càrrec, gràcies al seu imperi immobiliari i mediàtic. I en aquest segon mandat no ha deixat d'expandir-lo: ha obtingut noves propietats immobiliàries i ha capitalitzat el seu poder a Truth Social. Però el gran salt de riquesa l'ha fet amb la irrupció en el sector de les criptomonedes.
Durant la primera meitat del 2025, els ingressos de l'Organització Trump (el grup empresarial format per unes 500 empreses del qual Donald Trump és l'únic propietari) es van multiplicar per 17 –disparant-se fins als 864 milions de dòlars– respecte als 51 milions de dòlars del mateix període de l'any anterior. Així ho reflecteixen els càlculs de Reuters basats en declaracions oficials, registres de propietat i financers i informació sobre el comerç de criptomonedes. D'aquests, 802 milions de dòlars, més del 90%, provenien d'empreses de criptomonedes, indiquen les mateixes dades.
El totxo, la base de l'imperi
El mite de Trump es va construir sobre la base de l'imperi immobiliari. Si bé ara encara en treu molt de rendiment, ja no és el motor principal del creixement de la seva fortuna, però sí que li dona fiabilitat i prestigi. Té propietats repartides arreu dels Estats Units valorades en 1.200 milions de dòlars. Però des que és president, ha aprofitat la seva posició per expandir els negocis immobiliaris i firmar nous contractes, especialment en països del Golf. No és casual que dies abans d'assumir el càrrec la seva organització eliminés les restriccions per fer negocis amb l'estranger, obrint la porta a acords directes amb governs aliats.
El Trump International Oman, per exemple (un complex de luxe valorat en 500 milions de dòlars), es beneficia d'un acord firmat amb el govern d'Oman en un evident conflicte d'interessos geopolític. El mateix passa a Riad, on la família Trump i Dar Global van tancar projectes per un valor de 530 milions de dòlars poc després dels comicis. Al cap de poques hores de ser investit, Trump va condicionar una futura visita oficial a l'Aràbia Saudita a la compra de 500.000 milions de dòlars en productes nord-americans.
D'altra banda, el president és conegut pels seus clubs de golf i complexos turístics, repartits pels Estats Units, Europa (en té a Irlanda i a Escòcia) i els països del Golf. Forbes els valora en 1.300 milions de dòlars. Des que és president, ha inaugurat un nou camp a Aberdeen (Escòcia), un altre a Indonèsia i n'ha anunciat dos més als Emirats Àrabs. També s'han accelerat notablement les "llicències" internacionals: la marca Trump val més des que és president. Segons el New York Times, els acords per torres i residències li han reportat 23 milions de dòlars, mentre que els seus clubs de golf i complexos turístics ja superen els 33 milions en ingressos, només aquest últim any.
Una de les figures que més l'han ajudat a expandir l'imperi és Jared Kushner, el seu gendre i assessor polític. Sota el segell Trump, ha expandit els negocis immobiliaris a Albània i Sèrbia, on els respectius governs han estat acusats de canviar la legislació per facilitar que s'hi instal·lés.
La comunicació: un actiu polític
El sector de la comunicació s'ha convertit en el pilar més atípic i volàtil del seu patrimoni. A través del conglomerat Trump Media & Technology Group, el president ha aconseguit transformar el seu pes polític en un actiu financer que ignora les lleis tradicionals del mercat: tot i que la seva xarxa principal, Truth Social, genera pocs ingressos publicitaris i arrossega pèrdues netes superiors als 400 milions de dòlars, la lleialtat de la seva base de seguidors en sosté la cotització. Les accions han perdut més de la meitat del seu valor, però Trump encara hi manté una posició multimilionària que supera els 2.000 milions de dòlars.
A banda, en aquest inici de mandat Trump i el seu entorn s'han embutxacat 90,5 milions de dòlars en acords amb X, ABC, Meta, YouTube i Paramount, a més dels 28 milions d'Amazon, procedents del documental dedicat a la primera dama, Melania.
El criptoimperi
Tot plegat només és una part del pastís de la fortuna del president. La font d'ingressos més gran són les criptomonedes. Si fa només quatre anys qualificava Bitcoin d'estafa, ara Trump n'ha descobert el potencial per especular. Aquest àmbit molt poc regulat li ha permès canalitzar les donacions de socis que volen un tracte de favor amb ell sense haver de retre comptes.
Els beneficis provenen de World Liberty Financial, una empresa fundada el 2024 que es dedica a vendre tokens digitals, de la qual també és soci Steve Witkoff, el seu enviat al Pròxim Orient i principal negociador amb Rússia i Ucraïna. La família Trump s'embutxaca directament el 75% dels ingressos de les vendes, a través d'una altra entitat anomenada DT Marks DEFI LLC. El negoci va guanyar 57 milions de dòlars a finals del 2024 i 618 milions més durant la primera meitat del 2025. D'aquests, Trump n'hauria obtingut un mínim de 463.
Sovint els pactes són secrets i amb l'ànim d'influir en la política federal, fet que alimenta l'acusació de conflicte d'interessos. Durant el seu mandat, Trump ha tirat enrere regulacions i ha legislat a favor d'aquesta indústria, on ell mateix té interessos directes. El cap de setmana de la seva investidura, el republicà va convocar una gala de criptomonedes a la Casa Blanca –la primera d'aquest tipus– amb membres del seu gabinet i "persones amb un alt coeficient intel·lectual"; i va nomenar un "criptotsar", un càrrec de nova creació per dissenyar un marc legal a mida del sector.
A aquests actius s'hi sumen els memecoin. Trump va presentar dues criptomonedes anomenades $Trump i $Melania just abans de la investidura, i va organitzar un sopar privat per vendre'n a socis i milionaris, en un gest que el senador demòcrata Chris Murphy va qualificar de "la cosa més descaradament corrupta que un president ha fet mai". Al ser considerats objectes de col·lecció i no valors, els memecoins esquiven la regulació i la transparència borsària. Això facilita pràctiques opaques i permet que la influència presidencial es converteixi en un actiu especulatiu sense controls legals.
El més sorprenent és que l’estil de Trump ha trencat amb la dinàmica dels seus predecessors. Si fins ara els inquilins de la Casa Blanca s'havien cuidat d'evitar qualsevol gest que suggerís un benefici derivat del càrrec, l'actual administració abraça desvergonyidament el creixement de la fortuna familiar: Trump pressiona corporacions i governs, fa ostentació dels regals i celebra el seu propi enriquiment. El cas més paradigmàtic: Trump va acceptar un Boeing 747 de luxe, valorat en 400 milions de dòlars, de la família reial de Qatar. I ja ha deixat clar que no el retornarà quan deixi el càrrec.