La torre Trump que els serbis consideren una provocació de guerra

BarcelonaQuan un passeja per davant del Generalstab, a Belgrad, se sent aclaparat pel pes de la memòria. L’antic edifici de les forces armades sèrbies conserva la façana socarrada i l’estructura despullada tal com va quedar després que la ciutat fos bombardejada el 1999 per avions nord-americans. Mig per negligència mig per intencionalitat política, la que va ser la seu de les forces armades de Iugoslàvia ha romàs intacta des d’aleshores. 

Durant un temps va semblar que l’interès ocult darrere d’aquest abandonament deliberat de l’edifici era fomentar una narrativa victimista que recordava de quin bàndol venien les bombes enemigues: dels Estats Units, és a dir, de l’OTAN. Però si una cosa ha caracteritzat els darrers dotze anys de mandat del president serbi, Alexander Vucic, ha estat el saber nedar entre dues aigües. Ara, doncs, que els vents de Washington bufen des d’una altra direcció, també el govern serbi canvia de rumb: l’edifici que els últims 25 anys ha simbolitzat el patiment nacional es convertirà en una torre Trump.

L’impulsor del projecte és ni més ni menys que el mateix gendre del president republicà, Jared Kushner, que fa un any ja va manifestar el seu interès per adquirir aquest edifici i altres terrenys de la regió per tal de fer-hi un complex turístic de luxe. "Entusiasmat de compartir algunes imatges de disseny primerenc", va escriure Kushner a les xarxes socials quan va compartir una imatge de dues grans torres amb l'horitzó de Belgrad de fons. 

No va ser fins al novembre quan el govern serbi va acordar definitivament amb Affinity Global Development, una empresa d’inversió propietat del gendre de Trump, tirar a terra l’antiga seu de l’estat major per aixecar en el seu lloc un complex, que inclourà un hotel de la marca Trump i 1.500 apartaments de luxe. En total, el projecte costarà 500 milions d'euros.

Una joia arquitectònica

Per fer-ho possible, el govern ha hagut de treure l’edifici de la llista de béns culturals, on consta des del 2005, que l’obligava a preservar el seu “aspecte autèntic”. Per això la majoria d’experts critiquen que el moviment té una motivació política. Al saber-se la decisió, les entitats dedicades a la conservació del patrimoni van posar el crit al cel. L’associació Europa Nostra, dedicada a la preservació de monuments històrics, alertava en un manifest que la demolició del Generalstab “esborraria una peça única del patrimoni cultural” alhora que “establiria un precedent perillós” per a la futura protecció i gestió d'altres monuments al país. L’organització se sumava a les veus de 350 experts i entitats com l’Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts, ICOMOS i la Unió Internacional d'Arquitectes, que també havien denunciat la decisió del govern de Belgrad.

“Hi ha almenys dos motius que fan que aquest edifici sigui molt important”, explica a l’ARA Marko Stoianovic, historiador de l'art, especialitzat en història de l'arquitectura. “D’una banda, és de l’arquitecte de renom Nikola Dobrovic”, que combinava l’expressionisme alemany amb un estil futurista i modern i feia servir la pedra originària de Iugoslàvia d’“una manera única”. De l’altra, té una rellevància històrica considerable, ja que suposa “un record viu de la resistència al bombardeig de 1999”.

La hipòtesi de Stoianovic és, doncs, que el que ha motivat la requalificació del complex arquitectònic, que seria la cinquena torre Trump al món, no és res més que els interessos polítics i econòmics. “Cap dels governs des de l'any 2000 ha volgut invertir diners en la necessària reconstrucció del Generalstab –diu–, però ara els polítics hi han vist una oportunitat”. I resumeix així la polèmica: “El preu de l’amistat amb els Estats Units és destruir el nostre patrimoni”.

L'estratègia dels EUA als Balcans

Els negocis –sempre que els siguin favorables– són l’estratègia preferida de la nova administració nord-americana per teixir aliances amb altres països, i Belgrad no n’és l’excepció. Però més enllà del rendiment econòmic, el moviment obeeix a una estratègia més àmplia de la Casa Blanca a la regió. A més de Jared Kushner, el líder nord-americà té altres homes clau a Sèrbia, com Richard Grenell o Rod Blagojevich –que Trump va indultar al febrer, després que passés vuit anys a la presó per corrupció, i que ara es dedica a fer lobi per a l'entitat de majoria sèrbia dins de Bòsnia. Grenell, que va ser enviat especial als Balcans durant el primer mandat de Trump, va ser l’impulsor del projecte de reconvertir el Generalstab en un complex de luxe fa una dècada, quan va fracassar. Ara ha servit d’enllaç entre Kushner i Belgrad per tirar-lo endavant.

Alhora, la ubicació simbòlica del projecte –al cor de Belgrad– envia un missatge clar a Brussel·les: Washington prioritza els seus interessos per sobre de la influència europea als Balcans. No és d’estranyar, doncs, que les institucions comunitàries hagin rebut la notícia com una galleda d’aigua freda. Sobretot, tenint en compte que fa temps que pateixen per l’erosió de les relacions amb Sèrbia, on la majoria de la població s'ha tornat pessimista sobre les perspectives d'adhesió a la UE.

En canvi, enmig d’aquesta incertesa, Vucic ha detectat l’oportunitat per “capitalitzar la seva posició com a cruïlla geopolítica de les grans potències”, segons diu l’analista Miguel Roán en un article del Real Instituto Elcano. El líder serbi sempre ha fet gala de la imparcialitat del seu país, que no pertany ni a l’OTAN ni a l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, per situar-se en una posició avantatjada com a actor negociador. I aquesta postura s’ha accentuat amb la irrupció de Trump a la Casa Blanca. De fet, Vucic s'ha ofert reiteradament per acollir una cimera entre el president estatunidenc i el seu homòleg rus, Vladímir Putin. “No hi ha cap país que pugui comparar-se amb Sèrbia en termes de nivell de suport a Trump”, deia d’una banda, mentre de l’altra assegurava que “Putin segueix sent molt, molt popular” al país. Una jugada que, com en el cas del Generalstab, li assegura un lloc en el nou ordre mundial.